15 Juliol, 2013
Redes Instituyentes
Redes Instituyentes
Glossari

Museologia crítica

La museologia és la ciència que estudia la història, els discursos, la influència social dels museus i les seves maneres de gestar-se com a mecanismes educatius i de construcció d'identitat. La museologia crítica és una branca que neix de la influència de l'antropologia, els estudis culturals, la crítica a les polítiques de representació, i part dels estudis feministes i post-colonials.

El seu objectiu és qüestionar la noció de museu (exposició o centre d'art) i les seves polítiques de patrimoni i col·leccions. Així, entèn el museu com el resultat de diverses històries, condicions sociopolítiques i econòmiques, en comptes de com un espai institucional autònom, ja que respon a l'encreuament de diversos interessos i polítiques governamentals, igual que una escola o un hospital.

La museologia crítica estudia el museu com un espai de conflicte, de tensions i d’encreuament de cultures, tant de les cultures dels diversos visitants o comunitats, com de les cultures internes del museu, això és, de les persones i perfils dels equips que els conformen: comissaris, conservadors, educadors, etc. Planteja el museu no com un dispositiu comunicador i neutre, tal com defensa la nova museologia, sinó com una esfera pública on els significats socials, els valors sobre què és cultura i patrimoni, identitat, ciutadania i altres nocions són posades en discussió i qüestionades.

 

En la museologia crítica, les exposicions són fruit de discursos i dispositius que seleccionen i ordenen uns continguts (artefactes ideològics), i per tant, no són neutres ni es conceben només com a canals d’informació. Els visitants són concebuts com a grups específics, comunitats o xarxes, i la relació amb els públics també es concep de forma activa, constructiva i educativa. D’aquesta manera, els públics no són mers consumidors de productes (exposicions, tallers o esdeveniments), sinó conjunts de ciutadans amb veu i cultura pròpies que, per tant poden intervenir, generar significats propis o participar en diversos espais del museu. Amb això s’evita una noció quantitativa, de museu com a espectacle, de polítiques d’accés i de grans nombres de visitants, exposicions a gran escala o macro-esdeveniments. Per contra, aquesta museologia entén el museu com una institució qualitativa, en xarxa, que negocia significats culturals, i que disposa d’equips i personal per generar relacions i col·laboracions amb diversos grups socials.

 

La museologia crítica analitza les relacions que els museus o centres culturals estableixen amb la ciutadania. Per altra banda, fomenta el rol educatiu, cívic i social del museu, i planteja maneres per tal que els contextos, el teixit soci-cultural o les comunitats estiguin en una posició avantatjosa i puguin generar projectes que facin més poroses i democràtiques aquest tipus d’institucions.

 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

BIBLIOGRAFIA:

 

Hooper-Greenhill, E. (2007). “The Generic Learning Outcomes”. En: Hooper-Greenhill, E. (2007). Museums and Education. Purpose, pedagogy, performance. London&NY: Routledge.

 

Padró. Carla (2006): “Educación en museos: Representaciones y Discursos”. En: Semedo, A. y Teixera, J. (2006). Museos, representaciones y discursos. Oporto: Afrontamento Cartografia de un caso.

 

Rodrigo, Javier (es) (2007) Pràctiques dialògiques. Interseccions de la pedagogia crítica y la museologia crítica. Fundació Es Baluard Museu d’art Modern i Contemporani de Palma: Palma de Mallorca.

 

Roberts, Lisa (1997). From knowledge to Narrative. Educators and the Changing Museum. Washington and London: Smithsonian Institution Press.

 

Lorente, J. P. y Almazán, D. (2003). Museología crítica y arte contemporáneo. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.

 

Díaz, Ignacio (2008). La memoria fragmentada. El museo y sus paradojas. Gijón: Trea.