1 Gener, 2015
Oriol Fontdevila
Oriol Fontdevila
Article divulgatiu

Espai Memòries

El projecte "Espai Memòries" es va concebre com un espai experimental des d’on introduir noves maneres de fer en relació al treball en arts visuals, memòria històrica i la seva interacció amb el teixit social.

Articulat com una secció del Museu Comarcal de Manresa, es planteja com un espai obert al públic dedicat a la producció de projectes i a la investigació, la trobada i la col·laboració amb agents del teixit local, així com el treball amb testimonis històrics. La difusió de continguts per mitjà d’activitats, la utilització de formats expositius i la creació d'un arxiu amb les investigacions realitzades també formen part dels seus objectius.

El seu pla director va ser concebut i redactat per una comissió transdisciplinar de la que formaven part els responsables de les institucions contractants: l’Ajuntament, el Museu Comarcal i l’Associació de Memòria i Història de Manresa.

/ DATA D’INICI: 2010

/ EN ACTIU: En actiu – A data de 01 de desembre de 2013

/ URL: http://www.espaimemories.cat/

/ LLOC: Manresa

/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Museu Comarcal de Manresa, Ajuntament de Manresa, Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Associació de Memòria i Història de Manresa, Oriol Fontdevila

/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Públic general, sector historiogràfic, sector artístic, sector educatiu

/ COM ES FINANÇA?: Museu Comarcal de Manresa, Ajuntament de Manresa, Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

 

L’Espai Memòries està pensat com un espai basat en la reflexió transdisciplinar i en la problematització dels processos de construcció de coneixement per mitjà de la interrelació entre aquests àmbits i dimensions de la producció cultural: les arts visuals i la memòria històrica en relació al seu context. Des d’aquest plantejament, la investigació historiogràfica s’entén com una intervenció en el present, mentre que les xarxes de col·laboració serveixen per multiplicar i hibridar els processos de producció dels projectes. En aquest sentit, el mateix espai es basa en una lògica de funcionament peculiar, en tant que serveix de plataforma pel desenvolupament de les diferents fases dels projectes que s’hi porten a terme.

 

Inicialment, l’espai també es va articular a partir de quatre temporades d’un any, que permetrien focalitzar els processos de treball a l’entorn de línies temàtiques. Aquestes línies es van articular en funció d’aspectes significatius de la història local o amb una dimensió cultural que els permetés obrir i conduir un debat d’interès general. Així, la primera temporada va estar dedicada a les pedagogies i la investigació sobre la història del sistema educatiu de la ciutat; la segona, girava a l’entorn de les manifestacions oficials de l’art, el monument i la propaganda; la tercera, tractava de la iconoclàstia, amb la possibilitat de vincular els peculiars processos de destrucció d’esglésies i imatges sacres succeïts a Manresa durant la Guerra Civil amb els processos d’abstracció de l’art modern; i la quarta, estava dedicada a les genealogies de l’art local del segle XX, les quals han quedat al marge, generalment, dels discursos artístics predominants.

 

De cara a portar a terme els projectes es van generar entorns de col·laboració entre artistes i productors culturals que basessin el seu treball en aspectes de memòria històrica; historiadors i científics socials interessats en desenvolupar processos innovadors pel que fa a la investigació i la interacció social; així com a agents i institucions del sector local, amb els quals negociar propostes de col·laboració més complexes que els processos habituals de relació amb testimonis històrics.

 

Pel que fa al comissariat, es va donar lloc a equips híbrids, formats per agents especialitzats en els diferents camps de coneixement implicats en les diferents temàtiques de cada una de les temporades. La comissió encarregada de redactar el pla director de l’espai va estar formada per Mercè Argemí (tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Manresa), Francesc Vilà (director del Museu Comarcal de Manresa), Oriol Fontdevila (comissari i crític d’art), i Josep Alert, Joaquim Aloy i Pere Gasol, membres de l’Associació de Memòria i Història de Manresa. Aquest pla director projectava un espai per generar processos híbrids i experimentals que travessessin aquests diferents àmbits i perspectives de la producció cultural.

 

 

 

/ CITA:

Francesc Vilà (director del Museu Comarcal de Manresa). A De què parlem quan parlem de “pedagogies de la historia”? L’Espai Memòries per dins. Dins d’Aprendre de l’Escola. Manresa s. XX (consultable com a PDF a l’apartat de Material complementari d’aquest mateix article), p. 10.

 

«Els museus sempre estem fent pedagogia perquè estem produint un discurs, posant-lo a la via pública, i donant-lo com una forma d’interpretar la nostra història… A les sales del museu habitualment el construïm en una única direcció, mentre que a l’Espai Memòries construïm una representació gairebé en bucle, com una columna salomònica.»

 

/ CITA:

Francisco Rubio, Luca Rullo, Mariló Fernández (membres de LaFundició, projecte L’herència primera temporada de l’Espai Memòries). A De què parlem quan parlem de “pedagogies de la historia”? L’Espai Memòries per dins. Dins d’Aprendre de l’Escola. Manresa s. XX (consultable com a PDF a l’apartat de Material complementari d’aquest mateix article), p. 10.

 

«No anem al museu a veure el que ens expliquen els historiadors, al museu en tant que institució legitimadora de coneixement, sinó que intentem engegar un procés en què els estudiants puguin investigar i construir un relat històric per ells mateixos.»

 

 

/ MATERIAL COMPLEMENTARI:

Memòria de la primera temporada de l’Espai Memòries (2010-2011) del Museu Comarcal de Manresa, dedicada a les pedagogies del segle XX i al projecte Aprendre de l’Escola

Espaimemòries.pdf