30 mayo, 2016
Editorial

Editorial "memes de Polièdrica" núm. 7: Posidó o la cultura de la maregassa

Editorial del butlletí “memes de Polièdrica”, que es va publicar del desembre de 2014 fins al juliol de 2016.

Amb aquest butlletí, del qual es van arribar a publicar 8 números, es volia amplificar la difusió dels continguts de Polièdrica, redistribuint-los d’una manera ràpida i accessible.

Aquest butlletí no és més que una gota de suor i esforç enmig d’un mar que ara mateix, sotmesos a les anades i vingudes d’unes onades que giren segons bufa el vent, ens deixen ben clar que les polítiques culturals no són una qüestió sobre la qual nosaltres i molts d’altres projectes, entitats i col·lectivitats tinguem res a dir.

 

 

La millor política sembla ser la que es reconeix en la idea de “qui mana paga” i decideix en què es gasta els diners públics. Si cal desfer i refer, per enèsima vegada, a tort i a dret plans estratègics i/o fer aparèixer grans projectes per convertir al polític de torn en un nou Posidó, rei dels mars i les polítiques culturals, doncs fem-ho! Lo important és satisfer la vanitat dels polítics que ho saben tot i que tot ho poden, sols i amb els seu cercle de confiança. Com comentava Jordi Oliveras al seu compte de twiter (@Indigestió) en relació a la celebració del 10è aniversari del TR3SC, està vist que en el sector cultural «si no ets ‘tot’ no ets ningú».

 

Per a quan una governança de la cultura que sigui democràtica? Que vulgui sembrar i donar el temps per després recollir, que vulgui donar continuïtat als projectes i no només deixar la seva petjada, que vulgui crear interrelacions entre cultura i societat i, alhora, obrir espais d’autonomia i experimentació per als projectes de creació. Quan els que fem cultura, siguem professionals o no, podrem participar de la seva gestió? Quan les polítiques no seran només dels polítics i els seus òrgans administratius, dels qui “agiten la terra i el mar estèril” com “domadors de cavalls”, parafrasejant ara l’himne homèric?