4 Març, 2015
Reportatge

4 crònica dislocada. Altres veus: visites dialògiques. Visita amb J.M. (2/4)

Crònica en quatre capítols del programa de mediació cultural “ALTRES VEUS. VISITES DIALÒGIQUES” per a l’exposició “PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida” (Fundació ArtAids i Fundació Suñol de Barcelona).

Divendres, 7 de novembre de 2014

 

Sóc la primera en arribar a la Fundació Suñol i a la recepció em trobo al meu amic J.M., el mediador que avui ens farà la visita, una mica nerviós perquè és la primera que fa. De fet, m’informa, assisteixo a la primera de les visites dialògiques del programa de mediació de l’exposició PERFECT LOVERSArt en temps de la sida, organitzada conjuntament per les fundacions Suñol i ArtAids.

 

Fa un esplèndid migdia de tardor a Barcelona, així que sortim al carrer per esperar a la resta del grup, les alumnes d’una escola de dansa, mentre J.M. fa un cigarret. Com totes les primeres vegades, serà una mica accidentada: de les sis alumnes de l’escola de dansa que havien de formar el grup al qual em sumo, només se’n presenten tres i tard. Però em sembla que la naturalesa encara més reduïda de l’expedició calma una mica els nervis del nostre guia. El temps i la seva mesura, en canvi, persistiran en ser el seu principal maldecap.

 

Durant el curt trajecte en ascensor fins a la primera planta, el grup (que és petit, però valent) comença a posar a prova a J.M. perquè no s’acaba d’entendre què té d’especial la visita que estem a punt de fer. Ell ens demana una mica de paciència per no saltar-se el protocol ja abans de començar. Minuts després, al vestíbul de l’exposició, ens deixa anar sense embuts que és seropositiu des de l’any 1994, que no es guia professional, però que ha rebut formació per poder donar context a l’exposició, als artistes i a les peces que s’hi mostren o a les fundacions que l’organitzen i la seva activitat, que és just el que fa abans d’entrar-hi.

 

Una vegada dins, assisteixo a tot un màster sobre les repercussions vitals, socials i artístiques que una malaltia com la sida va imprimir en una societat com la nord-americana durant la dècada de 1980 a 1990, a la qual pertanyen la majoria d’artistes i obres exposades. Sabíeu que Reagan va pronunciar per primera vegada la paraula sida en públic l’any 1987, quan la malaltia ja havia matat a més de 20.000 nord-americans? Que per a les persones seropositives hi ha un abans i un després dels medicaments antiretrovirals, implantats als països desenvolupats l’any 1985? Els països en vies de desenvolupament, encara els esperen… El nostre mediador ens explica això i un munt de coses més que, en el clima de franquesa creat, es van amanint amb els ingredients aportats per la resta de membres del grup per anar cuinant una de-construcció de l’exposició d’allò més nutritiva.

 

Són obres aparentment amables, apunta J.M., que fugen del dramatisme i aposten per la bellesa, la subtilitat o la poètica més que per la imatge impactant, però ell ens ajuda a llegir entre línies la seva forta càrrega de denúncia i crítica social. D’una banda, perquè aquests artistes van trencar amb la seva obra el tabú de la malaltia i l’aïllament en el qual vivien (i encara viuen) moltes persones seropositives. D’aquesta invisibilitat en comencem a parlar ben aviat, davant d’una projecció basada en el logotip creat pel col·lectiu d’artistes gràfics General Idea amb el propòsit de produir (a finals dels anys 1980!!!) un efecte viral.

 

El clima amablement combatiu se’ns encomana i s’obren espais fins hi tot per a la crítica museística quan, sense saber si les normes de la casa ho permeten, ens atansem per tocar els filaments de ferro que uneixen les dues gàbies sense portes amb les quals Pepe Espaliú ret homenatge a la seva amiga Luisa García (activista de la movida madrileña víctima de la sida). Per a J.M, s’hi reivindica la comunicació, ni que sigui amb els iguals, perquè el silenci també mata. Davant d’una de les peces de González Torres es produeix cert estupor quan el nostre mediador ens explica que la pila de papers gofrats, mostrada aquí rere una vitrina, va ser pensada pel seu autor perquè els espectadors agafessin els papers i se’ls emportessin. La pràctica artística entesa com un acte simbòlic de sanació pel dol en ser compartida, però que en l’exposició ha quedat reduïda a una escultura estàtica en nom de la seva conservació.

 

El trencament amb el discurs de l’art per democratitzar-lo, obrint un diàleg amb l’espectador i creant noves maneres de produir i distribuir l’art que caracteritza aquests artistes es reprèn en la peça que tanca la visita, una de les tres encarregades expressament per a l’exposició, juntament amb Ocean (de l’artista visual Keren Cytter) i la Vero Icon d’Eulàlia Valldosera. Es tracta del ram que, com en el dia de la inauguració, encara ocupa el bell mig de la darrera sala. L’artista (l’holandès De Rooij) només dóna les instruccions per fer els seus rams (en aquest cas, un de flors vermelles amb només una de blanca, metàfora, creiem, del diàleg entre l’individu i el col·lectiu) i un certificat d’autenticitat a canvi de cuidar-lo i mantenir-lo fins al final de l’exposició. Renoven el ram cada dimecres, afegeix J.M., però no sap per què en comptes d’un lliri blanc (en memòria del lliri de Mappelthorpe, també present a l’exposició) hi ha una rosa.

 

Com ens fa notar un membre del grup en la breu valoració final que improvisem, durant el nostre recorregut ens han avançat una vegada i una altra la resta de visitants que passen per l’exposició a ritme de marxa atlètica. A nosaltres, una hora llarga se’ns ha fet curta i hem de seguir el nostre particular fòrum d’art en temps de la sida al carrer. Perquè la informació vital compartida (no només la dels artistes, sinó també la nostra) ha convertit l’exposició en un lloc diferent, més interesant, un lloc viu on allò més quotidià es pot convertir en art, com passa amb les sèries fotogràfiques de Nan Goldin, amb la mirada íntima de Peter Hujar als seus retrats o en unes simples piques de lavabo que, sobre-dimensionades per les mans de Bower, es converteixen en escultura.

 

*Sobre J.M.:
Seropositiu des de l’any 1994 i treballador social comunitari des de l’any 1997, J.M. compta amb un nodrit background sobre el tema de la sida i un incombustible activisme per donar visibilitat al col·lectiu al qual pertany.

 

Les seves raons per participar en el programa de mediació:
Aquest activisme és la raó per la qual es va sumar al programa de mediació de l’exposició Perfect Loversnomés conèixer la iniciativa per una amiga amb la qual coincideixen a l’hospital de Can Ruti de Badalona. “M’agradaria molt que això surtis bé, perquè m’agradaria molt que hi hagués més iniciatives i oportunitats com aquesta per a la sensibilització social envers el VIH”.

La seva opinió sobre aquest programa:
“Cadascú en traurà la seva experiència en funció de la seva situació personal, dels seus recursos i de la seva motivació, que fins hi tot pot ser purament econòmica perquè als mediadors ens paguen 30€ per visita.
Potser en algun cas, per handicaps tan diversos com pot ser l’idioma o el fet d’assumir millor o pitjor les circumstàncies de cadascú, l’experiència comportarà més o menys dificultat, però en qualsevol cas el procés també es pot viure com una oportunitat de superació, com alguna cosa positiva, a més curt o llarg termini”.

 

 

*Nota de la cronista:

Menció a part es mereix la Guia de l’exposició del programa mediació. Es presenta com un conjunt de veus, de possibles itineraris i mirades elaborat amb les peces seleccionades pels mateixos mediadors, que també han escrit els textos que acompanyen les fotos. Us en deixem un tast en les imatges utilitzades per reproduir les peces de l’exposició.

 

 

> Proper capítol:
VISITA DE CLAUSURA AMB A.R.

 

 

——————-
ALTRES VEUS: VISITES DIALÒGIQUES. Programa de mediació, coordinat per Javier Rodrigo per a l’exposició “PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida”. 
Del 03/10/2014 al 21/01/2015.
Fundació Suñol. P. de Gràcia, 98. 08008 Barcelona.
Organitza: Fundació ArtAids i Fundació Suñol.

 

 

——————
Fundació Suñol:
http://www.fundaciosunol.org/es/?s=Perfect+lovers
Fundació ArtAids:
http://www.artaids.com/es/?s=perfect+lovers

 

 

També publicat al nostre Facebook.

Imatges:
Les imatges de les peces exposades procedeixen de la guia editada per la Fundació Suñol especialment per al programa de mediació de Perfect Lovers.
Foto de grup. Visita dialògica amb J.M. (07/11/2014) publicada al facebook d’ArtAids.