28 juliol, 2016
Editorial

memes núm. 8: si res canvia

Editorial del butlletí "memes" de Polièdrica que es va publicar del desembre de 2014 fins al juliol de 2016. Amb aquest butlletí, del qual es van arribar a publicar 8 números, es volia amplificar la difusió dels continguts de Polièdrica, redistribuint-los d’una manera ràpida i accessible.

Si res canvia, aquest serà l’últim butlletí i, també, seran els darrers dies d’activitat de Polièdrica.

 

Estem a les portes de l’estiu, però ni el bon temps ni els dies de lleure podran amb tot els enyors, recances i decepcions que se’ns venen a sobre. Quan tornem de vacances haurem d’acceptar que Polièdrica va camí de ser un projecte més en la memòria desmemoriada d’aquest ecosistema cultural tan nostrat com disfuncional, on les coneixences i comparses compartides substitueixen altres formes d’articulació orgànica.

 

Després de tres anys de comptar amb el suport del Departament de Cultura, enguany sembla ser que el projecte “no ha obtingut la puntuació requerida per tenir dotació”. Una dotació que, el 2015, havia consistit en 2.606€ completats per Polièdrica amb 3.000€ de fons propis per tal de poder pagar una editora de continguts a mitja jornada durant tot l’any.

 

En els seus tres anys de funcionament, Polièdrica ha penjat a la wiki més de 80 articles sobre pràctiques col·laboratives i prop de 600 difusions dedicades a informar sobre projectes, institucions i col·lectius relacionats amb aquest àmbit de treball, majoritàriament del context català. Tots ells tenen en comú una pràctica artística i cultural que es construeix amb la implicació i el protagonisme de la ciutadania, i on el paper de les institucions no és defineix tant pel delit de prescriure i programar sinó pel fet de facilitar una producció cultural on la gent formi part dels processos de representació  i transformació de la societat.

 

Ni ens enganyem ni us enganyem: sentim malestar pel que considerem un certa miopia institucional, simptomàtica de l’obsessió pel resultat, pel producte, per l’esdeveniment… Unes maneres de fer on els diners públics són el reflex d’una ideologia centrada en perpetuar el protagonisme dels càrrecs polítics a base d’augmentar la seva visibilitat i capital simbòlic, d’aparèixer en selfies on la política cultural i el treball amb l’ecosistema cultural consisteix en promoure xarxes d’equipaments públics o de festivals i esdeveniments amb molt d’impacte (mediàtic).

 

Hi ha una altre ecosistema que no surt a les fotos i l’objectiu de Polièdrica ha estat treballar per afavorir la representació d’aquestes altres pràctiques i protagonistes culturals. Centrades en el treball en comú en relació amb diversos sectors i disciplines, les pràctiques de les que parlem ens retornen una imatge d’aquest ecosistema, viu, orgànic i veritablement social en el qual Polièdrica posava el seu granet de sorra, afavorint  la coneixença i la interconnexió entre contextos, disciplines, àmbits  de treball, entre posicionaments més radicals i d’altres més institucionalitzats.

 

Potser és estiu i les persones que portem gairebé quatre anys darrera d’aquest dia a dia no tenim ara l’empenta necessària per vestir-nos d’entusiastes emprenedors i anar picant portes de fundacions bancàries i institucions privades per si alguna volgués acollir el projecte. “Vendre” la necessitat d’un projecte que, en l’era del selfie en la que vivim, de ben segur no resulta prou sexy com per sortir a la foto.

 

Potser si res canvia, ho farem més endavant. Potser si res canvia, tampoc caldrà o potser caldrà més que mai.