1 Octubre, 2015
Comusitària
Comusitària
Article divulgatiu

Democratic Culture: opening up the arts to everyone

A Democratic Culture, John Holden analitza la definició actual de cultura, interpel·lant a públic, creadors i professionals culturals per tal de reformular una nova definició basada en l’accés i la participació.

Els estàndards de qualitat cultural no es defensen aixecant barricades contra els de fora, afirma aquest investigador especialitzat en polítiques culturals, evidenciant així el fet que l'accés de la població a la cultura finançada amb diners públics és encara molt limitat.

A Democratic Culture, Holden argumenta perquè la cultura ha de tenir un mandat democràtic, entenent que les múltiples formes d’expressió culturals són constructores de significat i d’identitat, i per això, condueixen a la llibertat individual i col·lectiva de la comunitat.

/ AUTOR@(S): John Holden

/ REVISTA: Demos

/ ANY: 2008

 

John Holden és conegut per la seva oposició a la tradicional “torre d’ivori” com a model de formulació de polítiques, donant veu a les persones i a les comunitats, a les quals també obre les seves investigacions. A Democratic Culture, Holden defensa una política cultural basada en la generació d’oportunitats perquè tothom pugui ser, en igualtat de condicions, productor i distribuïdor de cultura. En aquest sentit, posa de relleu la importància que les institucions culturals treballin per vincular les diferents organitzacions del camp artístic, educatiu i social, i promoguin la representativitat de la població en la presa de decisions, també pel que fa a la cultura.   

 

L’autor advoca per una cultura plural, eclèctica i diversa (en contraposició als conceptes dominants d’alta cultura o cultura única, oficial, instituïda) per tal que s’enderroquin les barreres invisibles que restringeixen l’accés i la participació de les persones en l’activitat cultural. Només així la creació i el consum culturals poden aspirar veritablement al seu ideal d’universalisme. 

 

L’investigador contribueix a concebre una mirada polièdrica sobre l’àmbit de l’activitat artística. Parla de la tensió entre el valor intrínsec de les arts (enteses com una finalitat en sí mateixes, que pocs qüestionen) i el  seu valor instrumental (no com a finalitat en sí mateixes, sinó com a mitjà per assolir altres fites, un enfocament que ha generat més controvèrsia). A tall de conclusió, Holden afirma que la cultura, com a generadora d’una comunitat creativa, legitima la seva existència en l’aparador públic perquè dóna valor afegit als processos de Desenvolupament Cultural Comunitari.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Quina diferència hi ha entre democràcia cultural i democratització de la cultura?

 

 

 

/ CITA:

Holden, 2008, p. 31 (a la versió en català de l’article de J. Holden, adjuntada en aquest article com a material complementari).

 

“La cultura ha de ser quelcom que tothom tingui i faci, no quelcom que ‘dóna’, ‘ofereix’ o ‘proporciona’ una secció de ‘nosaltres’ a una altra”. 

 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

Traducció al català del document original en anglès.

http://issuu.com/sinapsisdocuments/docs/democratic_culture_cat?e=1270918/38999459