28 diciembre, 2015
Notícia

Editorial memes 5: El fora de camp

Polièdrica es defineix pel reconeixement d’unes pràctiques culturals i artístiques que, en el seu conjunt, orbiten al voltant de conceptes o idees més o menys força compartits... Procés en comptes de producte, col·laboració, participació activa, co-creació, proximitat, comunitat, pedagogies crítiques, gestió comunitària, autogestió, mediació crítica, retorn social etc.

Per moltes i molts, serà més fàcil identificar-ho si pensem en allò que queda fora del camp de visió d’unes institucions centrades en produir exposicions, espectacles o qualsevol objecte artístic que pugui circular, difondre’s i ser consumit. Unes pràctiques que centren la seva economia en la relació extractiva que les diverses formes de poder estableixen amb la figura de l’artista gràcies a una relació de xantatge en nom d’un futur reconeixement públic. Per altra banda, és gràcies a aquesta estratègia de reconeixement públic de la genialitat de l’artista que es manté la divisió del treball en l’àmbit d’allò cultural i artístic, una divisió que separa aquells que produeixen cultura d’aquells que la consumeixen i que, al mateix temps, consolida un repartiment del capital simbòlic i social de la creativitat i de les seves pràctiques legítimes, deixant a la ciutadania en general fora del joc.

Però, potser, allò que està fora de camp siguin totes aquelles pràctiques que, des de la seva particular disciplina i des de la pràctica, estan desplegant una manera de treballar des de la col·laboració, amb la comunitat o intentant produir un retorn que tingui una dimensió d’economia social.

Potser, en aquest sentit, nosaltres siguem els altres, l’alteritat. Estar dins del camp, o eixamplar els límits del camp per no ser ni la perifèria ni el centre. Per estar articulant-nos amb l’alteritat, o des de l’alteritat, com dos maneres diferents de reflectir i relatar aquest moment històric i participar en el fet de decidir quin ha de ser el paper de la cultura en relació a la ciutadania i amb aquesta societat en canvi. En definitiva, creant xarxes i espais comuns però, també, amb voluntat de conviure amb allò heterogeni a nosaltres.