memes núm. 3: de la miopia institucional a una visió de canvi
Aquest tercer aplec de posts que cada dos mesos convertim en memes apareix poc després de les eleccions municipals. Uns comicis que han vist com les forces polítiques que naixien de processos ciutadans informals irrompien amb força en el panorama local amb unes conseqüències, mes enllà del ball de regidors i pactes, difícils de predir.
A Polièdrica ens agradaria estar presenciant l’adveniment d’una política de proximitat col·laborativa que creu, veritablement, en el treball en xarxa i en les pràctiques contextualitzades. Per això, obrim el butlletí dedicant un lloc destacat a la mala nova entorn de la clausura del festival ZEMOS’98.
En la carta de comiat que l’equip de ZEMOS’98 va publicar a rel de la darrera edició del festival es detallen, fil per randa, les relacions que han mantingut amb les diverses administracions al llarg del seus 17 anys d’existència. De la lectura d’aquesta carta es desprèn una sensació inequívoca que les administracions són ignorants del què succeeix sota els seus peus, en el context on estan palplantades, incapaces d’entendre una realitat que, passada pel filtre d’una codificació institucionals hermètica, no pot veure més enllà dels grans equipaments i infraestructures.
Aquesta miopia, no ens oblidem, és la expressió ideològica d’una mirada sobre el món, també sobre el món cultural. La mirada des d’un poder que confon la capacitat de fer en comú amb la lògica del comandament a distància: “premo aquí i apareix un equipament. Baixo el volum i retiro subvencions. Apunto a un dels meus i apareix com a protagonista d’una història de triomfadors”. Quasi, quasi com si fos un Politicus Dei.
