15 Desembre, 2015
Judit Vidiella
Judit Vidiella
Article divulgatiu

Género y performance

A "Género y performance. 3 episodios de un cybermanga feminista queer trans..." Beatriz Preciado desenvolupa la noció de performance més enllà de l’àmbit artístic per comprendre-la com un mecanisme social mitjançant el qual els individus construïm la nostra identitat.

L'article desenvolupa tres casos pràctics (noció de "mascarada", projecte educatiu "Womanhouse" i subcultures travestistes) on s’evidencia la desnaturalització de les normes i veritats vinculades al gènere, la sexualitat, la raça, la classe social, etc.

/ AUTOR@(S): Beatriz Preciado

/ REVISTA: Zehar

/ ANY: 2004, San Sebastián

/ NÚMERO: Número 54

/ PÀGINA INICIAL: 20

/ PÀGINA FINAL: 27

/ EDITOR@: Arteleku

/ ISSN: 1133-844X

/ URL: http://biopoliticayestadosdeexcepcion.blogspot.com/2014/08/genero-y-performance-beatriz-preciado.html

 

En aquest article, Beatriz Preciado es pregunta sobre quina hauria de ser la manera de recuperar la història recent dels moviments feministes i les minories sexuals. La manca d’arxius, les escadusseres traduccions a altres idiomes, el poc interès institucional i la manca de recursos dedicats al treball de documentació, arxiu i difusió, dibuixen un panorama difícil, en la qual gairebé s’han d’inventar les maneres de re-construir les genealogies d’aquests moviments.

 

En aquesta cartografia d’estratègies de resistència, Preciado situa diferents moments clau, com ara el gir iniciat durant els anys 1990 en el qual es definirà el gènere en termes de performance a mans d’una sèrie de teòriques, com Judith Butler, inclosa en la bibliografia de l’itinerari La performance com a pràctica de conscienciació i desnaturalització recollit en aquest mateix arxiu on-line.

 

Escrit en un to de novel·la policial, l’article estableix tres episodis clau al voltant de com s’ha articulat la comprensió del gènere en termes de performance:

 

 

1.- La noció de mascarada desenvolupada per la psicoanalista Joan Rivière al 1929, amb la publicació del seu text Womanliness as masquerade (La feminitat com a mascarada). En aquest escrit, Rivière analitza un tipus de dones que en l’espai públic exageren la seva feminitat, és a dir, ‘es fan les dones’ per tal de no representar una amenaça per als homes i els privilegis masculins de poder. ‘Fer-se la dona’ com a màscara situa ja una primera anàlisis de la feminitat com artifici.

 

2.- L’any 1969 a Califòrnia Miriam Shapiro i Judy Chicago, artistes feministes pioneres, posen en marxa el primer programa d’estudis d’art feminista. Dos anys després, al 1972, un grup d’alumnes i professores del California Institute of the Arts(CalArts) endeguen el Womanhouse Project. Aquest projecte consistirà a viure durant sis mesos en una casa abandonada transformada en un espai domèstic i en un espai expositiu, d’experimentació i col·laboració, en el que la performance tindrà un paper rellevant com estratègia educativa i de conscienciació.

 

3.- Les cultures drag. Es refereix a les comunitats sexuals que utilitzen la performance com a disfressa de la feminitat i la masculinitat gai i lesbiana. Les drag queens i drag kings són formes diàries de viure la masculinitat i la feminitat, però poden ser també paròdies dels estereotips de gènere en contextos lúdics. Preciado rastreja alguns dels clubs on es fan concursos i festes drag, entesos com a espais segurs de convivència, però també de plaer, experimentació i subversió del gènere, desmuntant les construccions naturalitzades de la veritat del sexe, el gènere i l’opció sexual.

 

 

La part més directament connectada amb la panoràmica “La performance en la pràctica col·laborativa” és la del projecte “Womanhouse” (ambdós també inclosos a l’arxiu de Polièdrica), amb exemples d’algunes de les pràctiques educatives i col·laboratives que s’hi van realitzar.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Pensa en exemples quotidians que visibilitzin la repetició de pràctiques ritualitzades al voltant d’algun eix de construcció de la identitat: gènere, classe social, sexualitat, ètnia, etc.