5 Març, 2015
Reportatge

4 crònica dislocada. Altres veus: visites dialògiques. Visita clausura amb A.R. (3/4)

Crònica en quatre capítols del programa de mediació cultural “ALTRES VEUS. VISITES DIALÒGIQUES” per a l’exposició “PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida” (Fundació ArtAids i Fundació Suñol de Barcelona).

Dissabte, 24 de gener de 2015


Les visites que es fan durant la jornada de clausura de “PERFECT LOVERS. Arts en temps de la sida” tenen un valor afegit i diferencial a la resta de visites que els guies del projecte de mediació han realitzat amb els grups visitants durant l’exposició a la Fundació Suñol de Barcelona. En aquesta ocasió, els mediadors fan la visita conjuntament amb Han Nefkens (fundador d’ArtAids, que coorganitza l’exposició) o amb Hilde Teerlinck, la seva comissària.

 

Malgrat ser un vespre fred de gener i jornada de primera divisió de lliga som una vintena llarga de persones les que assistim a l’últim torn de visites de la clausura de l’exposició, que fem en companyia de Han Nefkens i A.R., un mediador que sempre comença la visita pel final.

 

Al voltant del ram vermell que ocupa el centre de la última sala (i que Nefkens ens recorda és una obra encarregada per a l’exposició a Willem De Rooij), A.R. fa una petita introducció al context del VIH als anys 1980. La seva interpretació d’aquesta “natura morta”: una metàfora de la mort, que és part de la vida, amb una llum blanca d’esperança (que avui també és una rosa i no un lliri) enmig del dolor. Ell es presenta com una persona amb VIH, és a dir, seropositiva, que és diferent que una persona malalta de sida i ens ho explica: un seropositiu és portador d’anticossos específics contra el VIH, que vol dir que ha estat en contacte amb el virus de la sida, però pot haver desenvolupat o no la malaltia.

 

Una mica més endavant, a la sala on s’exposen les fotografies de Peter Hujar, davant del retrat de Susan Sontag, A.R aborda el tema de la percepció moral de la malaltia (tema recurrent en l’obra de Sontag, que va morir de càncer) i de la seva homosexualitat: “en el caso de los homosexuales –admet en relació al judici moral que pesa sobre el VIH– nuestro estigma era doble”. No hi ha paraules tabú per al nostre mediador, ni en referència a la seva relació amb la malaltia ni en referència a la seva opció sexual, en canvi el grup participa més aviat en silenci.

 

A poc a poc, esperonades per A.R, les paraules acaben sortint de boca del grup. Paraules com caritat o compassió es pronuncien davant de la videoinstal·lació Vera Icon d’Eulàlia Valldosera, on veiem a Santa Verònica sent auxiliada per una persona seropositiva. Davant les piques talla XXL de Robert Gober, es xiuxiuegen mots com fluids corporals, intimitat o contagi.

 

Contagi torna a sortir, unit a contacte, quan arribem a Carrying, la performance que Pepe Espaliú va portar als carrers de Madrid i San Sebastià l’any 1992. “Murió tres meses después a causa del sida, mejor dicho, a causa de las enfermedades oportunistas que atacan el organismo de estos enfermos”. De la por al contacte passem a la “política sanitaria del miedo”, verbalitza A. R., una de les conseqüències de no parlar amb propietat de la realitat de les persones seropositives, que pot ser una realitat molt polièdrica: “medicados, negativizados, en estado indetectable… Lamentablemente, cuando supe que era seropositivo, yo no tuve toda esta información”.

 

Abocats a la vitrina on s’exposen les postals de Félix González-Torres, “como un puzle de la vida en pareja –interpreta el nostre mediador–  hecho con los momentos compartidos”, a la majoria ens envaeix i commou la sensació d’absència, de buit irreparable. En canvi, ningú veu la projecció a la paret de la versió que Robert Indiana va fer dels Segells SIDA de General Idea amb la paraula LOVE i els colors africans de fons, per reivindicar el dret universal als antiretrovirals, en comptes de la paraula AIDS en vermell sobre blau del segells originals. A.R hi veu una analogia: “También el VIH está ahora muy difuminado: existe, però todavía invisible, en parte por la reticencia de la gente a hacerse la prueba. Gente que sigue sin querer ver”. Nefkens fa una altra de les seves comptades intervencions aquí per explicar que l’obra de General Idea i la seva voluntat de fer visible allò invisible van despertar en ell la idea de crear ArtAids.

 

De camí cap a la sortida, ens aturem davant les gàbies enllaçades d’Espaliú, “para mí, la obra más políticamente comprometida, la más contundente, la que más te golpea”. En aquesta peça, titulada “Luisa II”, hi ha unanimitat a veure-hi l’aïllament de l’artista, engabiat i sense sortida en un circuit tancat, per la seva doble condició d’homosexual i seropositiu. Passem pel Blau de Derek Jarman, l’avant-sala de la ceguesa per culpa d’una afecció al nervi òptic per a Jarman i, per a nosaltres, el fos també gairebé a negre de la visita, que acabem davant la “Última llum” de González-Torres, on per a la resta de visitants comença l’exposició: “yo lo veo como una metàfora del tiempo, una especie de velatorio donde encendemos velas para recordar a los que ya no están, con algunas que ya se han apagado”.

 

 

 

*Sobre A.R:
Nascut a Colòmbia. Doctorat en psicologia i bon coneixedor del món de l’art, un recurs personal amb el qual basteix la seva zona de seguretat durant les visites. Malgrat això, introdueix dialògicament tant la seva condició de seropositiu com la seva opció sexual.

Les seves raons per participar en el programa de mediació:
“Soy seropositivo desde 2004, 15 años ya, tiempo de asumirlo y este tipo de cosas me ayudan a hacerlo. Es un paso más en mi ejercicio personal. Respeto que haya personas que escojan la negación, pero para mí no es el camino”.

La seva opinió sobre aquest programa:
“Valoro la oportunidad de dar otro tipo de información, aunque hay gente que pregunta más por los artistas, otra que pregunta más por el sida… Para mí, cada grupo ha sido distinto y he guiado a más de 10… Aunque no he coincidido con ningún grupo de jóvenes, cosa que casi agradezco”.

 

 

*Nota de la cronista:
Enllaç a l’article publicat al bloc d’ArtAids sobre les visites dialògiques de la jornada de clausura de l’exposició.
http://www.artaids.com/es/blog/2015/01/16/perfect-lovers-saturday-24-january/

 

 

> Proper capítol:
CONVERSA AMB JAVIER RODRIGO, coordinador del projecte de mediació, i epíleg.

 

 

——————-
ALTRES VEUS: VISITES DIALÒGIQUES. Programa de mediació cultural coordinat per Javier Rodrigo per a l’exposició “PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida”. 
Del 03/10/2014 al 21/01/2015.
Fundació Suñol. Passeig de Gràcia, 98. 08008 Barcelona.
Exposició coorganitzada per Fundació ArtAids i Fundació Suñol.

——————–
Fundació Suñol:
http://www.fundaciosunol.org/es/?s=Perfect+lovers
Fundació ArtAids:
http://www.artaids.com/es/?s=perfect+lovers

 

 

També publicat al nostre Facebook.

Imatges:
Les imatges de les peces exposades procedeixen de la guia editada per la Fundació Suñol especialment per al programa de mediació de Perfect Lovers.
Fotos visita dialògica amb A.R. (24/01/2015) publicades al facebook d’ArtAids.