15 Juny, 2015
Marta Serra
Marta Serra
Article divulgatiu

The People’s Plan for the Royal Docks

Contraproposta de planejament participatiu dissenyada l'any 1983 per representants ciutadans i col·lectius activistes de Newham (est de Londres) durant la campanya d’oposició al projecte de renovació urbana i gentrificació de la zona dels Docklands (molls industrials del Londres est).

Com alternativa al disseny urbanístic imposat, el planejament participatiu reclamava un projecte que reflectís les necessitats reals de la població, oposant-se a la construcció d’un aeroport i a la substitució del sector industrial pel financer, i reclamant la rehabilitació del parc d’habitatge social enfront de la privatització residencial.

La necessitat d’organització i d’autogestió va comportar metodologies de col·laboració i negociació fruit de la capacitat cocreativa dels veïns i experts locals.

/ DATA D’INICI: 1983

/ DATA DE FINALITZACIÓ: 1986

/ LLOC: Londres Est. Newham (Docklands)

/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: People Plan Centre, Newham Docklands Forum i Popular Planning Unit (Greater London Council).

/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Joint Docklands Action Group i Docklands Community Poster Project.

/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Veïns del barri de Silvertown i North Woolwich (Newham, Docklands, East London).

/ COM ES FINANÇA?: Greater London Council (14.000 lliures aprox.)

 

 

El projecte oficial que renovaria urbanísticament els Docklands durant els anys 1980 a Londres va desenvolupar-se descartant qualsevol opció de participació ciutadana, fet que va encetar un llarg procés de conflicte amb la comunitat de residents que no s’hi sentia representada.

 

Els veïns i associacions locals van impulsar una campanya de protesta per oposar-se al projecte oficial. L’objectiu consistia en elaborar un contra-projecte que plantegés alternatives d’ús i gestió del sòl urbà. El resultat va ser The People’s Plan for the Royal Docks, un planejament urbà dissenyat de forma col·laborativa i autogestionada que donava resposta als interessos reals dels ciutadans. Els objectius del projecte es poden resumir en: detectar les necessitats de la població local, valorar i fomentar els recursos propis del lloc, així com encoratjar a la població a expressar i proposar les seves idees.

 

La nova proposta s’oposava a la implantació de l’aeroport de Newham, recuperava l’antiga zona de molls industrials per generar llocs de treball, potenciava equipaments educatius autogestionats pel col·lectiu de dones del barri, a més d’impulsar la rehabilitació de l’habitatge ja existent per evitar la seva substitució.

 

La metodologia que van seguir els diferents agents implicats per auto-organitzar-se i gestionar el projecte pot ser útil per iniciatives ciutadanes que cerquin vies d’organització en projectes similars:

 

– Representació física: establir un camp base, espai motor de trobada i producció (People’s Plan Centre).

 

– Sostenibilitat econòmica: aconseguir finançament per oferir llocs de treball i garantir la dedicació contínua en el projecte.

 

– Construcció de xarxa comunitària: contactar el màxim d’agents possibles en els seus espais quotidians. Enviament de cartes informatives convidant a participar, pla de difusió i contacte directe en espais públics de proximitat (parades de transport públic, franges horàries de descans de les empreses o de recollida dels infants a les escoles).

 

– Pel que fa a la difusió, els resultats del projecte es van distribuir a totes les cases del barri amb la nota següent: “Què és el People’s Plan? Aquest planejament parteix de les necessitats (no dels beneficis dels promotors), com ara la necessitat de llocs de treball, de centres d’assistència sanitària i educativa per als nostres fills”.

 

El projecte no va ser acceptat pel govern central. Tot i així es va aconseguir mantenir un gran nombre d’habitatge de lloguer social. Malauradament, molts projectes similars tenen poques possibilitats d’executar-se en el marc de la ciutat globalitzada, la qual s’enfronta al fet d’urbanitzar partint de zero o al repte de respectar el teixit social preexistent, fet que incrementa la complexitat d’agents i d’interessos a negociar. Recórrer a projectes de disseny participatiu és una de les vies principals a l’hora de garantir una transformació urbana responsable amb el context, permetent així la satisfacció de les necessitats reals en les formes de conviure.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Exemples més propers com podrien ser el barri del Bon Pastor, la Colònia Castells o el mateix Poblenou de Barcelona són casos que, tot i que a una altra escala, s’han enfrontat a processos de reurbanització similars. Podries citar algun exemple d’iniciatives ciutadanes que, en aquests barris o en d’altres, hagin proposat un projecte de planejament de forma autogestionada? Quins creus que són els seus punts febles i els seus punts forts? 

 

 

 

/ CITA:

Newham Docklands Forum. Popular Planning Unit, 1983.

El Newham Docklands Forum, principal grup motor del People’s Plan, proposava usos compatibles amb els molls existents per tal d’evitar perdre ocupació i residència. Com a referent de planejament col·laboratiu, el projecte quedava obert i oferia la possibilitat de negociació amb les autoritats que s’hi oposaven:

 

“The boundaries between different land uses are intended to be flexible. […]. Wherever possible we have tried to make sure that the new proposals are compatible with existing uses of the docks, avoiding any major relocation. The detail of our proposals are, of course, open to negotiation with planning authorities and other organisations which share our main objectives.” 

 

/ CITA:

Loraine Leeson, 2010. Accions Reversibles.

Respecte el People’s Plan, podem trobar similituds en l’estructura interna del projecte Docklands Community Poster Project que s’estava duent a terme al mateix temps, i a la vegada s’establien com a projectes col·laboradors entre ells. La següent cita pot servir-nos per adquirir pautes en formes d’organització interna per projectes basats en el disseny participatiu:

 

L’efectivitat del projecte del pòster de la comunitat de Docklands com a estratègia cultural activista va ser notable gràcies al procés dialògic, que era central. No només vam assistir a les reunions celebrades pels grups dels Docklands, sinó que representants d’aquests grups d’acció local també van formar un ‘grup directiu’ de l’organització, que en un inici es reunia un cop al mes. Les reunions començaven amb un informe de cada veïnat, seguit pel plantejament dels enfocaments culturals que es podien fer servir en els diferents temes. No obstant això, el grup directiu no es pronunciava sobre l’aspecte de l’obra. Es debatia el contingut de les obres visuals, però no la seva estètica. Cada membre del grup era considerat un expert en el seu camp.” 

 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

Web creada per l’artista comunitària Loraine Leeson, on mostra els projectes en els quals es va implicar dins de la campanya “Docklands Comunity Poster Project”, relacionada amb la resistència al procés de gentrificació del Londres est. Un dels principals projectes en els quals va participar fou el “People’s Plan”, que formava part d’una estructura representativa més àmplia. A la presentació de la web s’explica l’experiència de l’artista en el procés de planejament participatiu.

cspace.org.uk/category/archive/docklands-community-poster-project

 

Entrada explicativa del projecte “Docklands Community Poster Project” (DCPP) al web de Transductores. Pedagogías Colectivas y Políticas Espaciales. “Docklands Community Poster Project” va ser una iniciativa que es va integrar al projecte del “People’s Plan”. Veure el sociograma que representa la campanya de visibilització de la transformació urbana del projecte DCPP. Tant l’esquema com el vídeo poden ser útils per comprendre les formes internes d’organització d’aquests projectes col·laboratius.

transductores.info/properties/dcpp

 

Bolc del projecte relacionat “The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour”, també representatiu d’un procés on l’autoria del projecte recau en les seves veus múltiples.

blogspot.com/cook-farmer-his-wife-and-their-neighbor

 

 

 


BIBLIOGRAFIA:

 

TURNER, J.F.C., 1977. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: H. Blume.

 

ROSLER, M., WALLIS, B. 1999. If you lived here: the city in Art, Theory and Social Activism. NY: New Press.

 

CARLO, G.D., 1980. An architecture of participation. Perspecta, vol. 17, pp. 74-79.