15 Març, 2015
Forn de teatre Pa'tothom
Forn de teatre Pa'tothom
Article divulgatiu

Mustafà és al replà

"Mustafà és al replà" és una obra de Teatre-fòrum que té com a objectiu lluitar contra el racisme subtil que es manifesta quotidianament basant-se, la majoria de les vegades, en rumors i estereotips, i obrint un debat posterior amb el públic sobre la situació plantejada per tal de cercar solucions.

Aquesta obra va ser el resultat d'un grup d'anàlisis que va treballar durant quatre mesos per crear un muntatge sobre el racisme subtil i les tres expressions més comunes del racisme actual: discriminació, estereotips i prejudicis.

/ DATA D’INICI: 01-01-2011

/ EN ACTIU: En actiu – A data de 15 de Juny de 2014

/ URL: http://www.patothom.org/partipacion_eventos_patothom.html#fratt

/ LLOC: Província de Barcelona

/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Forn de teatre Pa’tothom

/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Forn de teatre Pa’tothom

/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Dins del marc del Projecte Europeu FRATT (Fighting Racism Through Theatre), hi participen altres entitats: Giolli (cooperativa sociale de Itàlia), Entr’Act de França i Miteinander d’Alemanya. En un moment posterior, va participar-hi la Xarxa BCN Antirumors (Programa BCN Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona).

/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Públic en general.

/ COM ES FINANÇA?: Projecte finançat per la UE (DG Justice – Fundamental rights and citizenship program).

 

És obvi que avui el racisme no es manifesta com abans i que s’ha reinventat amb manifestacions subtils, però no per això menys perilloses, que afecten milions de persones. Aquest tipus de racisme és objecte d’estudi de les ciències socials com la psicologia comunitària i la sociologia. 

 

La sinopsi de l’obra és la següent: En una comunitat de veïns, ens trobem amb un problema que afecta a tots. Malgrat una convivència normal, davant certs interessos, sorgeixen conflictes on aniran aflorant actituds carregades de prejudicis i estereotips envers l’altre, que s’agreugen amb els rumors. Això crea una barrera comunicativa i una distància que fa impossible trobar una solució conjunta.

 

Aquesta obra és fruït de quatre mesos de treball amb un grup d’anàlisi sobre la situació de les manifestacions racistes a Catalunya i a Barcelona. A les sessions de treball s’hi van convidar experts sobre la temàtica que van aclarir la situació actual a l’àmbit jurídic i social, així com el fet del racisme institucional. També es va convidar a diferents perfils de persones per cobrir un ampli ventall de possibilitats pel que fa a la percepció d’aquest fenomen. Prop de 30 persones van participar en la concepció de l’obra.

 

Aixó es va acompanyar amb accions de Teatre-Invisible en autobusos, supermercats i altres espais públics per tal de mesurar la reacció de la gent, l’empatia i el rebuig envers aquest fenomen. El Teatre-Invisible va permetre fer una diagnosi sobre el terreny de tot allò que es parlava a les diferents reunions. Es va concloure que, en termes generals, ningú es considera a sí mateix racista, de la mateixa manera que hi ha una enorme consciència de lo “políticament incorrecte” pel que fa a les posicions racistes. A Barcelona, el racista explícit queda en minoria (si més no fins a dia d’avui) davant certes injustícies.

 

Per contra, molta gent que no s’identifica amb postulats racistes, no posen en dubte algunes pràctiques discriminatòries i prejudicis amparades per la legislació vigent i els mitjans de comunicació, donant en aquest fenomen un caire molt ampli i de normalitat. Mustafà és al replà vol emfatitzar que hi ha moltes coses que passen sovint però, no per això, són “normals” i les hem d’acceptar.

 

Així doncs, es van descriure diferents perfils de posicions en relació al racisme: la persona que és objectiu de pràctiques excloents (oprimit), el racista subtil, el racista explícit, l’estranger que ha assimilat la cultura d’acollida, el racista positiu, la persona indiferent o que “no vol tenir problemes”, el políticament correcte, etc. D’aquí va néixer la concepció de l’obra on queda reflectida la realitat social que es viu respecte de les relacions entre la societat d’acollida i els estrangers nouvinguts.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Penseu que el racisme explícit és més o menys perillós que l’anomenat “racisme subtil”?

 

/ PREGUNTA:

Quina és a Catalunya la diferència entre estranger i immigrant?

 

 

/ CITA:

Martínez García, M. F. (2006, 17 de noviembre). Una aproximación a las actitudes y prejuicios en los procesos migratorios. Revista Psicologia Cientifica.com, 8(34).

 

“Racisme subtil. Fenomen on els individus defensen els valors tradicionals tot pensant que els grups minoritaris no els respecten. Exageren les diferències culturals intergrupals tot manifestant sentiments negatius cap a elles (Pettigrew & Martín, 1987)”.

Disponible a: 

http://www.psicologiacientifica.com/bv/psicologia-163-1-una-aproximacion-a-las-actitudes-y-prejuicios-en-los-proceso.html

 

 

/ VÍDEOS:

 

Titol: Proyecto FRATT en Barcelona. Mustafà és al replàAny: 2012. Lloc: Barcelona. Idioma: Castellà, català. Durada: 5’31”. Resum: Vídeo sobre l’obra de teatre fòrum (Teatre de l’Oprimit) Mustafà és al repla, que neix amb el Projecte Europeu FRATT (Fighting Racism Through Theatre). Es basa i analitza el racisme subtil i quotidià. Un projecte de Forn de teatre Pa’tothom (2010-2012).

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

El programa F.RA.T.T. té com a objectiu estudiar i comparar diferents formes d’enfrontar el racisme en les societats europees que utilitzen el teatre com a eina principal. Va ser aprovat per la Comissió Europea (DG Justícia – Drets fonamentals i ciutadania).

A Itàlia es preveuen tallers i actuacions (fòrums, processos teatre legislatiu) per als ciutadans, italians i no de la UE, per tal de reflexionar col·lectivament i donar propostes a les administracions públiques locals sobre la qüestió del racisme i la (in)seguretat social.  A Barcelona es treballarà a través del Teatre de l’Oprimit.

http://www.intercultural-europe.org/site/database/project/fratt-fighting-racism-through-theatre

 

 

BIBLIOGRAFIA:

Albert Claret. #REFLEXIÓ: Conversant amb Wieviorka. SOS Racisme. Publicat el 10 juny 2014.

Michel Wieviorka és un intel·lectual i socióleg francès, que ha treballat amb els conceptes de racisme, identitats culturals i els moviments socials a partir del seu mètode d’intervenció sociològica.

http://www.sosracisme.org/portada/conversant-amb-wieviorka

 

Donny Meertens. “Discriminación racial, desplazamiento y género en las sentencias de la Corte Constitucional. El racismo cotidiano en el banquillo”. 2008.

Article inscrit en el context colombià i, concretament, en sentencias de la Cort Constitucional en una localitat del sur de Bogotà.

https://issuu.com/sinapsisdocuments/docs/discriminacio__n_racial

 

Jordi Forcadas. Praxis del Teatro del Oprimido en Barcelona. Col·lecció Pa Tot’hom. Editado por Agrupación de Editores y Autores Universitarios. Barcelona, junio 2012.

Llibre on es recull el guió de Mustafà és al replà i una breu explicació de la concepció de l’obra de teatre i dels diferents perfils dels personatges que hi surten. Es pot descarregar gratuïtament.

http://patothom.org/publicacions.html#praxis

 

Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a Barcelona”.

Guia pràctica per a l’agent antirumor. Com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona.

http://bcnantirumors.cat/quisom/materials-de-la-xarxa/guia

 

Philomena Essed. Understanding Every Day Racism. An Interdisciplinary Theory. Sage Publications Inc. 1991

El concepte de “racisme quotidià” és desenvolupat per Essed (2002; cf. Essed, 1991) amb un doble propòsit: fer visible l’experiència viscuda del racisme i analitzar com les dimensions de la desigualtat racial presents en l’ordre social s’activen i es reprodueixen a través de processos rutinaris de pràctiques quotidianes.