Una inmersión territorial y constructiva para reencantar el futuro frente a la despoblación rural en el marco del proceso de investigación “Rurápolis”, proyecto residente en LABoral Centro de Arte de Gijón.
Curso virtual sobre la participación comunitaria con perspectiva feminista organizado por el estudio de arquitectas Equal Saree en el marco del proyecto La Generadora para la promoción del diseño con perspectiva de género.
Se celebra en Barcelona el primer encuentro de Transfemina, un proyecto que se pregunta sobre el espacio físico y simbólico que ocupan las mujeres en tres ciudades del sud de Europa.
La cooperativa Cotidiana y la Fundación Carasso organizan esta jornada de transferencia de conocimiento y replicabilidad de “Barrios Convivenciales” para abordar la regeneración integral de nuestros barrios.
II Mesa Redonda Intersectorial Estatal organizada en Intermediae Matadero Madrid en el marco de las Jornadas de renaturalización de patios y entornos educativos (Ayuntamiento de Madrid) para tender puentes entre naturaleza y educación.
PLANEA, red de arte y escuela de la Fundación Carasso, colabora con el Festival Concéntrico de Logroño y el Centro Riojano de Innovación Educativa (Gobierno de La Rioja) para desarrollar prácticas artísticas colectivas en el espacio público que tiendan puentes entre la arquitectura y la escuela.
Documento del Ayuntamiento de Barcelona para la mejora de la calidad de la participación ciudadana en la ciudad en relación con los proyectos de transformación del espacio público, elaborado con los colectivos El globus vermell, Equal Saree, Raons y Voltes.
Espacio de interlocución entre el MACBA y los agentes sociales del barrio del Raval de Barcelona sobre cómo hacer el museo más permeable a las realidades de su contexto.
Segundo cuaderno publicado por la Red de Arte y Escuela PLANEA (Fundación Carasso) y desarrollado durante el curso 2021-2022 con la intervención en los espacios educativos de los centros como principal tema de investigación.
Ediciones Todo por la Praxis presenta esta publicación en la librería Traficantes de Sueños de Madrid, un trabajo de investigación y archivo sobre prácticas colaborativas en la intersección del arte, la arquitectura y el activismo.
Recurso desarrollado por la cooperativa Cotidiana para la Red PLANEA y generado a partir del trabajo en el CEIP San José Obrero de Sevilla durante el curso escolar 2019-2020 en torno a la arquitectura bioclimática como respuesta ante los cambios eco-sociales.
Taller para jóvenes organizado por la asociación cultural hablarenarte y Museo ICO con el colectivo CREATECTURA en torno a la exposición temporal "Lacaton & Vassal", estudio de arquitectura francés ganador del Pemio Pritzker 2021.
En la muestra se recogen las experiencias y resultados desarrollados por lxs artistas con los institutos participantes dentro del programa educativo Bòlit Mentor 2020/21 del Bòlit (Girona).
Proyecto de creación participativa de un modelo de diseño y transformación de los espacios para jóvenes en las bibliotecas Nou Barris y Zona Nord de la XBM (Diputació de Barcelona).
La construcción de una infraestructura de Carpe Studio y Clara Ferrer para combatir el estrés térmico del patio del IES Benicalap en colaboración con su alumnado es una de las actuaciones llevadas a cabo dentro del proyecto GrowGreen en el barrio de Benicalap, que se lleva a cabo junto con Las Naves y el Ayuntamiento de Valencia.
Crónica de la 3ª jornada de reflexión sobre arquitectura y transformación social, organizada por la cooperativa Sostre Cívic (Barcelona) para repensar la práctica arquitectónica y su impronta dialéctica en el progreso social.
Este libro de editorial Octaedro nos recuerda que renaturalizar las escuelas es mucho más que decorar sus patios con plantas y bancos. Es arraigarlas en sus territorios, abrirlas a sus entornos para que acojan la biodiversidad, atendiendo a las necesidades vitales de una infancia que también es (bio)diversa.
Encuentro planteado dentro de la convocatoria Buzón Abierto (Centro Huarte), tomando como referencia la pedagogía, el arte y la arquitectura, junto a Sistema Lupo y Arbizuko Herri Eskola, un centro referente de esta nueva generación de infraestructuras educativas en Navarra.
Talleres organizados por el Museo ICO de Madrid durante el curso 2019-2020 y dirigidos a centros educativos de Secundaria y Bachillerato en los que se aborda la arquitectura como disciplina artística.
Los programas educativos del Museo Guggenheim Bilbao fomentan, en el ámbito escolar y docente, el aprendizaje, conocimiento y goce del arte y la arquitectura contemporáneos.
Programa de actividades educativas del Museo ICO de Madrid para 2º ciclo de Educación Infantil, desarrollado durante el curso 2019-2020 en torno a la arquitectura.
El Museo ICO de Madrid pone en marcha durante el curso 2019-2020 un programa gratuito de actividades educativas escolares en formato visita taller en torno a su programa anual de exposiciones temporales, centrado en la arquitectura y el urbanismo.
Los programas educativos del Born CCM (Barcelona) inciden en el conocimiento significativo, dan protagonismo a las diferentes comunidades de aprendizaje en la construcción de narrativas y aportan las herramientas necesarias para desarrollar el espíritu crítico, y fomentar la participación y el diálogo. Su propuesta es potenciar la reflexión en la acción y la percepción de la historia como un proceso de continuidades y cambios.
Talleres de la mano de ArqKids Education, impartidos en La Térmica, que junto a la arquitectura integran ciencia, arte, humanismo y tecnología, fomentando el desarrollo y el conocimiento de las profesiones científico-técnicas.
Proceso participativo para la definición del nuevo programa de usos del Convento de las Clarisas, de la mano de la cooperativa Raons. El proyecto plantea el reto de implicar a las personas en la definición de los futuros usos de la equipación, recogiendo la mirada y las propuestas de la ciudadanía y viendo las posibilidades y límites que ofrece la equipación.
Programa del colectivo Tipi que busca intervenir en la configuración y dinámicas del patio y espacios comunes de la escuela a través de talleres de diseño y creación en los que alumnos y alumnas inventan y construyen trabajos, artefactos o intervenciones. En 2018 se realizan procesos en Azkuna Zentroa, en la Escuela Pública de Arrigorriaga y en las escuelas Juan Zaragueta de Orio, Mimetitz de Zalla y Urkitza de Bakio.
El proyecto nace de la inquietud de la Escuela Dovella, del Distrito de San Martín de Barcelona, para mejorar el patio. La cooperativa Raons es quien desarrolla el proyecto, en el marco de un proceso participativo.
Espacio creativo sobre arquitectura y fotografía destinado a jóvenes de entre 13 y 17 años dentro del programa educativo que el Museo ICO y hablarenarte desarrollan a lo largo del año.
Primer parque de juegos del proyecto "Neumáticos que dejan huella", realizado por Basurama en el Colegio Maestro Rodrigo de Aranjuez (Madrid) como culminación del proceso "ProyectoPatio", llevado a cabo durante todo el curso escolar 2016-2017 con Pedagogías Invisibles.
Co-diseño de una infraestructura urbana en Valencia, Castellón y Alemania. Una propuesta de Zuloark para explorar y poner en práctica nuevas maneras de hacer en común.
IX ENCUENTRO ARQUITECTURAS COLECTIVAS: HERRAMIENTAS PARA UNA CIUDAD EN ABIERTO. CONVOCATORIA.
El encuentro quiere compartir herramientas que estén consolidadas, en proceso o en fase piloto y que estén vinculadas a prácticas colaborativas o procesos participativos, para desarrollarlas y coproducirlas entre todas. Cualquier herramienta, de formato y temática diversa, puede entrar en esta convocatoria: mapeos, visualizaciones de datos, plataformas de recursos compartidos, iniciativas ciudadanas, herramientas para procesos de participación urbana, etc.
CONVOCATORIA A PROYECTOS: "PROTOTIPANDO LA CIUDAD EN TRANSICIÓN"
PARADA ZERO / ESPAIS DE FRICCIÓ (intervenció artística del col·lectiu A+ dins del projecte "Parada Zero" a Vic) i PROYECTOS SELECCIONADOS. INTRANSIT 2016 (Universidad Complutense de Madrid).
Presentació del llibre "REPENSAR BONPASTOR: APRENENTATGES I FUTURS" (Col·lectiu Repensar Bonpastor, Barcelona) + processos participatius "PARC MALDÀ" (dinamitzat per Straddle3 a partir d’una iniciativa popular del municipi de Maldà, Lleida) i "MERCADO LEGAZPI" (Distrito de Arganzuela, Ayuntamiento de Madrid)
L'any 1972, l'arquitecte John F.C Turner publica, juntament amb R. Fichter, el llibre titulat "Freedom to Build, dweller control of the housing process". El sisè capítol del llibre, "The reeducation of a professional", està íntegrament dedicat al repte de reeducar la figura de l'arquitecte, un dels principals objectius de Turner a partir de la seva implicació amb els processos d'auto-construcció d'assentaments perifèrics a Lima durant els anys 1960.
Superar les estructures de decisió jeràrquiques que condicionen els projectes i proposar formes de control cooperatiu és la via que proposa Turner per fer emergir la creativitat de l'usuari i potenciar en l'arquitecte funcions de mediació, organització i negociació.
L'article introdueix conceptes bàsics en relació amb les metodologies participatives en el treball social.
Per una banda, s'exposen i descriuen diversos corrents teoricopràctics que poden ser útils als professionals que desitgin treballar des de la participació i, per altra banda, es desglossa a través de quadres esquemàtics el procés comunitari, posant l'accent en les característiques de cada fase, així com en aspectes a treballar amb els diferents agents i possibles exercicis i recursos a utilitzar.
Aquesta recerca pot ser útil per a tots aquells professionals que, dins de l'àmbit dels estudis urbans, vulguin posar a la pràctica el treball comunitari i formes participatives de planejament.
III ENCUENTRO INTERNACIONAL DE EDUCACIÓN EN ARQUITECTURA PARA NIÑOS Y JÓVENES (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía) / ITINERARIS URBANS Curs 2015-2016 (activitat CCCBEducació) / Projecte "ESCOLTEM EL PATI" (Escola Josep Maria Jujol. Premi Participa a l’Escola 2015) / Articles “URBANISME I PARTICIPACIÓ DE LA INFÀNCIA. EL PAPER DELS INFANTS EN LES TRANSFORMACIONS URBANES” (Elena Guim, arquitecta. Butlletí d’Inf@ncia núm. 89) i ARQUITECTOS AL INSTITUTO: EL VALOR EDUCATIVO DE LA ARQUITECTURA MODERNA EN EL CURRÍCULO DE LAS ENSEÑANZAS MEDIAS (Javier Encinas Hernández. Revista digital FronteraD)
Projectes "ARQUITECTURA PER TRANSFORMAR L’EDUCACIÓ" (IES Costa i Llobera de Barcelona), PROJECTES EDUCATIUS ALS PATIS DE L’ESCOLA DOVELLA (Barcelona) I L’ESCOLA CASTELLUM (Girona) amb CoeducAcció, "CO-CREEM EL PATI" (projecte de l’Escola La Llacuna de Barcelona amb Creart) i "AUTOCOLE IDEO" #IMAGINARPATIO #CONSTRUIRPATIO (Basurama y Escuela Ideo de Madrid) / Encuentro "¡CÓMO ESTÁ EL PATIO!" (AMPA Colegio Santo Domingo y el AMPA Colegio Ágora. Convocatoria ciudadana “Ni arte ni educación”) / Reportatge “PATIS DE LES ESCOLES FETS ENTRE TOTS” (TN-TV3)
HACKATHON DE CADÁVERES INMOBILIARIOS (Jornadas Arquinset 2015), taller ACTIVADORES VECINALES (IDIYS) y plataforma de colaboración MUSEO DE LOS DESPLAZADOS (Left Hand Rotation)
Projecte "PASEOSFUENCARRAL" (Paisaje Transversal), festival URBANBAT 2015 (Zarami i Colaborabora), II Jornadas "PENSAR LA CIUDAD" (Malakatón), taula rodona ART URBÀ, ESPAI PÚBLIC I EDUCACIÓ (OWC2015) i cursos ACCIÓ SOCIAL. METODOLOGIES I PERSPECTIVES INNOVADORES D’INTERVENCIÓ EN L’ESPAI PÚBLIC (CEESC), EINES PER DESENVOLUPAR PROCESSOS PARTICIPATIUS (COAC) i COMUNS URBANS. CIUTAT, GESTIÓ COL·LECTIVA I PRÀCTIQUES COOPERATIVES (La Repartidora i La Dula) + publicació CONSTRUIR EN COL·LECTIU (LaCol)
CONVOCATORIA LEVADURA PARA CREADORES-EDUCADORES (Madrid Destino), IV JORNADES PEDAGÒGIQUES L’Aula al Pati "EL COS EN JOC" (Lo Pati. Centre d’Art Terres de l’Ebre) i dues propostes de formació permanent del professorat: VII JORNADES "EXPRESSART" MUSEU PORTÀTIL (MACBA) i CURS ART, MUSEUS I ESCOLA. CREACIÓ I CONEIXEMENT EN XARXA (IES-UAB)
Convocatòries CIUDAD, EDUCACIÓN Y PRÁCTICAS COLABORATIVAS i PIPA 2015 PROJECTES D’INTERVENCIÓ PEDAGÓGICA I ARTÍSTICA / Projectes JOC DE CROMOS BARRIS DEL COLL I VALLCARCA de Barcelona, LA PELL DE LA CIUTAT i TERRITORIS EN TRÀNSIT
VIII ENCUENTRO ARQUITECTURAS COLECTIVAS + IDEA CAMP 2015 + FÒRUM VEÏNAL SOBRE URBANISME DE BARCELONA.
El projecte "A Barcelona la participació canta!" va ser presentat l'any 2008 per part del Grup de Participació vinculat al col·lectiu REpensar Barcelona.
Es desenvolupa en forma de manual concebut com una eina pràctica i d’aplicació directa en projectes que tinguin per objectiu garantir una participació ciutadana real en aquells contextos urbans sotmesos a processos de transformació (renovació urbana, gentrificació, etc.).
Es tracta d'un manual concebut com un arxiu en procés. De forma coherent amb això, s’ofereix en una versió que es pot descarregar d'Internet per tal de facilitar a la ciutadania que hi pugi estar interessada casos d’estudi, eines metodològiques i pràctiques properes sobre el tema.
Charla con LaFábrika detodalavida
Debate "USOS Y HACKEOS DEL ESPACIO PÚBLICO" en MediaLab-Prado. "CAMPUS DE CEBADA". III Universidad Popular de Verano en el Campo de Cebada. PRESENTACIÓN DE "VOLUMES" Y "CIVICWISE" (Wikitoki-Lab, Bilbao) y GUÍAS PARA LA ACTIVACIÓN DE ESPACIOS (Arquitecturas Colectivas)
Contraproposta de planejament participatiu dissenyada l'any 1983 per representants ciutadans i col·lectius activistes de Newham (est de Londres) durant la campanya d’oposició al projecte de renovació urbana i gentrificació de la zona dels Docklands (molls industrials del Londres est).
Com alternativa al disseny urbanístic imposat, el planejament participatiu reclamava un projecte que reflectís les necessitats reals de la població, oposant-se a la construcció d’un aeroport i a la substitució del sector industrial pel financer, i reclamant la rehabilitació del parc d’habitatge social enfront de la privatització residencial.
La necessitat d’organització i d’autogestió va comportar metodologies de col·laboració i negociació fruit de la capacitat cocreativa dels veïns i experts locals.
El projecte "The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour" fa visibles els rols i metodologies que l’arquitecte pot desenvolupar en un procés de reactivació social urbana. El seu equip motor sorgeix de la unió de dues iniciatives centrades en la reestructuració urbana del barri Nieuwe West d’Amsterdam: la del grup Wilde Westen, i la de l’artista i arquitecta M. Potrc.
La negociació entre els diferents agents implicats facilita la posada en marxa d'un procés de re-apropiació de l'espai públic que s'allarga del 2008 fins al 2010. El resultat serà l’apropiació temporal d’un solar i un local abandonats per convertir-los en un hort i una cuina comunitaris, que actuaran com espais de socialització i viver d'accions de denúncia i resistència al procés de transformació urbana del barri.
"Playgrounds" és com s'anomena el sistema de solars buits aptes pel joc infantil que l'arquitecte Aldo van Eyck va projectar a Amsterdam a partir de 1947 a través d'un procés participatiu. Durant 20 anys, van Eyck va anar recollint propostes de localització fetes des de la ciutadania fins a sumar 700 solars cartografiats als anys 1970.
La clau del projecte va ser prioritzar el procés de treball comunitari i la dinàmica col·laborativa a l'hora d'escollir la ubicació i propostes de disseny per als espais lúdics de la ciutat en un període dominat per l'especialització, el funcionalisme i les metodologies científiques de l'anomenat arquitecte modern... Tendències que contrastaven amb el nou rol de mediador, col·laborador, receptor i dinamitzador de van Eyck, conegut com a "l'humanista rebel".
Seminari "URBANISMO AFECTIVO" (SKuor, VIC, Intermediae) / eBook "INTER-ACCIONS. PRÀCTIQUES COL·LECTIVES PER A INTERVENCIONS A L'ESPAI PÚBLIC" (Publicacions i Edicions UB) / Fanzine "TRANS. APROXIMACIONS 3" (grup de crítica arquitectònica) / Article "ESPAIS AMB VIDA" sobre cessió de solars buits a Barcelona (La Vanguardia) / Campanya "APOYA A LA INVISIBLE" (goteo.org) + article relacionat "NO CERRÉIS LOS CENTROS DE EXPERIMENTACIÓN CULTURAL" (de Jaron Rowan per a eldiario.es)
Diferents formats d'intervenció a l'espai públic que impliquen posicionaments de treball diversos i que testimonien la riquesa dels nostres contextos culturals: MAU 14 (Roca Umbert), "Cartografia Sensible Anotada" (desdelamina), Openwalls Conference (Associació Cultural Difusor), "Proyecto Casita Cañada" (Arquitectos sin Fronteras-Cañada Real), Arxiu Alícia (Urbanites Berlín-Barcelona), "Barris i Crisi" (IGOP-UAB) i 2ª edición Jornadas "Ciudad Sensible" (Carpe Via)
Les barriades, faveles, colònies proletàries o suburbis perifèrics de la ciutat informal d'Amèrica Llatina han estat objecte d'estudi per part d'arquitectes i antropòlegs, que han vist en la seva organització espacial un gran potencial pel què fa a l'autogestió comunitària i autonomia dels i les usuàries.
El cas observat per l'arquitecte britànic John F. C. Turner sobre els assentaments generats per ocupació a Lima (Perú) és un exemple clar dels múltiples rols que pot adoptar l'arquitecte davant d'un procés d'urbanització o planejament urbà.
En comptes de crear de nou, dissenyar i executar un projecte definit i tancat, Turner parteix d'observar, diagnosticar, desxifrar, col·laborar, assessorar o implementar formes de fer que deleguen en l'usuari/a el control total del projecte.
Una iniciativa colaborativa entre arquitectos, artistas visuales y comunidades educativas para la mejora de los espacios de juego y aprendizaje mediante procesos participativos dentro y fuera de la escuela, alimentando con ello el sentido recíproco de pertenencia al lugar
Examinar les funcions de l'artista en la pràctica comunitària serveix, també, per qüestionar i repensar les funcions habituals de l'arquitecte, oferint-li la possibilitat d’adoptar una responsabilitat socialment compromesa i crítica pel que fa als processos de disseny arquitectònic.
Les oportunitats que la pràctica de mediació ofereix a l'arquitecte es confronten amb les dificultats derivades d'un marc legislatiu inexistent en la seva professió i d'una tradició històrica en part oblidada i, per tant, d'una manca de coneixement i pedagogia al respecte.
Establir lligams amb la pràctica artística col·laborativa permetrà obrir els límits de la pròpia disciplina i explorar noves funcions per a l'arquitecte dins d'un procés participatiu, amb nous instruments i metodologies ara infrautilitzades.
Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai. El disseny participatiu consisteix en cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic.
Per aquest motiu caldrà que aquests projectes s’articulin en el context d’una forma adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorni la capacitat de decisió als agents i experts locals.
Els processos participatius generen espais de col·laboració amb diferents graus d'intensitat pel que fa a la implicació i oportunitat de decisió dels agents implicats. Els nivells de participació en la presa de decisions d'un procés participatiu/comunitari poden anar de la mera informació o consulta fins a la delegació o control per part dels usuaris, tal com l'urbanista Sherry Arnstein va definir l'any 1969 al seu article "A Ladder of Citizen Participation".
Els projectes d'urbanisme des del disseny participatiu són un bon punt d'observació de la implicació permesa al ciutadà en les polítiques espacials públiques. Valorar aquests projectes segons el grau de participació dels veïns i experts locals pot ajudar a superar les barreres que sovint fan del disseny urbanístic un projecte excloent.
El planejament o urbanisme comunitari es defineix com a una manifestació de mútua col·laboració entre els diferents agents implicats en l’espai on es fa la intervenció. Planteja formes cocreatives de projectar les relacions entre el ciutadà i el seu entorn, buscant instruments i mètodes participatius per integrar a l'usuari en les decisions projectuals, ja es tracti d'un planejament, disseny urbà o projecte d’edificació.
És, sens dubte, una oportunitat que s’ofereix als i les arquitectes per treballar amb els i les experts/es locals i el coneixement del lloc, garantint l'equilibri de relacions/tensions entre els i les usuaris/es i les característiques de l'espai a projectar.
