15 Setembre, 2015
Oriol Fontdevila
Oriol Fontdevila
Article divulgatiu

Curating and the Educational Turn

Antologia de textos on diferents autors relacionats amb la pràctica i la investigació del comissariat, l’art i l’educació reflexionen a l’entorn de la incorporació de la pedagogia en l’art i en la pràctica comissarial duta a terme en els darrers anys. Inclou, principalment, textos per encàrrec, algunes converses i també compila algun text de referència publicat prèviament, com és el cas de "Turning", l'article sobre el gir educatiu de la escriptora, curadora i professora d'arts visuals Irit Rogoff.

El llibre inclou textos dels següents autors: 16 Beaver Group; Peio Aguirre; Dave Beech; Dave Blamey & Alex Coles; Daniel Buren & Wounter Davidts; Cornford & Cross; Charles Esche; Annie Flechter & Sarah Pierce; Liam Gillick; Janna Graham; Tom Hoert; William Kaizen; Hassan Khan; Annette Krauss, Emily Pethick & Marina Vishmidt; Stewart Martin; Ute Meta Bauer; Marion von Osten & Eva Egermann; Andrea Phillips; Raqs Media Collective; Irit Rogoff; Edgar Schmitz; Simon Seikh; Sally Tallant; Jan Verwoert; Anton Vidokle; i Tirdad Zolghadr.

/ AUTOR@(S) O COORDINADOR@(S): Paul O’Neill; Mick Wilson (editors). Varis autors.

/ ANY DE PUBLICACIÓ: 2010

/ CIUTAT DE PUBLICACIÓ: Londres

/ EDITORIAL O ENTITAT FINANÇADORA: Open Editions – Occasional Table Critical Series / de Appel Arts Center

 

Després de la bona rebuda que va tenir Curating Subjects (2007) en el context artístic, Open Editions i De Apple Arts Centre es van plantejar un segon volum de reflexió a l’entorn de la pràctica comissarial per, en aquest cas, enfocar les relacions i els intercanvis que s’han produït en relació a la pràctica educativa.

 

Paul O’Neill i Mick Willson, editors de l’antologia, es plantegen la compilació de textos com una possibilitat per problematitzar i articular un debat que en aquells moments tot just es començava a conèixer com un “gir educatiu” en la pràctica artística i comissarial. D’entrada, amb aquest concepte es subratllava l’increment d’activitats que, plantejades com a educatives, s’havien estat donant en el marc d’exposicions i biennals d’art des de finals de la dècada de 1990. Els debats, les conferències, els simposis, els programes educatius haurien passat de plantejar-se com a activitats paral·leles de les exposicions a esdevenir aspectes centrals en relació a les pràctiques artístiques contemporànies. Tot i així, el propòsit de O’Neill i Wilson és el de reunir diferents veus per sotmetre a debat algunes possibilitats d’articulació més complexes, com és la asseveració que “el comissariat cada vegada opera més com una pràctica educativa expandida per sí mateixa”. En aquest sentit, amb el llibre es suggereix una creixent “comissarialització” de l’educació, a través de la qual el procés educatiu esdevé objecte de la producció comissarial. 

 

O’Neill i Wilson interpreten el “gir educatiu” com una evolució del “gir discursiu” en les pràctiques comissarials que havia tingut lloc a mitjans de 1990, així com el seu acostament als plantejaments de la crítica institucional. Així, aspectes com són els processos dialògics, la coproducció i la investigació es consideren molt en joc en aquest procés. Per altra banda, també s’interpreta el gir com una resposta a la creixent regulació i privatització de l’educació acadèmica, que estaria en correspondència amb l’actual proliferació de propostes educatives des d’entorns no reglats. 

 

Segons la interpretació dels editors, una antologia funciona de manera similar a una exposició. S’interpreta com un lloc de prova i assaig, que pot implicar diferents nivells de diàleg i modes de resistència per part dels diferents autors. En relació amb el “gir educatiu”, la seva intenció ha estat donar lloc a una antologia que funcioni com una suma diversa de consideracions i que es dispersi en multiplicitat de converses i pràctiques. Així, a banda de textos on es testifiquen o defensen pràctiques relacionades amb el “gir educatiu”, són freqüents els posicionaments crítics i fins i tot la manifestació de dubtes al respecte.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Es pot interpretar el “gir educatiu” com una reacció del sistema de les arts per rearmar la seva funció social que, als ulls de la societat, es podria estar desdibuixant?

 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

El Gir, Irit Rogoff. Article publicat a la revista on-line Arte y políticas de identidad en el número 4 de 2011 amb traducció de Estíbaliz Encarnación Pinedo. Turning, la versió original en anglès, va ser publicada al número 0 de la revista Journal el 2008.

e-flux.com (versió en anglès)

 

En aquest text, l’autora s’interroga sobre la lectura dicotòmica del Gir. Es tracta d’una acció de relectura del sistema de producció artística des d’unes coordenades pedagògiques, o és la generació d’una pràctica innovadora i diferenciada del seu punt de partida? 

revistas.um.es (versió en castellà)