La performance com a pràctica de desnaturalització
Pràctiques que van des de com ens vestim fins a com ens comportem són vistes com a fenòmens morals i naturals. Enfront d'aquestes pràctiques de normalització, una sèrie de moviments identitaris al voltant del gènere, el sexe, la raça, l'edat, el treball, les capacitats, etc. han posat de manifest la necessitat de qüestionar els mecanismes de construcció de la subjectivitat.
A l’article divulgatiu La performance en la pràctica col·laborativa s’esbossa la performance com a una pràctica no només artística, sinó també d’experimentació i conscienciació, per comprendre com funcionen les societats contemporànies, això és, per mitjà de normes repetitives (performances socials) que tenen uns efectes sobre els nostres cossos i identitats. En aquest altre article divulgatiu es pretén aprofundir més sobre algunes estratègies performàtiques que han estat emprades per col·lectius minoritaris, però també en processos educatius i col·laboratius amb grups, per tal de fer evidenciar com funcionen les pràctiques de normalització al voltant de categories socials com l’edat, la religió, la classe social, la raça, el gènere, la sexualitat, la salut, etc.
Estratègies crítiques com la paròdia, la re-apropiació, la repetició i la diferència, la imitació, la desnaturalització o altres lectures sobre el fracàs entre d’altres ens permeten reflexionar al voltant d’accions quotidianes inconscients que donem com a “naturals” i universals. Aquesta lectura crítica es pot realitzar no només per mitjà de la paraula, sinó també mitjançant la re-presentació, ja sigui a través d’una performance, un vídeo, etc. Això permet mostrar els mecanismes de construcció de la “realitat”, fent proliferar així altres formes alternatives i subversives de ser i estar al món, que també estan presents.
Diverses corporalitats, identitats i diferències, no encaixen amb aquestes construccions normatives. Cal dir, però, que no sempre aquestes formes de ser alternatives responen a una voluntat efímera, momentània o paròdica de crítica, sinó que sovint són, precisament, formes vitals d’existència i supervivència, que ens permeten veure com la normalitat, l’estabilitat i el fet natural, són ficcions que invisibilitzen altres vides, altres estils, altres formes de viure i estar en el cos.
Feministes, drag queens, drag kings, persones mestisses, transexuals, transgènere, (dis)capacitats, etc. han reivindicat la necessitat de trencar amb les categories binàries amb les quals ens regim socialment (bo / dolent, normal / anormal, natura / cultura, masculí / femení, etc.), i que són les culpables del patiment i la invisibilitat de moltes altres formes d’existència. Des dels anys 1960 fins a l’actualitat, la performance ha estat per aquests col·lectius una estratègia d’experimentació crítica, lúdica i vital, que trenca amb la serietat del pensament occidental. D’aquestes pràctiques vitals, processos de treball, metodologies i estratègies de resistència que aquests col·lectius han experimentat, podem aprendre elements que ens pot ser útil activar en contextos educatius.
/ VÍDEOS:
Títol: Evolution of Beauty, campanya publicitària de la marca de cosmètics Dove apareguda després que a les passarel·les espanyoles es prohibís desfilar a models amb infra-pes. Any: 2006. Resum: En aquest vídeo es veu com, per mitjà de les tecnologies del gènere (del maquillatge a la perruqueria) i les tecnologies digitals de retoc de la imatge, es distorsiona a la model per convertir-la en un ideal.
Més informació sobre la campanya: dove.us/campaign-for-real-beauty
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
BIBLIOGRAFIA:
Vidiella, Judit. Pedagogías de contacto: performance y prácticas de corporización, en Damiano Gilberto Aparecido; Pereira Lucia Helena Pena; Oliveira Wanderley C. (comp.) (2010) Corporeidade e educação: tecendo sentidos… São Paulo (Brazil): Cultura Acadêmica Editora, pp.175-202. ISBN 978-85-7983-080-8.
