15 diciembre, 2014
Aida Sànchez de Serdio
Aida Sànchez de Serdio
Article divulgatiu

Escenes del Raval

"Escenes del Raval" va ser un projecte ideat i dirigit per l’artista Claudio Zulián l'any 1998, i produït pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb l'objectiu de captar la personalitat complexa del barri del Raval a partir dels seus habitants i vianants. Això es va fer a través d’una instal·lació al CCCB organitzada al voltant de diversos temes relacionats amb el Raval barceloní.

Es va convidar a participar-hi a persones i entitats vinculades al barri, i s’hi van desenvolupar activitats diverses (conferències, performances, entrevistes, projeccions, debats, festes, etc.). La documentació de tot el procés va donar lloc a una publicació on aquestes múltiples veus s'ordenen segons els temes al voltant dels quals es va articular la instal·lació.

/ DATA D’INICI: 01/03/1998

/ DATA DE FINALITZACIÓ: 24/05/1998

/ LLOC: Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Claudio Zulián i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Claudio Zulián i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: C.S.S Erasme Janer, Can Xatarra, Comunidad Filipina de Barcelona, Associació Cultural Ibn Batuta, Associació de Veïns i Coordinadora de Corals del Raval, C.C. Drassanes, Biblioteca de Catalunya, Ràdio Barcelona-Cadena SER, BTV.

/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Veïns i entitats del barri del Raval, públics del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

/ COM ES FINANÇA?: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Ministerio de Cultura.

 

El projecte Escenes del Raval constitueix un exemple d’art col·laboratiu en tant que la proposta de l’artista Claudio Zulián requeria, de manera essencial, la participació de la comunitat de persones i entitats que habiten el barri del Raval. Aquesta invitació a participar es feia en uns termes prèviament establerts per l’artista dins del marc del projecte proposat i acollit pel CCCB.

 

En aquest sentit, es tracta d’un projecte d’art participatiu més professional que comunitari, però en diàleg amb una realitat social ben identificable al barri (els temes es van establir després de dos anys de recerca per part de l’artista). Així sorgeixen els set temes articulats en la instal·lació organitzada al CCCB: ciutat, comerç, arquitectura, memòria, estrangers, altres vides i plaers.

 

La instal·lació es va qualificar com a “activa” donat que no era una exposició per visitar, sinó un espai destinat a fer-hi xerrades, debats o exposicions on tenien un paper fonamental els habitants i les entitats del barri, així com especialistes en els diversos temes. La publicació/catàleg final representa aquesta polifonia de veus i mirades sobre el barri, recollint imatges, testimonis, relats, textos d’experts, etc.

 
 
 

/ PREGUNTA:

Quines formes de participació permeten exposicions com Escenes del Raval?

 

/ PREGUNTA:

Fins a quin punt aquesta participació transforma estructuralment les relacions entre el museu/centre d’art i el territori?

 

 

/ CITA:

Claudio Zulián, 1999, El Raval com a emblema. Escenes del Raval. Barcelona: CCCB, p. 13.

 

«Escenes del Raval ha estat, d’arrel i de bell començament, un intent d’enfocar d’una manera nova la personalitat d’un barri emblemàtic de Barcelona a partir de la consciencia que ens trobem en aquesta cruïlla de la civilització urbana. I el fet que es tracti d’un barri antic no ha fet res més que palesar la magnitud de la transformació de la vida ciutadana en comparar-la, en la memòria, amb altres formes pretèrites d’urbanitat. Al mateix temps, el fet d’haver intentat aquesta experiència amb una aguda consciència de la fragilitat, les limitacions i les contradiccions de tot saber sobre la ciutat ens ha permès descobriments i reinterpretacions. Tot plegat constitueix el motiu del caràcter híbrid d’Escenes del Raval, que ha estat concebuda com una instal·lació, és a dir, com un conjunt d’espais i objectes d’índole simbòlica, un marc artístic general capaç d’acollir també, sense solució de continuïtat, elements específicament documentals, reflexius i descriptius. A més a més, la instal·lació ha generat un espai utilitzable i transitable, gairebé un espai escènic, on la presència de grups i de persones que hi duien a terme tota mena d’activitats n’actualitzava contínuament el contingut. El marc simbòlic general concedia a aquests grups un caràcter similar al del cor de les tragèdies gregues: un cos de ciutadans mitjancers, en escena, entre els espectadors i la representació. Arran d’aquest dispositiu gairebé escènic, que comportava diferents tipus d’actuació, hi vam voler afegir l’adjectiu activa a la paraula instal·lació». 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

BIBLIOGRAFIA:

 

Claudio Zulián (dir.) (1999) Escenes/escenes del Raval. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània.

Podeu consultar les dades de l’exposició al web del CCCB.

http://www.cccb.org/es/exposicio-escenas_del_raval-13110