1 Maig, 2016
Redes Instituyentes
Redes Instituyentes
Glossari

Innovació social

El terme innovació social es refereix a un procés col·lectiu de creació, implementació i difusió de noves pràctiques socials en àrees de la societat molt diferents entre sí, amb l’objectiu de donar resposta a problemàtiques o reptes actuals.

En principi, la innovació social es genera amb una intenció de canvi estructural, amb la prestació d'un servei o la generació d'un bé comú, mitjançant un sistema de xarxa que té capacitat de ser replicable o multiplicat en altres situacions, i on la cooperació social i la potència dels col·lectius produeixen altres formes de govern, i relacions entre ciutadan@s, en ser multidireccional, descentralitzada i glocal (en una relació complexa entre el local i global).

Actualment, la innovació social afecta a tots els sectors, empreses, institucions i organismes, tant públics com privats o subvencionats. A l’Estat espanyol, aquestes pràctiques van lligades a l’Economia Social, denominada també Tercer Sector o Economia Solidària. Concretament, es manifesten en la inversió que, des del sector públic i privat, es fa en la realitat social dins del sector no lucratiu a Espanya. Aquesta combinació altera les relacions entre allò públic i privat, i l’Estat, en generar noves aliances més enllà dels binomis públic/privat o Estat/ciutadà.

 

Sota la definició d’innovació social es dóna cabuda a nombroses realitats, donat que és un terme multidimensional i força polièdric. De fet, és un terme molt complex que fàcilment pot convertir-se en un calaix de sastre, ja que inclou des de grups d’horts urbans o processos de micro-crèdit fins a l’ús i aplicació de noves tecnologies en projectes comunitaris, o processos educatius experimentals, i/o plataformes relacionades amb l’economia social i el Tercer Sector. Els debats i crítiques a la innovació social posen de manifest diverses tensions, que no s’anuncien clarament ni en les seves definicions ni en els organismes que les promouen, normalment supeditats a agendes governamentals o nous nínxols de desenvolupament econòmic.

 

La primera d’aquestes crítiques és que la innovació social està íntimament lligada al motor de canvi desarrollista(“motor de desenvolupament social” segons la UE) degut als impactes merament econòmics que se n’esperen. Rere aquest motor, s’amaga la possibilitat de generar un concepte d’innovació que apliqui maneres d’explotació o precarització laboral a col·lectius o creatius (…)

 

En segon lloc i lligat a tot això, es posa en dubte la seva capacitat subversiva ja que sota aquest terme emergeixen, en moltes ocasions, plans neoliberals d’indústries creatives i de models de gobernança que usen la creativitat i la innovació com a meres excuses per generar plans de desenvolupament autoritaris sota el paraigua de la cooperació o el fetitxisme de l’horitzontalitat (Díaz, 2011) (…)

 

En tercer lloc, lligat amb aquest últim argument, les aliances de l’empresa privada amb l’Estat per promoure innovació social poden deixar en situació de mínims l’Estat del benestar mitjançant processos de privatització ocults, al mateix temps que s’insta als/les ciutadan@s a ser innovador@s/emprenedor@s i buscar models alternatius de participar i autogestionar-se davant l’erosió i/o atac als serveis mínims de l’Estat (Díaz, 2012). Finalment, quasi mai es posa en dubte el mateix concepte d’innovació lligat a desenvolupament tecnològic, ja que sempre s’enalteix la societat de la informació i la ciutadania digital connectada per xarxes digitals. 

 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

Wikipedia: definició de “social innovation”

wikipedia.org/Social_innovation

 

Web de Socialinnova, agència de social media marketing.

socialinnova.com

 

Web de la Young Foundation.

youngfoundation.org/social-innovation-investment

 

 

 

PROJECTES:

 

GOTEO. Finançament col · lectiu + col·laboració distribuïda

Tal com s’indica al seu web, “Goteo és una xarxa social de finançament col·lectiu (aportacions monetàries) i col·laboració distribuïda (serveis, infraestructures, micro-tasques i altres recursos) des de la qual impulsar el desenvolupament autònom d’iniciatives, creatives i innovadores, que contribueixin al desenvolupament del procomú, el coneixement lliure i/o el codi obert”. Actualment, és una de les plataformes de crowdfunding més potents d’Espanya.

goteo.org

 

 

 

BIBLIOGRAFIA:

 

Martínez, Ruben (2011) Políticas públicas e innovación social. Marcos conceptuales y efectos en la formulación de las políticas. Trabajo Final/ Master Pensar y Gobernar las Sociedades Complejas/ Junio 2011, UA. Accessible aquí

 

Swyngedouw, Erik (2009) ʻCivil Society, Governmentality and the Contradictions of Governance beyond-the-State: The Janus-face of Social Innovationʼ en Social Innovation and Territorial Development. Ed. MacCallum, D., Moulaert, F., Hillier, J. & Vicari Haddock, S. Ashgate PublisinLimited. Versió reduïda accesible aquí

 

Colaborabora (2012) Bien(es) común(es) = Bien social de código abierto. En Colaboratorio. Hacia una economía compartida. El diario.es 12/12/2012.

eldiario.es/colaboratorio/bien_comun-procomun-tercer_sector

 

Howaldt, J./ Schwarz, M (2010) Social Innovation: Concepts, research fields and international trends.European Social Funds. Dortmund.

 

Martínez, Ruben (2012) Innovar desobedeciendo”. Revista digital Nativa. 2012/09.

nativa.cat/innovar-desobedeciendo

 

Murray, R., Caulier- Grice and Geoff Mulgan (2010) The Open Book of Social Innovation. The Young Foundation and NESTA.

nesta.org.uk/publications/assets/features/the_open_book_of_social_innovation

 

Rowan, Jaron; Martínez, Rubén (2009). Nuevas economías de la cultura. Yproductions. Bilioteca YP.

ossuu.com/sinapsisdocuments/docs/nuevas_economias_cultura