Abierta la convocatoria Balandra de residencias escénicas y apoyo a la creación del Centro Cívico El Sortidor que tiene como objetivo facilitar la creación y la exhibición escénica.
Proceso de creación participativo impulsado por Vulnus, Artes Vivas e Investigación, y la Casa Orlandai de Barcelona desde la exposición de los cuerpos, la resignificación de los espacios transitados, la reflexión sobre la vulnerabilidad y los cuidados.
La Caldera y el Graner convocan junto con el Institut de Cultura de Barcelona 6 becas “Barcelona Crea – Fábricas de Creación”, dos de ellas en la modalidad de investigación y mediación.
Curso dirigido al profesorado de secundaria de la Comunidad de Madrid con el que explorar el potencial de las artes escénicas como herramienta pedagógica para la enseñanza de competencias clave en el aula.
Stalkers, proyecto que convierte 18 jóvenes en programadorxs de los teatros de sus municipios, incluye más localidades de Cataluña y un nuevo festival, el Eufònic, que se suma a sus impulsores: Sâlmon, Sismògraf, FiraTàrrega y TNT.
Abierta la convocatoria del Premio IT Acción Social y Comunitaria del Institut del Teatre de Barcelona para impulsar proyectos de alumnxs graduadxs donde interseccionan las artes vivas y la acción social y comunitaria.
Como parte de las actividades del III Encuentro de Arte y Discapacidad 2023 (EADIS), Capaz Perú y el Centro Cultural de España en Lima (CCE Lima) convocan una residencia artística que se realizará en octubre de 2023 en Lima (Perú).
Abierto el periodo de presentación de propuestas de intervenciones artísticas en el espacio público para participar en la III edición del Ephemeral Phestival en Valladolid.
Teleclub Lanzarote es un proyecto de laboratorio/taller/residencias de formación artística creado para personas con ideas, pensamientos y proyectos en torno al arte, la cultura y la innovación.
La asociación Empelt, formada por jóvenes de la Selva del Camp (Tarragona), busca fortalecer el arraigo en el territorio de una juventud desconectada de la vida sociocultural del municipio a través de la cultura y las artes vivas.
Abierto periodo de presentación de proyectos escénicos para una residencia artística en Balandra, ciclo de residencias del C.C El Sortidor (Barcelona).
Programa de talleres por el archipiélago canario para acercar este proyecto para la innovación y transferencia de conocimiento impulsado por el Gobierno de Canarias a la realidad de cada isla y a las necesidades del sector cultural.
Espacio de intercambio, acción y pensamiento del MACBA dirigido a profesorado para pensar en la práctica educativa desde el cuerpo.
Proyectos educativos en curso de Graner desarrollados por 6 artistas en 6 escuelas e institutos del barrio de la Marina de Barcelona dentro de “Caixa d'Eines”. Programas de Cultura y Educación del Plan de Barrios, el ICUB y el CEB.
La 3ª edición de las estancias creativas en la naturaleza de ACVIc para que niñxs de 8 a 12 años experimenten con las posibilidades del arte se centra en explorar la relación a tres bandas entre arte, cuidado y naturaleza.
Dispositivo de gobernanza participativa impulsado por 4 festivales catalanes de artes vivas donde un grupo de jóvenes se adentra en el proceso de curadoría de sus programaciones para acabar ideando una programación cultural para sus propios municipios.
4ª edición de Bazar abierto, espacio de aprendizaje y pensamiento compartido de Graner, Centro de creación de danza y artes vivas de Barcelona, donde el facilitador David Villota ofrece una formación sobre la Indagación Grupal.
Una jornada en la que se enfatiza la importancia de los espacios de residencia como lugares de trabajo, pero también de encuentro y comunidad, con la presentación de proyectos residentes 20/21 en el Centro de residencias artísticas de Matadero Madrid.
Esta muestra es la culminación de un proceso de creación comunitaria con el colectivo CHICO-TRóPICO y vecinxs de Carabanchel en torno a la distancia y el juego experimental dentro del programa cultural 21 Distritos (Ayto. de Madrid).
El Área de Cultura de la Diputación de A Coruña, organizadora de estas jornadas sobre la situación de la danza y las artes vivas en Galicia, ofrece en abierto en su canal de YouTube los vídeos de las conferencias de este encuentro, celebradas en marzo en el Teatro Colón (A Coruña).
Las Jornadas “Territorio(s), comunidade(s) y prácticas artísticas” están coorganizadas por tres de las fábricas de creación de la ciudad: el Ateneu Popular 9 Barris, La Central del Circ y Graner, y se enmarcan en la programación de la Bienal de Pensamiento 2020 (Ajuntament de Barcelona).
Partiendo del cuerpo de trabajo de "A cuatro patas", un proyecto en torno a la noción de mesa como dispositivo, contexto y espacio de acción-disrupción, nyamnyam plantea una nueva investigación y formalización en relación a las líneas de trabajo del Graner y el contexto del Barrio de La Marina de Barcelona.
Creació XIC y Radioactius proponen un proyecto artístico comunitario que mezcla las artes escénicas y la radio para crear colectivamente una performance sobre las vivencias migratorias, a través de los relatos de vecinos y vecinas del Poble Sec de distintos orígenes culturales.
3º Ciclo de esta formación impartida por la asociación cultural Marabal, que consta de 6 cursos intensivos que tienen como eje vertebral las artes del cuerpo aplicadas a entornos educativos, terapéuticos y comunitarios.
«I a fora què?» es la presentación en formato expositivo de cuatro proyectos educativos llevados a cabo durante el curso 2018-2019, todo ellos desarrollados con colectivos diversos.
Convocatoria abierta para participar en "Aquario Bcn", un proyecto de arte comunitario de ComuArt que pone en evidencia la tensión cultural que se produce en el mundo contemporáneo entre las comunidades migrantes y de acogida. El punto de partida del proyecto se centra en la experiencia de la población china.
Acción participativa que toma forma de marcha por las calles del centro de Torroella de Montgrí. Durante el recorrido, con Lo Relacional como dinamizadoras, mujeres de la villa nos muestran sus trabajos cotidianos, sus sueños, sus reivindicaciones y sus espacios de participación, empoderamiento y cura.
Este proyecto de proximidad, ideado por Artes Vivas Aplicadas del centro de creación Graner, llega al barrio de la Marina de Barcelona para crear un ecosistema centrado en el arte y la comunidad que lo acoge.
"VULNUS", una performance a l’espai públic que explora la vulnerabilitat (dins del projecte "desPLAÇA’t" de transFORMAS) i nova estrena del projecte "RITME EN EL TEMPS" de l’Antic Teatre de Barcelona (dins de la programació del Festival Grec 2016)
"QUÈ DIUEN QUE ÉS AIXÒ DE LA PERFORMANCE?" (xerrada amb Judit Vidiella a /UNZIP dins del projecte "Ultracòs") i "HAY QUE TOCARSE MÁS" (taller de performance per a professorat d'Aimar Pérez Galí a CA2M)
EL COS A LA INTEMPERIE. Primera performance del projecte interdisciplinari “Ultracòs. Tres experiències compartides més enllà del cos” que vol posar en relació les Arts visuals amb les Arts escèniques per generar una peça performativa conjunta amb artistes d'àmbits diferenciats.
Proyecto "FES KIOSC" (Circula Cultura) + taller "BAILARSE EL PROBLEMA O CÓMO ORGANIZAR LO INESPERADO" (laboratorio de Diego Agulló) + jornadas sobre prácticas artísticas colaborativas "¿ALL TOGETHER NOW?" (hablarenarte)
Aquesta publicació és una compilació de diversos col·lectius activistes (Posse, Deriva, Approdi, Precarias a la Deriva, Grupo 116, Colectivo Sin Ticket o Colectivo Situaciones entre d'altres), dedicats a explorar el territori situat entre la investigació i l'acció. En el seu pròleg, Marta Malo reflexiona sobre les formes dels moviments militants actuals per conjugar la teoria i l’acció mitjançant mètodes sovint allunyats de les formes tradicionals de fer recerca i política.
La metodologia emprada per aquests moviments ha estat buscar altres formes de transmetre el coneixement per mitjà de l'organització horitzontal, la recuperació dels sabers més biogràfics, l’ús de la performance com estratègia de visibilització a l’espai públic i les pràctiques d’autoconsciència per visibilitzar l'opressió social.
Taller "ELS PERSONATGES NO EMMASCARATS S’HAN RETIRAT A UNA BANDA I RECITEN" (MACBA. A cura de Laia Estruch) i exposició "PER(...)FORMAR-NOS" (ACVic. A cura de Marta Ricart)
"La condición postmoderna: Informe sobre el saber", del filòsof francès Jean-François Lyotard, examina el coneixement, la ciència i la tecnologia en les societats capitalistes avançades.
En aquest llibre, Lyotard introdueix el terme post-modernisme en filosofia, definint-lo com una actitud d'incredulitat cap a les meta-narratives i presentant la cultura post-moderna com el final d'aquestes grans narratives globals i totalitzadores que han organitzat fins ara els nostres coneixements i experiències.
Segons Lyotard, la ciència destruirà les seves pròpies meta-narratives reemplaçant el seu totalitarisme pel relativisme d'una pluralitat de petites narratives en competència, fent així més estret el contacte entre coneixement i poder.
Proyecto "VITAMINA C-ULTURA" (Taller d’Art, Cultura i Creació) y "OPEN LAB" (Proyecto "Equipo", grupo de jóvenes colaboradores del Departamento Educativo del Museo Reina Sofía).
A "Género y performance. 3 episodios de un cybermanga feminista queer trans..." Paul B. Preciado desenvolupa la noció de performance més enllà de l’àmbit artístic per comprendre-la com un mecanisme social mitjançant el qual els individus construïm la nostra identitat.
L'article desenvolupa tres casos pràctics (noció de "mascarada", projecte educatiu "Womanhouse" i subcultures travestistes) on s’evidencia la desnaturalització de les normes i veritats vinculades al gènere, la sexualitat, la raça, la classe social, etc.
EXPOSICIÓ HOW TO DO THINGS WITH DOCUMENTS (Fundació Antoni Tàpies) i PERFORMANCE TERZO PARADISO (Blueproject Foundation)
"El género en disputa" ha esdevingut un llibre canònic entre els actuals corrents del feminisme i els Estudis de Gènere. La seva autora, Judith Butler, parteix d’una crítica a l'essencialisme de les identitats de gènere immutables i al sexe entès com una categoria biològica i natural traduïda en una sèrie de normes obligatòries.
Butler se centrarà en els moviments d’alliberació sexual i en com aquests posen en dubte la regulació social de la sexualitat basada en relacions de dualitat (producció / reproducció, heterosexual / homosexual, masculí / femení, natural / cultural).
Des de camps interdisciplinaris com la filosofia, l’antropologia, la teoria literària, la psicoanàlisi i el feminisme, s’ofereix una tesi subversiva interessant sobre la construcció de la identitat en termes performatius.
EQUIPO SUB-21 (Convocatoria abierta CA2M) + "ACCIONS I TEATRALITATS DISSIDENTS" (Proyecto en curso. MACBA)
"Womanhouse" va ser un projecte educatiu col·laboratiu realitzat als anys 1970 i considerat com el primer programa d'estudis d'art feminista.
De caràcter innovador, es va realitzar en una mansió abandonada de Hollywood on, després d'una sèrie de tasques de condicionament, es van distribuir les habitacions i els espais entre les 21 estudiants participants per tal que, durant un període de dos mesos, hi realitzessin intervencions, instal·lacions i performances. La casa es va obrir al públic del 30 de gener al 28 de febrer de 1972 i va rebre uns 10.000 visitants abans de ser enderrocada.
Va ser una experiència molt enriquidora per a les participants, no només com a estudiants d'art, sinó també perquè l'impacte mediàtic que va suposar les va dotar d'eines discursives per acceptar les crítiques.
Cursos "L’ART CONTEMPORANI NO EM FA POR" (EART) + "VIBRAR: EL CUERPO COMO INSTRUMENTO PEDAGÓGICO" (FUHEM Educación, Pedagogías invisibles y Matadero Madrid)
CONVOCATÒRIA ARTS ESCÈNIQUES Can Felipa, "LA MIRADA DEL OTRO" de Proyecto 43-2 a l’Institut del Teatre de Barcelona (funció i col·loqui sobre el conflicte basc) i "PER QUÈ A MI?" Obra sobre l’assetjament escolar de Cia. Jove Pa’tothom / Cursos "ARCO IRIS DEL DESEO: UNA HERRAMIENTA PARA EL CAMBIO" (La Xixa Teatre) i "EL TEATRE COM A EINA D’INTERVENCIÓ SOCIAL I EDUCATIVA" (Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, de la Universitat de les Illes Balears, amb El Xiringuito Teatre i Comunitat)
"PROYECTO PATRIMONIO" (Prácticas colaborativas DEAC. MUSAC) / Programa "ZOOM VÍDEO LABORATORIO" (Área de Mediación de Tabakalera-Donostia) / Documental "ELOGI DE L’ESCOLA" (Escola Bordils, Girona) / Curso AGENTES DINAMIZADORES DE PROYECTOS ARTÍSTICOS (Experimentem amb l’Art) / Trobada "CANVIAR L’ESCOLA PER CANVIAR EL MÓN" (Lafede.cat) / Seminari "ASSISTÈNCIA GRAVITATÒRIA 2" (Fabra i Coats i MACBA) / XII JORNADA DE PEDAGOGIA DE L’ART I MUSEUS (MAMT Pedagògic)
"Lavadero Público" és el resultat del taller realitzat pel grup de performance Corpus Deleicti amb la participació d’un grup de dones de Caldes de Montbuí, que van intervenir un safareig públic dins el marc del festival d’art urbà Miau, celebrat el 12 de setembre del 2009.
"La Lleca" (“calle” al revés) és el nom d'un col·lectiu format pels performers Lorena Méndez i Fernando Fuentes que, des de 2004, treballa amb homes, dones i joves en reclusió a Ciutat de Mèxic. També és el nom del projecte educatiu i social que porten a terme, juntament amb altres agents de camps com l'antropologia o la psicologia.
Es realitza un treball amb els interns, els seus familiars i entorn proper a través d’estratègies artístiques com la performance, el vídeo, la radio, les tecnologies digitals, la fotografia, la narració oral i escrita, el dibuix… El primer context on es va posar en marxa va ser el centre de reclusió CERESOVA de Santa Martha Acatitla on, del 2004 al 2010, es va fer un treball continuat amb el suport del personal de la Subdirecció de Prevenció Social.
Un taller participatiu d’autoretrats (Roca Umbert, Granollers); una nova estrena de la TV comunitària Ravalead@s (El Parlante) i el nou tema del grup de hip hop "La Llama" del TEB (actual Colectic), més un projecte autofinançat de curtmetratges de l’Esplai El Nus (Sant Joan Despí). Hi afegim uns tallers de rimes contra el racisme a ritme de rap als instituts de Sabadell, el projecte audiovisual de l'institut Carles Vallbona (també a Granollers) i el de performance, teatre i cinema de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona amb la incorporació de creadors/es a l’aula.
La Fira d'Economia Feminista i l'article "¿Es posible una economía feminista de la cultura?", publicat a "Nativa" per Javier Rodrigo, són l'eix que aglutina les diferents activitats i projectes aquí reunides. Una suma diversa de perspectives i posicionaments que comparteixen el nexe de vincular els feminismes amb la pràctica artística i cultural: taller "El cuerpo y la performance en las prácticas educativas" (Azcuna Centroa), projecte "B.D. Women: de la herida colonial a la disidencia sexual" (MACBA), laboratoris "Llamamiento a los cuerpos" (UrbanBAT) y "Cruzando miradas. Creación audiovisual para la prevención de la violencia de género" (Circes) i convocatòria "Re-imagina't. Fem un espot no sexista" (Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació).
"El ejercicio de la fuerza" es un proyecto de creación escénica colectiva que indaga sobre "los usos y abusos de la fuerza", reflexión tematizada por la filósofa Simone Weil en sus escritos políticos. Cada "ejercicio" (ensayo escénico) se vincula a un hecho histórico, abriendo así la reflexión al ámbito de la memoria y la historia.
Se trabaja proponiendo talleres en los que participan todo tipo de personas y que finalizan con la presentación de una pieza escénica y un debate abierto al público. El primer "ejercicio", "Vitoria'76", fue desarrollado durante 2012-2013 en el Ateneu Popular 9 Barris.
El proyecto tiene una especial relevancia en cuanto que ofrece un espacio, no institucional ni mediático, de reflexión y participación social y política a través de la creación artística.
A la pel·lícula "París is burning" s'exploren les "houses" (cases) de l’Harlem de Nova York de finals dels anys 1980. Les “houses'”eren societats de gays y dragqueens que tenien la funció d'acollir i vetllar per les persones integrants de la seva comunitat. Al documental també es reflecteix el moviment conegut com els "balls” (balls), que s'organitzaven en aquestes “houses”, uns concursos de desfilades on guanyava qui, de forma més convincent, es feia passar per una persona heterosexual o del sexe contrari.
Es tracta d'un document sobre la vida als 'balls” abans que, a partir de l'any 1989, cridessin l'atenció dels mitjans de comunicació i les indústries culturals, que van començar a explotar aquestes pràctiques amb artistes com Madonna, que la va posar de moda al videoclip del seu tema “Vogue”.
Com a pràctica crítica d'intervenció social i transformació política, la performance ha posat de manifest que el cos és un àmbit de resistència. Les categories socials són encarnades: "precaris", "indignats", "maricons", "pakis", "tarats"… Són paraules usades per designar a les persones –sovint de manera despectiva però, també, com a categories reivindicatives– i que visibilitzen com el poder s'inscriu en el cos.
Pràctiques que van des de com ens vestim fins a com ens comportem són vistes com a fenòmens morals i naturals. Enfront d'aquestes pràctiques de normalització, una sèrie de moviments identitaris al voltant del gènere, el sexe, la raça, l'edat, el treball, les capacitats, etc. han posat de manifest la necessitat de qüestionar els mecanismes de construcció de la subjectivitat.
Amb "Assistència Gravitatòria", Polièdrica obre una nova secció titulada "Cròniques dislocades" on la nostra col·laboradora, Helena Migueiz, aliena al camp artístic i a les polítiques de proximitat, ens proposa un experiment d’escriptura desplaçada.
En aquestes cròniques, l’enviada “especial” de Polièdrica ens relatarà la seva visita a esdeveniments artísticoculturals, des d’un punt de vista allunyat de la critica d'art i de la literatura pròpia del sector. L'expertesa de l’entès artístic deixa pas, aquí, a una mirada estranyada, extraviada en algun lloc imprecís situat entre l'objecte artístic i el públic.
Seminario vinculado al proyecto MOV-S Galicia 2014, que tiene lugar en la Isla de San Simón. Esta quinta edición del MOV-S, organizada bajo el auspicio del Mercat de les Flors de Barcelona, gira en torno a un tema transversal como las tecnologías del encuentro y tendrá una continuación en Bilbao a finales de mayo (Alhóndiga Bilbao).
La performance ja no es considera només un "gènere artístic”, sinó que s'ha fet extensiva a contextos col·laboratius d'educació i mediació. Entesa com a estratègia d'actuació i representació pot resultar útil pel seu caràcter amateur i improvisat, ja que permet generar espais de participació amb una capacitat transformadora.
La performance en contextos col·laboratius parteix d'un format de taller experimental. Un educador o un col·lectiu minoritari pot incorporar la performance com a metodologia de treball per representar de manera més visual qüestions difícils de verbalitzar. Per això s’aplica en contextos de conscienciació i representació de les opressions socials, per exemplificar el caràcter construït i repetitiu de les accions quotidianes, rituals culturals i/o socials, etc.
Judit Vidiella, editora de Polièdrica i autora de l'article sobre el projecte "La Lleca", ens informa d'una nova presentació-conferència sobre aquesta experiència a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (UB).
El terme "Performance Art" es consolida als Estats Units durant els anys 1960 per descriure una sèrie de pràctiques artístiques que no encaixen amb els formats canònics del teatre, la dansa i altres arts. Les principals característiques d'aquestes pràctiques són el seu caràcter efímer, autobiogràfic i presencial representat davant d'una audiència.
A partir dels anys 1970, la performance ha anat molt lligada a les lluites polítiques identitàries i la reivindicació pels drets civils, els moviments anti-racistes, les lluites feministes o de gays i lesbianes. Aquest caràcter no només artístic, sinó també polític, ha situat aquesta pràctica en un espai intermedi entre art i vida, política i ficció, entre acte únic i caràcter repetitiu.
La consolidació del pensament i les pràctiques de performativitat a partir de 1960 ha contribuït a definir la condició de subjecte en el marc de la contemporaneïtat. Des de la performativitat, la identitat ja no és vista com a una articulació natural del subjecte, sinó com la seva articulació a partir de la reproducció de maneres de fer i de parlar que formen part de les pràctiques culturals contextualitzades en un espai i un temps històric determinats.
Aquestes maneres d'actuar i expressar-se operen en qualitat de ficcions culturals que es presenten, reiteradament, com si fossin vertaderes i naturals: cada cop que es repeteixen, en cada nova ocasió i context, la seva condició de “naturalitat” es veu reforçada.