1 Abril, 2015
Marta Serra
Marta Serra
Article divulgatiu

Playgrounds

"Playgrounds" és com s'anomena el sistema de solars buits aptes pel joc infantil que l'arquitecte Aldo van Eyck va projectar a Amsterdam a partir de 1947 a través d'un procés participatiu. Durant 20 anys, van Eyck va anar recollint propostes de localització fetes des de la ciutadania fins a sumar 700 solars cartografiats als anys 1970.

La clau del projecte va ser prioritzar el procés de treball comunitari i la dinàmica col·laborativa a l'hora d'escollir la ubicació i propostes de disseny per als espais lúdics de la ciutat en un període dominat per l'especialització, el funcionalisme i les metodologies científiques de l'anomenat arquitecte modern... Tendències que contrastaven amb el nou rol de mediador, col·laborador, receptor i dinamitzador de van Eyck, conegut com a "l'humanista rebel".

/ DATA D’INICI: 1947

/ DATA DE FINALITZACIÓ: 1978

/ LLOC: Amsterdam

/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Aldo van Eyck

/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Ciutadans d’Amsterdam

/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Ajuntament d’Amsterdam

/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Ciutadans d’Amsterdam

/ COM ES FINANÇA?: Servei d’Obres Públiques de l’Ajuntament d’Amsterdam.

 

A partir de l’any 1947, Aldo van Eyck (1948-1999) va exercir com a arquitecte pel Servei d’Obres Públiques d’Amsterdam. Això li va suposar una oportunitat per posar en pràctica altres formes experimentals de fer projectes i, alhora, posar a prova els seus criteris professionals ben oposats al creixement i edificació massiva defensats pels arquitectes moderns dominants a l’Administració pública de la ciutat. 

 

Després de la Segona Guerra Mundial a la ciutat van quedar molts solars buits, fruit d’enderrocs, bombardejos i abandonaments. A partir de la idea de l’arquitecta Jacoba Mulda, van Eyck va proposar defugir  la reconstrucció a partir d’edificis o d’excés de disseny. Amb aquest objectiu, va impulsar i dinamitzar un procés basat en la proposta de creació d’espais urbans lúdics i en la recepció de propostes de localització i disseny a partir de les “cartes” i les instàncies que la població enviava de forma contínua a l’Ajuntament on treballava van Eyck. Partint de la demanda ciutadana, s’assegurava l’execució del projecte en els punts on el teixit associatiu ho reclamava, garantint així la satisfacció de les seves necessitats en aquells intersticis, solars buits entre mitgeres, rotondes, places infrautilitzades que podrien convertir-se en espais de joc per als infants. Així van Eyck començava a reactivar buits minúsculs del parcel·lari, fomentant la interacció entre la comunitat i les situacions de contacte. 

 

La resolució constructiva de van Eyck es basava en evitar la sofisticació i aconseguir resultats integrats, utilitzant materials locals preexistents, manteniment de l’arbrat o altres traces, evitant imposar formes de comportament per deixar via lliure a l’esperit lúdic, imaginació i espontaneïtat dels infants. Sorrals, jocs de fusta, punts d’aigua i bancs eren els elements més sol·licitats. 

 

Als anys 1960, la iniciativa comptava amb uns 700 espais localitzats, i la estratègia de petició i demanda va representar el primer punt de partida per als projectes de planejament de “baix a dalt”. Una dècada més tard, el projecte prenia força en la visió crítica del TeamX, del qual van Eyck formava part, proposant iniciatives de participació ciutadana a través de l’autogestió d’espais verds, projectes que van ser impulsats per alguns urbanistes crítics i defensors d’un contra-discurs. El 2001, es van comptabilitzar com a conservats uns 90 dels espais de joc projectats per van Eyck.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Tal com van fer els ciutadans d’Amsterdam, si haguessis d’enviar una carta a la regidoria d’urbanisme i espais públics de l’Ajuntament del teu lloc de residència habitual, quin tipus de proposta els faries? Quins espais o usos reclamaries? 

 

/ PREGUNTA:

Se t’ocorren altres vies de comunicació entre l’administració pública i la ciutadania? Més enllà de comunicacions per escrit, has format part o proposaries altres formes per fer arribar propostes o assabentar-te d’iniciatives de projectes?

 

 

/ CITA:

Lefaivre, L. and Tzonis, A., 1999. Aldo van Eyck humanist rebel: inbetweening in a postwar world. Rotterdam: 010 Publishers.

 

“These small-scale projects dedicated to the everyday life of children, were woven into the neglected holes of the urban fabric, formless stretches of land located on different kinds of lots, made […] out of conventional, unsophisticated materials found close to the site”. (Lefaivre and Tzonis 1999, 17)

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

Programació de la Jornada Internacional “Infància i Espai públic: un diàleg entre art, educació i espai urbà”.

 

L’accés a aquesta programació pot ser útil per contactar amb experts i prendre nota d’alguns exemples de referència, entre els quals es compta el projecte Playgrounds. És una font d’informació útil per cercar noves fórmules d’actuació i de col·laboració entre experts i professionals, institucions i comunitats educatives, entre professionals i els mateixos infants.

 

La jornada, celebrada el juliol de 2013, plantejava una sèrie de mirades i experiències sobre escenaris concrets de la infància a la ciutat, a partir d’una trobada entre urbanistes, educadors i artistes.  

http://www.urbanitas.eu/conf_INFANCIA%20_CAT.pdf