1 diciembre, 2015
Oriol Fontdevila
Oriol Fontdevila
Article divulgatiu

Formats expositius, pràctiques col·laboratives i narratives dissidents. Una deriva pels darrers quinze anys.

Aquest article de Montse Romaní fa un recorregut per alguns projectes expositius realitzats entre 1980 i 2000 on es plantegen reflexions a l’entorn de les estratègies de mediació i recepció. Els projectes estan relacionats amb perspectives de pensament vinculades amb la crítica institucional, els processos d’investigació i el comissariat col·laboratiu.

S’hi analitzen els següents projectes expositius: AIDS Timeline (Group Material, 1989), If You Lived Here (Martha Rosler, 1989), Never Look Back (Shedhalle, Zuric, 2001), Ecosofías (Marcelo Expósito, INJUVE, 1999), Services (Andrea Fraser, Helmut Draxler, 1994), Atelier Europa i Kamera läuf (Kunstverein Munich, 2004), Archivo móvil-transfronterizo (InSite, 2005) i Roseware (Chris Marker i Laurence Rassel, Fundació Antoni Tàpies, 2000).

/ AUTOR@(S): Montse Romaní

/ REVISTA: Eufòries, desencisos i represes dissidents. L’art i la crítica dels darrers vint anys.

/ ANY: 2007

/ PÀGINA INICIAL: 101

/ PÀGINA FINAL: 114

/ EDITOR@: Jordi Font, Magdala Perpinyà (eds.)

/ ISSN: 978-84-934657-3-5

 

Montse Romaní és una productora cultural especialitzada en comissariat d’art. Amb aquest article, Romaní procura introduir alguns debats sobre el comissariat i la producció d’exposicions que, si bé fins aquell moment havien abundat en diferents països, havien tingut un escàs ressò en el context de la producció cultural a l’Estat Espanyol. En aquest sentit, la mateixa autora subratlla com en el nostre context la crítica d’art encara està més centrada en la forma estètica de les obres d’art que no pas en qüestions relatives al dispositiu d’exposició, així com les estratègies de mediació i recepció desplegades des d’aquest marc d’actuació.

 

El text es fixa, sobretot, en diferents projectes d’exposició esdevinguts a partir de 1990, desafiant l’aparent neutralitat d’un dispositiu d’exposició clàssic com és l’anomenat “cub blanc”. Es tracta d’exposicions concebudes, de manera auto-conscient, com a eines de mediació amb la finalitat d’assajar altres maneres de relació entre l’autor, el creador i el públic. Parlem d’exposicions creades en el marc de l’anomenada “segona onada de la crítica institucional”, basades en un posicionament crític tant pel que fa a la capacitat del museu per generar esfera pública com per generar representacions polítiques. També es posaven de manifest i qüestionaven les relacions entre cultura i capitalisme en el marc d’una pròspera indústria cultural. Les exposicions comentades dissenyen formes de mediació alternatives i noves formes d’agenciament cultural.

 

L’itinerari s’inicia amb les exposicions AIDS Timeline (Group Material, 1989) i If You Lived Here (Martha Rosler, 1989), subratllant-ne el seu intent d’articular-se com a “representacions participatives”, amb la possibilitat de relacionar la producció cultural crítica amb el treball fet des de la diferència cultural. En el cas de l’exposició Never Look Back (Shedhalle, Zuric, 2001) es parla de la possibilitat d’un “post-cub blanc”, orientat a desnaturalitzar els usos, hàbits i costums practicats en el museu.

 

El projecte Ecosofías (Marcelo Expósito, INJUVE, 1999) es presenta com un “prototip d’exposició” orientat a generar un model de treball col·laboratiu i dialògic entre els diferents productors culturals implicats. En els casos de Services (Andrea Fraser, Helmut Draxler, 1994) i Atelier Europa (Kunstverein Munich, 2004), es destaca que ambdues exposicions es basen en processos d’investigació col·laborativa la intenció dels quals és renovar les maneres d’intercanvi col·lectiu.

 

Finalment, en els projectes Archivo móvil-transfronterizo (InSite, 2005) i Roseware (Chris Marker i Laurence Rassel, Fundació Antoni Tàpies, 2000) es destaca el renovat interès generat per la cultura del registre i de l’arxiu, en tant que permet articular altres formes de disseminació de la cultura, més mòbils i fluïdes, amb la possibilitat de ser re-apropiades per part de l’usuari.

 

 

 

/ PDF:

 

PDF de l’article de Montse Romaní Formats expositius, pràctiques col·laboratives i narratives dissidentsUna deriva pels darrers quinze anys.

FormatsExpositius_MONTSEROMANI.pdf

L’article forma part del recull Eufòries, desencisos i represes dissidents: l’art i la crítica dels darrers 20 anys publicat per Fundació Espais en commemoració del 20è aniversari de la revista Papers d’Art.