Assentaments d'autoconstrucció col·laborativa a Lima
El cas observat per l'arquitecte britànic John F. C. Turner sobre els assentaments generats per ocupació a Lima (Perú) és un exemple clar dels múltiples rols que pot adoptar l'arquitecte davant d'un procés d'urbanització o planejament urbà.
En comptes de crear de nou, dissenyar i executar un projecte definit i tancat, Turner parteix d'observar, diagnosticar, desxifrar, col·laborar, assessorar o implementar formes de fer que deleguen en l'usuari/a el control total del projecte.
/ DATA D’INICI: 1957.
/ DATA DE FINALITZACIÓ: 1965.
/ LLOC: Lima, Perú.
/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: John F.C. Turner i habitants dels assentaments perifèrics de Lima.
/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Habitants dels assentaments perifèrics de Lima, cartògrafs, equip d’arquitectes i administració pública.
/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Habitants dels assentaments perifèrics de Lima.
/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Habitants dels assentaments perifèrics de Lima.
/ COM ES FINANÇA?: La mateixa població dels assentaments posa la mà d’obra i l’administració pública facilita els serveis bàsics.
Els fluxos migratoris que es desplaçaven del camp a la ciutat de Lima es trobaven amb un centre urbà dominat per la pobresa, la insalubritat i l’exclusió social. Aquestes condicions es podien sostenir fins el moment d’augmentar els membres de la unitat familiar, llavors la família preferia abandonar el centre urbà, ocupar les perifèries de la ciutat no urbanitzades i allà construir de nou uns assentaments on trobarien la seguretat i l’espai suficient per créixer. Amb els anys, aquests assentaments es consolidarien com a ciutats pròpies.
John F.C. Turner va ser el primer arquitecte a observar el fenomen del qual, posteriorment, l’antropologia i la sociologia urbana en destacarien l’alt grau d’auto-organització de les barriades perifèriques, amb regles internes, ordenades i pacífiques on es contradeia l’estigma existent sobre aquesta població desplaçada.
El procés seguia de forma natural els següents passos: els mateixos colons triaven una part del territori que, topogràficament, facilités el procés d’invasió. Seguidament, s’organitzaven en cooperatives de treballadors i contractistes, definien i dividien en lots el terreny per ubicar-hi les parcel·les de forma equitativa. Turner s’implicava en el procés amb un equip de treball per facilitar resolucions constructives i, a la vegada, de gestió amb el govern. Davant la falta d’habitatge i de recursos per fer créixer la ciutat, l’administració pública va optar per finançar els serveis bàsics, com ara clavegueram, enllumenat i xarxa d’aigua potable. Amb els anys, les parcel·les passaven a ser propietat dels colons, els quals no es veien afectats per dinàmiques d’especulació del sòl. Entre 1959 i 1964 aquests campaments s’havien consolidat talment en ciutats, passant de tenir de 100.000 a 400.000 habitants.
Turner va exercir, inicialment, el rol d’observador del procés d’ocupació (juntament amb l’antropòleg William Mangin), que es feia de forma col·laborativa i organitzada a través de cooperatives o associacions de veïns. Observar, organitzar, facilitar, fer d’intermediari però, també, exportar aquesta metodologia a d’altres contextos va suposar per a Turner un gran repte. Ell mateix admetia que la seva funció principal era organitzativa però que, tot i així, era realment prescindible ja que els mateixos colons podien operar de forma autònoma. A partir d’aquesta experiència, Turner va definir l’urbanisme progressiu com a procés que fa de l’habitatge auto-construït un instrument de canvi social. La finalitat d’aquest nou urbanisme consisteix en oferir un marc adequat que faciliti el màxim la llibertat del ciutadà per satisfer les necessitats de l’habitabilitat canviant.
/ PREGUNTA:
Habitualment els projectes autogestionats acostumen a prescindir de la figura de l’arquitecte. Podries citar altres exemples similars al cas de Lima en el qual l’arquitecte deixa de tenir el control principal del projecte?
/ CITA:
Fichter, R., Turner, J. F.C., Grenell, P. 1972. The meaning of autonomy. A: Turner, J. F.C, Fichter R. (eds.), 1972, 241-54.
“Cuando los habitantes controlan las decisiones más importantes y pueden intervenir con libertad en el diseño, construcción y gestión de sus viviendas, tanto el proceso como el resultado estimula el bienestar individual y social. En cambio, cuando las personas no tienen ni control, ni responsabilidad sobre las decisiones clave que hay que tomar durante el proceso de construcción, éste puede convertirse en una barrera para su desarrollo personal y en un peso para su economía.” (Turner et al. 1972, 241)
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Portada de la revista Architectural Design (vol 8. Agost de 1963).
La imatge mostra la invasió de territori formant assentaments autogestionats en la seva fase inicial de construcció.
Portada de la revista Architectural Design (nº d’agost de 1968) dedicada a “Architecture of Democracy”.
En aquesta revista és possible trobar els articles de recerca i seguiment del projecte dels assentaments de Lima elaborats per John F.C.Turner durant els anys 1960. El desig de democratitzar i humanitzar el disseny arquitectònic començava a tenir ja cert ressò en les publicacions especialitzades.
Esquema que compara un projecte de planejament comunitari (esquerra) respecte un projecte de planejament centralitzat per un agent de poder (dreta). Font: Turner, J.F.C., 1977. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: Blume, pp. 47.
La web Community Planning ofereix exemples i projectes de referència en relació amb l’urbanisme comunitari i formes autogestionades de planejament urbà. S’hi poden trobar articles i arxius descarregables de John Turner.
communityplanning.net/JohnTurnerArchive
També publicat al nostre Facebook
Les imatges i la informació utilitzada per redactar aquesta nota procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.
