15 febrero, 2015
Judit Vidiella
Judit Vidiella
Article divulgatiu

La Lleca

"La Lleca" (“calle” al revés) és el nom d'un col·lectiu format pels performers Lorena Méndez i Fernando Fuentes que, des de 2004, treballa amb homes, dones i joves en reclusió a Ciutat de Mèxic. També és el nom del projecte educatiu i social que porten a terme, juntament amb altres agents de camps com l'antropologia o la psicologia.

Es realitza un treball amb els interns, els seus familiars i entorn proper a través d’estratègies artístiques com la performance, el vídeo, la radio, les tecnologies digitals, la fotografia, la narració oral i escrita, el dibuix… El primer context on es va posar en marxa va ser el centre de reclusió CERESOVA de Santa Martha Acatitla on, del 2004 al 2010, es va fer un treball continuat amb el suport del personal de la Subdirecció de Prevenció Social.

/ DATA D’INICI: 2004

/ DATA DE FINALITZACIÓ: 2011

/ URL: http://www.lalleca.net

/ LLOC: Centres de reclusió de Mèxic DF: CERESOVA de Sta. Martha Acatitla, Centro Femenil de Readaptación Social Tepepan, Comunidad de Diagnóstico para menores en Conflicto con la ley Penal del Obrero Mundial.

/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Els performers Lorena Méndez i Fernando Fuentes.

/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: La Lleca

/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Artistes visuals, arquitectes, psicòlegs, ballarines, poetes, antropòlogues, educadors/es…

/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Homes, dones i adolescents en reclusió a Ciutat de Mèxic, així com els seus familiars i entorn més proper.

/ COM ES FINANÇA?: No s’explicita.

 

A més del centre de reclusió CERESOVA de Santa Martha Acatitla, el projecte de La Lleca s’ha dut a terme en altres centres de Mèxic D.F com el Centro Femenil de Readaptación Social Tepepan (del 2009 al 2011) i la Comunidad de Diagnóstico para menores en Conflicto con la ley Penal del Obrero Mundial (2012).

 

Però en el cas del centre de reclusió CERESOVA, la negociació i col·laboració amb el personal de la Subdirecció de Prevenció Social, va permetre obtenir permisos d’entrada al centre i generar processos de treball i formació amb els agents que hi treballaven, especialment els encarregats de la ‘inserció social’.

 

Part dels resultats del projecte es mostren a la web www.lalleca.net. Aquests resultats no només donen compte del projecte, sinó que també són part viva del treball que es va desenvolupant dia a dia.

 

Malauradament, la web del projecte no està molt actualitzada i tampoc tracta en profunditat temes interessants com els processos de negociació, l’avaluació del procés de col·laboració, les qüestions relatives al finançament o qui escriu els continguts de la pàgina web. L’apartat més extens i detallat fa referència a les accions dutes a terme, la majoria al voltant de problemàtiques d’identitat de gènere, raça, sexualitat i construcció personal al voltant de l’estigma del reclús.

 

El treball d’accions permet reflexionar de manera lúdica, creativa i espontània sobre les relacions personals, movent-se contínuament entre l’afecte quotidià i l’acció crítica de formes institucionals i culturals de relació. A través del joc i la performance es generen estratègies afectives per generar confiança i seguretat entre els participants, però també de conscienciació i desnaturalització dels patrons educatius i socials sobre institucions com la família, l’església, l’escola i el treball o la identitat de gènere, sexual, ètnica…

 

Entre les diverses accions destaca «Matrimonio colectivo» on s’organitza una boda grupal per reflexionar sobre la funció del matrimoni i els principis de possessió privada sota la ideologia patriarcal i capitalista. «Concurso» és una altra acció que planteja una reflexió sobre el gènere, el masclisme i la sexualitat, sobre com s’aprèn a ser «home» i «dona» a través d’institucions educatives com la família o l’escola. «Joc de nens» és una altra acció que es planteja com una manera de generar contacte i apropament personal i corporal per trencar amb la distància, mentre que «Representació» serveix per treballar l’estigmatització dels reclusos a través de desconstruir les representacions dominants als mitjans de comunicació i l’imaginari popular sobre els presos, construint altres representacions a través d’imatges, textos, etc.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Els projectes col·laboratius ens porten a obrir un debat sobre com donem comptes d’aquests projectes, i visibilitzem el procés de treball i col·laboració. Qui relata el procés? Com? Per què normalment no es visibilitza l’abans i el després dels projectes (és a dir, aspectes com l’avaluació i la continuïtat) i sí els resultats? Això es fa encara més problemàtic quan abordem dimensions personals i afectives amb col·lectius estigmatitzats com és el cas de La Lleca.

 

 

/ CITA:

Traducció al castellà d’un fragment d’Ángela Davis (1998) extret de Masked Racism: reflections on the Prison Industrial Complex. 

 

«El encarcelamiento masivo no es una solución al desempleo, tampoco soluciona la vasta cantidad de problemas sociales que se esconden tras el rápido crecimiento de la red de prisiones y cárceles.

 

Sin embargo, la gran mayoría de personas han sido engañadas para que crean en la eficacia del encarcelamiento, a pesar de que el record histórico demuestra que las prisiones no funcionan. El racismo ha socavado nuestra capacidad para crear un discurso crítico que conteste a la ideología engañosa que coloca el encarcelamiento como clave de la seguridad pública. El enfoque de las políticas estatales está moviéndose rápidamente de la seguridad social al control social.

 

Negros, Latinos, Nativos Americanos y muchos jóvenes Asiáticos son retratados como los Generadores de violencia, traficantes de drogas y con una notable envidia por las comodidades que ellos no tienen derecho a poseer. Las jóvenes mujeres latinas y negras son representadas como sexualmente promiscuas y como propagadoras indismcriminadas de bebés y pobreza. La criminalidad y la maldad están racializadas. La vigilancia se enfoca además en las comunidades de color, inmigrantes, desempleados, con baja educación, indigentes y en general sobre aquellos que tienen un acceso disminuido a los recursos sociales. El acceso a estos recursos sociales continua disminuyendo en gran medida por que la aplicación de la ley y las medidas penales se los devoran.

 

El complejo industrial de las prisiones ha creado por lo tanto un ciclo vicioso de castigo que tan solo empobrece más a aquellos para quienes la prisión supuestamente resuelve el problema la pobreza.

 

Por lo tanto, mientras el énfasis de las políticas del gobierno se mueven de la seguridad social al control del crimen, el racismo penetra más en la economía y en las estructuras ideológicas de la sociedad de EEUU».

 

En versió original a: http://www.thirdworldtraveler.com/Prison_System/Masked_Racism_ADavis.html 

Traduït a: http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/165595/241179.

 

/ CITA:

Presentació del projecte HIPATIA del MUSAC, que també va servir per presentar el projecte La LLeca.

 

«En Noviembre de 2008, se presenta al público HIPATIA. Una revista realizada por internas del módulo 10, el módulo femenino, del Centro Penitenciario de Mansilla de las Mulas. La publicación, es consecuencia de la relación educativa/creativa que desde hace más de un año el DEAC MUSAC mantiene con este sector de la prisión. La revista, es el germen del que se estructura un amplio Proyecto educativo y artístico en el que a día de hoy ya se han organizado talleres creativos y educativos, visitas a las exposiciones, etc…El Proyecto no pretende ser una colaboración puntual sino un programa permanente, con la revista Hipatia como resultado visible, que implica a las mujeres de la prisión de Mansilla; al CIS (Centro de Inserción Social), al equipo educativo del DEAC, a la Institución del Centro Penitenciario de Mansilla de las Mulas, a creadores, artistas y especialistas en las más diversas manifestaciones creativas, vinculados al MUSAC. Este Proyecto no se ha enfocado desde el DEAC MUSAC como “trabajo social”. Es un trabajo creativo a través de la palabra y la fotografía, una forma creativa».

 

Es pot consultar on-line a: http://musac.es/index.php?ref=87200