1 juny, 2022
Notícia

Cultura, medi ambient i emergència climàtica

Article publicat a Interacció per Jordi Baltà i Herman Bashiron sobre l'estudi que han realitzat per al CERC (DIBA) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.

Jordi Baltà Portolés (Professor, investigador, consultor i formador en polítiques culturals i relacions internacionals. Àrea de Consultoria i Projectes Internacionals d’ITD) i Herman Bashiron Mendolicchio (Investigador, escriptor, editor i curador independent. Docent de la Universitat de Barcelona) firmen aquest article publicat per Interacció (25/03/2022) entorn al darrer informe que han elaborat per al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona: Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en l’àmbit de la gestió i les polítiques culturals locals.

 

És un estudi realitzat l’any 2021 amb la col·laboració de l’equip consultor d’Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) i l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona l’objectiu del qual és oferir als governs locals de la demarcació de Barcelona una visió de conjunt i un marc pràctic que mostrin les connexions que hi ha entre cultura, medi ambient i emergència climàtica.

 

Al treball (que es pot consultar i descarregar des de l’article) s’identifiquen cinc àmbits específics en els quals es pot concretar, en l’acció de les administracions locals i altres agents culturals locals, la relació entre cultura, medi ambient  i emergència climàtica. Per a cadascun d’aquests àmbits es fa una anàlisi de les accions que ja s’estan portant a terme des d’entorns més o menys institucionals, i alhora es proposen un seguit de recomanacions i eines per afavorir el desenvolupament de polítiques, programes i projectes des de l’àmbit de la cultura, vinculats al medi ambient i l’emergència climàtica.

 

L’acurat resum de l’informe que es fa a l’article inclou elements per a una aproximació més visual i gràfica als seus continguts, que responen a la convicció de la Diputació de Barcelona sobre la necessitat que totes les àrees de les polítiques públiques incorporin, de manera transversal, la reflexió sobre l’emergència climàtica.

 

> Pòster de síntesi de l’informe
S’hi recullen els principals aspectes i recomanacions concretes en els cinc àmbits específics en els quals es pot concretar, en l’acció de les administracions locals i altres agents culturals locals, la relació entre cultura, medi ambient i emergència climàtica.

 

1_Territori, patrimoni i paisatge
Les polítiques i la gestió culturals poden aprofitar el potencial dels coneixements i les pràctiques tradicionals com a element per afavorir una gestió sostenible i integrada del territori i el paisatge. La visió integrada del territori i el paisatge, en les seves dimensions cultural i natural, pot quedar reflectida en eines de planificació a mig i llarg termini, com les cartes o els plans de paisatge o els acords de custòdia del territori.
2_Exploracions artístiques entorn del territori i el clima
Les pràctiques artístiques tenen un potencial notable a l’hora de reflexionar sobre el territori, l’entorn natural i els efectes de l’emergència climàtica a tots els nivells, així com pel que fa a generar noves narratives i inspiració per a pensar en mons diferents. Des de les polítiques i la gestió cultural locals es poden potenciar iniciatives artístiques i creatives o bé interdisciplinàries -que encreuin art, ciència, tecnologia i altres disciplines- que ens ajudin a connectar amb el territori.
3_Educació ambiental, cultura i participació ciutadana
Les polítiques i la gestió cultural haurien de veure en l’educació ambiental un àmbit prioritari d’actuació a l’hora d’integrar l’emergència climàtica en la seva acció i les seves reflexions. Això comporta l’enfortiment del paper educatiu dels equipaments i serveis culturals i el foment de les col·laboracions amb agents educatius i de medi ambient. El treball en matèria de ciència ciutadana fet per biblioteques, museus i altres equipaments culturals és il·lustratiu en aquest sentit.
4_Sostenibilitat ambiental en equipaments, activitats i serveis
Els equipaments i les activitats culturals tenen una responsabilitat en àmbits com el consum d’aigua i energia, l’ús de materials, la prevenció i gestió de residus, la mobilitat o la compra de productes i serveis. Hi ha nombroses guies i recursos per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat ambiental en aquests processos, i bons exemples d’equipaments i activitats que els han aplicat. Així mateix, hi ha diverses experiències que evidencien que les administracions públiques poden integrar el compromís amb l’emergència climàtica en les seves pràctiques quotidianes: funcionament intern, línies de subvencions, compra pública, etc.

5_Estratègies municipals i transversalitat

El conjunt d’iniciatives exposades als apartats anteriors requereixen superar les divisions sectorials que tradicionalment han caracteritzat les polítiques públiques i la majoria d’iniciatives de gestió local. En especial, cal apropar els llenguatges, els objectius i les pràctiques de les polítiques culturals, mediambientals i d’altres àmbits relacionats amb el desenvolupament sostenible.

 

Aquest vincle també es pot expressar en diversos àmbits concrets de les polítiques locals vinculades amb la sostenibilitat: els processos de “renaturalització de les ciutats”, transició energètica, promoció de l’economia social i solidària, cooperació al desenvolupament, etc., poden incorporar aspectes culturals i haurien de comptar amb la participació dels agents culturals locals.

 

 

> Vídeo de la presentació de l’estudi
Vídeo complet de la presentació de l’estudi que va tenir lloc a principis de març a través de la plataforma Zoom i on els autors, Jordi Baltà i Herman Bashiron, van exposar les seves idees clau i principals conclusions. A continuació, hi va haver un debat de la mà de Gemma Carbó (directora del Museu de la Vida Rural) i German Llerena (educador ambiental de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i professor de la UAB), moderat per Blanca Martínez de Foix (cap de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental). També es pot visionar el torn de preguntes i debat final.

 

 

CERC (DIBA)

 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona (DIBA) té com a objectiu estratègic fer costat als Ajuntaments en el desenvolupament de les polítiques públiques de cultura per enfortir i consolidar el sistema cultural dels municipis, oferint recursos i eines, així com obrint noves reflexions sobre les polítiques culturals per contribuir al desenvolupament d’unes polítiques locals de cultura solvents.

 

Els estudis promoguts des del CERC s’orienten a l’anàlisi de les polítiques locals de cultura i la seva relació amb els individus i el territori, i tenen com a objectiu oferir treballs que orientin als municipis en el disseny de les polítiques culturals del futur.

Interacció (CERC)

 

Interacció, la comunitat virtual del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), és un espai de trobada a la xarxa, una comunitat basada en l’intercanvi de coneixements i experiències, amb esperit cooperatiu al servei de les polítiques culturals locals i s’encarrega de la curadoria, la coordinació i la línia editorial d’aquest espai.

 

Des de l’article que dediquen a l’informe Baltà, J., i Bashiron, H. (2021). Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis i Recursos Culturals, es pot consultar i descarregar la publicació

 

 

Data de publicació: 23 de març de 2022
Publica: Interacció (CERC, DIBA)
A càrrec de: Jordi Baltà Portolés i Herman Bashiron Mendolicchio/Autors article i informe
Accés a l’article i a l’informe: interaccio.diba/cultura-medi-ambient

 

 

 


#ArxiuViuPolièdrica: Més documents sobre sostenibilitat i cultura


 

 

 

 

Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.