1 octubre, 2015
Comusitària
Comusitària
Article divulgatiu

Democratic Culture: opening up the arts to everyone

A "Democratic Culture", John Holden analitza la definició actual de cultura, interpel·lant a públic, creadors i professionals culturals per tal de reformular una nova definició basada en l’accés i la participació.

Els estàndards de qualitat cultural no es defensen aixecant barricades contra els de fora, afirma aquest investigador especialitzat en polítiques culturals, evidenciant així el fet que l'accés de la població a la cultura finançada amb diners públics és encara molt limitat.

Holden argumenta perquè la cultura ha de tenir un mandat democràtic, entenent que les múltiples formes d’expressió culturals són constructores de significat i d’identitat, i per això, condueixen a la llibertat individual i col·lectiva de la comunitat.

/ AUTOR@(S): John Holden

/ REVISTA: Demos

/ ANY: 2008

/ ISSN: 978-1-906693-077

/ URL: interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2010/09/13/democratic-culture-opening-up-the-arts-to-everyone-john-holden (enllaç amb la versió en català disponible)

 

 

John Holden és conegut per la seva oposició a la tradicional “torre d’ivori” com a model de formulació de polítiques, donant veu a les persones i a les comunitats, a les quals també obre les seves investigacions. A Democratic Culture, Holden defensa una política cultural basada en la generació d’oportunitats perquè tothom pugui ser, en igualtat de condicions, productor i distribuïdor de cultura. En aquest sentit, posa de relleu la importància que les institucions culturals treballin per vincular les diferents organitzacions del camp artístic, educatiu i social, i promoguin la representativitat de la població en la presa de decisions, també pel que fa a la cultura.   

 

L’autor advoca per una cultura plural, eclèctica i diversa (en contraposició als conceptes dominants d’alta cultura o cultura única, oficial, instituïda) per tal que s’enderroquin les barreres invisibles que restringeixen l’accés i la participació de les persones en l’activitat cultural. Només així la creació i el consum culturals poden aspirar veritablement al seu ideal d’universalisme. 

 

L’investigador contribueix a concebre una mirada polièdrica sobre l’àmbit de l’activitat artística. Parla de la tensió entre el valor intrínsec de les arts (enteses com una finalitat en sí mateixes, que pocs qüestionen) i el  seu valor instrumental (no com a finalitat en sí mateixes, sinó com a mitjà per assolir altres fites, un enfocament que ha generat més controvèrsia). A tall de conclusió, Holden afirma que la cultura, com a generadora d’una comunitat creativa, legitima la seva existència en l’aparador públic perquè dóna valor afegit als processos de Desenvolupament Cultural Comunitari.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Quina diferència hi ha entre democràcia cultural i democratització de la cultura?

 

 

 

/ CITA:

Holden, 2008, p. 31 (a la versió en català de l’article de J. Holden).

 

«La cultura ha de ser quelcom que tothom tingui i faci, no quelcom que ‘dóna’, ‘ofereix’ o ‘proporciona’ una secció de ‘nosaltres’ a una altra».