The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour
La negociació entre els diferents agents implicats facilita la posada en marxa d'un procés de re-apropiació de l'espai públic que s'allarga del 2008 fins al 2010. El resultat serà l’apropiació temporal d’un solar i un local abandonats per convertir-los en un hort i una cuina comunitaris, que actuaran com espais de socialització i viver d'accions de denúncia i resistència al procés de transformació urbana del barri.
/ DATA D’INICI: 2008
/ DATA DE FINALITZACIÓ: 2010
/ URL: kkvb-cfwn.blogspot.com.es
/ LLOC: Amsterdam, Westelijke Tuinsteden (Amsterdam Niew West)
/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Equip Wilde Westen (Lucia Babina, Reinder Bakker, Hester van Dijk i l’estudi d’arquitectura Ooze, sociòloga Merjin Oudenampsen, Henriette Waal) i l’arquitecta-artista Marjetica Potrč.
/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Equip Wilde Westen, Marjetica Potrc i associació de veïns del barri de barri de Geuzenveld-Slotermeer.
/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Cambra de Comerç de la ciutat d’Amsterdam; Stedelijk Museum Amsterdam; experts locals (veïns implicats en el projecte); Praktijkschool (escola del barri); Councillor of art and culture of the Staadsdeel Geuzenveld en Slotermeer; Comissió de veïns per l’autogestió; Departament d’Urbanisme del districte; Stimulieringsfonds Architectuur; Corporació Immobiliària Far West; jardiner encarregat del manteniment; Koers Nieuw West, Consell de supervisió (Advisory Board).
/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Veïns dels habitatges circumdants al solar buit i veïns del barri implicats en el projecte, Praktijkschool (escola del barri) i la comissió de veïns per l’autogestió.
/ COM ES FINANÇA?: Cambra de Comerç de la ciutat d’Amsterdam, Stimulieringsfonds Architectuur, Stedelijk Museum Bureau i Councillor of art and culture of the Stadsdeel Geuzenveld en Slotermeer.
L’equip motor del projecte, Wilde Westen (grup format per arquitectes, sociòlegs i productors culturals) i M.Potrc, es conformen com a consell assessor un cop finalitzat el suport inicial per part del Museu Stedelijk. A partir d’aquest moment, es delega la iniciativa del projecte als experts locals i veïns del barri, instituïts com a comissió encarregada de la gestió de l’hort i la cuina comunitaris. No obstant, la retirada del museu accelera la pressió de la corporació immobiliària propietària d’ambdós espais, fet que en precipita la prohibició i el tancament al cap de dos anys, ja que es troben afectats pel planejament que preveu la seva demolició pel 2015.
Els objectius principals treballats i discutits durant tot el procés són tres. En primer lloc, es vol fomentar l’aprenentatge del ciutadà en relació amb la sobirania alimentària i la gestió autònoma de l’espai. En segon lloc, es persegueix la creació d’espais de trobada i socialització veïnal en un barri marcat pels baixos índexs de situacions de copresència i per una mancança d’espai públic. Finalment, es vol visibilitzar la memòria del lloc, donant a conèixer la història del barri i el seu procés de formació, fet que serveix d’estímul per repensar i proposar noves alternatives basades en la ciutat de model orgànic oposada al model de renovació urbana.
Pel que fa a l’apropiació temporal del lloc, el projecte pretén reflexionar, a través de l’acció de resistència i reflexió en els espais de trobada, sobre el procés de renovació urbana que afecta el barri des del 2004. Aquest barri es caracteritza per ser el primer projecte europeu de creixement urbà residencial basat en el moviment modern funcional endegat després de la II Guerra Mundial. Malgrat tenir el seu origen en un projecte de ciutat jardí aprovat als anys 1920 pel govern socialdemòcrata, el caràcter orgànic va ser desestimat al cap d’una dècada per la influència del funcionalisme. Actualment, enfront del projecte de gentrificació, es vol recuperar l’esperit de l’urbanisme ecològic d’aquella ciutat jardí que mai va arribar a ser, com a model alternatiu i contra-resposta a la ciutat empresarial del model global dominant.
Metodològicament, el projecte aporta eines i recursos propis del mètode de Investigació-Acció-Participació (IAP), passant pel treball de camp, entrevistes, tallers col·laboratius, ús de l’organigrama compartit i activació de vies de continuïtat, reproduint la mateixa experiència en d’altres espais per influència i transmissió de l’experiència adquirida pels veïns. Per altra banda, donar a conèixer el passat del lloc suposa una oportunitat per tal que la gent del barri pugui reclamar la condició rural i la capacitat productiva dels seus espais verds en desús, una perspectiva que ja existia en el model orgànic de ciutat jardí dissenyat com a les Westelijke Tuinsteden (ciutats jardí de l’est), que mai van arribar a existir.
/ PREGUNTA:
Com caldria adaptar la normativa urbanística per tal que projectes com The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour no haguessin d’acabar desapareixent i quedant només en el capital simbòlic de l’experiència compartida?
/ PREGUNTA:
Quines són les vies que activa la institució artística per legitimar una ocupació que, d’altra banda, a un veí a títol personal mai l’hi hauria estat permesa des d’una regidoria d’urbanisme?
/ CITA:
P.G. Hall and C. Ward, 1998. Sociable Cities: The Legacy of Ebenezer Howard. New York: J. Wiley, pàg. 28. La metodologia de treball aplicada pels urbanistes que defensaven el model orgànic de la ‘ciutat jardí’, principalment l’ideòleg E. Howard a finals del s.XIX, pot resumir-se en aquesta cita següent recopilada a Sociable Cities: the legacy of Ebenezer Howard. És una mostra de disseny participatiu i cooperatiu a partir de l’aportació d’expertesa de diferents àmbits:
“It would employ the very highest talents of engineers of all kinds, of architects, artists, medical men, experts in sanitation, landscape gardeners, agricultural experts, surveyors, builders, manufacturers, merchants and financiers, organizers of trade unions, friendly and co-operative societies, as well as the very simplest forms of unskilled labour, together with all those forms of lesser skill and talent which lie between”.
/ CITA:
Giancarlo de Carlo. An architecture of participation. Perspecta, 1980, vol. 17, pàg. 77. Giancarlo de Carlo, arquitecte integrant del TeamX, també va dur a terme projectes basats en la participació i col·laboració de diferents agents. En concret, destaca la necessitat de prendre part de forma igual en la gestió de la presa de decisions, dinàmica que es dóna en el cas del projecte The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour:
“We have participation, in fact, only when everyone takes part equally in the management of the power structure, of when the power structure no longer exists because everyone is directly and equally involved in the process of decision-making”.
/ VÍDEOS:
Títol: The cook, the farmer, his wife and their neighbor. Autor: Marjetica Potrc and Wilde Westen group. Lloc: Amsterdam. Resum: presentació i àudio a partir d’una sèrie de diapositives i imatges comentades.
youtube.com/watch?v=w4DBxyHkQiw
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
A la web del projecte s’hi pot trobar un bloc creat pel col·lectiu Wilde Westen on s’expliquen les diferents etapes del projecte. Inclou textos, imatges i extractes de la publicació en format diari: POTRČ, M. and Wilde Westen, 2010. The Cook, the Farmer, His Wife and their Neighbour. Amsterdam: Published by Marjetica Potrč and Wilde Westen (Lucia Babina, Reinder Bakker, Hester van Dijk, Sylvain Hartenberg, Merijn Oudenampsen, Eva Pfannes,Henriette Waal).
BIBLIOGRAFIA:
CARLO, G.D., 1980. An architecture of participation. Perspecta, vol. 17, pp. 74-79.
HALL, P.G. and WARD, C., 1998. Sociable Cities: The Legacy of Ebenezer Howard. New York: J. Wiley.
TURNER, J.F.C., 1977. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: H. Blume.
