15 Febrer, 2013
Forn de teatre Pa'tothom
Forn de teatre Pa'tothom
Glossari

Teatre-periòdic

Teatre-periòdic és una branca metodològica del Teatre de l'Oprimit l'objectiu de la qual és aconseguir que el públic assistent a la representació reinterpreti les notícies dels mitjans de comunicació, se les qüestioni i les traslladi a la realitat que viu per transformar-la. Tracta, així, de donar un pes real a tot allò que diuen els mitjans i desvetllar els interessos què hi ha darrera.

El Teatre-periòdic posa de manifest l'opinió de la ciutadania davant de l'opinió institucional, que és la instaurada per l'Estat juntament amb els poders fàctics, que influencien sobre l'esdeveniment amb la intenció d'obtenir-ne un rèdit polític.

El Teatre-periòdic és un sistema de tècniques dissenyat per oferir a l’audiència una manera de transformar notícies diàries o qualsevol peça no dramàtica amb la intenció d’adaptar-les a l’escena teatral. Hi ha diversos mètodes per dur a terme aquesta tècnica i causar diferents efectes en el públic. També és útil per pensar i fer una anàlisi més profunda sobre un tema, les possibles manipulacions que es posen en joc i els interessos que s’amaguen darrera.

 

Segons Bárbara Santos, sociòloga, actriu i facilitadora del Teatre de l’Oprimit, el Teatre-periòdic va ser una resposta a la censura estètica exercida a Brasil a principis dels anys 1970 per part de la dictadura militar, escamotejant els continguts de les notícies, inventant veritats i enganyant a la ciutadania. Amb aquesta tècnica, s’escenificava la informació que es perdia entre línies a les notícies censurades i amb la creació d’imatges es revelaven silencis. Al Teatre de Sorra de São Paulo, fundat el 1971, aquesta tècnica es va utilitzar àmpliament a l’època de la dictadura militar brasilera per revelar la informació distorsionada pels diaris de l’època sota la censura oficial. Encara avui s’utilitza per explicar les manipulacions utilitzades pels mitjans de comunicació. Aquestes són algunes de les eines utilitzades:

 

  • Lectura simple: la notícia es llegeix fora del context del diari, que pot arribar a fer fals o controvertit l’esdeveniment tractat.
  • Lectura creuada: dos notícies sobre un mateix esdeveniment són llegits
de forma alterna, complementant-se o contrastrant-se l’un a l’altre i creant una nova dimensió de la lectura.

  • Lectura complementària: el públic va afegint informació general omesa per la font de la notícia.
  • Lectura rítmica: la notícia és llegida amb ritme (musical) i això actua com a filtre que permet donar a conèixer el veritable contingut que, inicialment, estava ocult al diari.
  • Acció paral·lela: mentre una noticia del diari es llegeix en veu alta, els actors fan un exercici de mímica, traduint en accions el seu contingut. El públic escolta la notícia mentre observa la mímica.
  • Improvisació: els continguts de les notícies són improvisats a l’escenari, per explotar així totes les seves variants d’interpretació i possibilitats de lectura.
  • Històric: consisteix en afegir a la notícia informació de moments històrics, successos en altres països o en altres sistemes socials.
  • Reforç: l’article és llegit acompanyat de cançons o d’imatges per ajudar a percebre la notícia de maneres diferents.
  • Concreció dels abstractes: el contingut abstracte de les notícies (per exemple conceptes com la fam, l’atur, etc.) és portat al terreny de lo concret a l’escenari.
  • Text fora de context: una notícia és presentada fora del context en el qual, originalment, va ser publicada.

 

 

/ PREGUNTA:

Penses que en l’Europa actual hi ha censura mediática de manera que resulti adient generar formes artístiques com aquesta per a dinamitzar l’anàlisi de la notícia?

 

/ PREGUNTA:

Els mitjans de comunicació de masses són innocents? O dit d’una altra manera: penses que fan una presentació objectiva, neutral o imparcial dels fets?