Nivells de participació
Els projectes d'urbanisme des del disseny participatiu són un bon punt d'observació de la implicació permesa al ciutadà en les polítiques espacials públiques. Valorar aquests projectes segons el grau de participació dels veïns i experts locals pot ajudar a superar les barreres que sovint fan del disseny urbanístic un projecte excloent.
L’escala creada l’any 1969 per l’urbanista nord-americà Sherry R. Arnstein tenia l’objectiu d’avaluar i contrastar les formes reals de participació en els projectes de planificació comunitària. Aquesta eina va ser útil, sobretot, per identificar l’escassa existència de projectes basats en un alt nivell de participació i diferenciar tots aquells projectes que, sota el paraigües de la ‘participació’, entraven dins del mateix sac. A la vegada, va significar una eina eficaç per ampliar el coneixement del concepte de ‘participació’, així com de les dificultats i reptes que suposava per a qualsevol Administració pública arribar als nivells participatius més alts.
Actualment, s’acostumen a diferenciar cinc nivells de participació que, de més a menys grau, passen per aquestes fases:
Donar suport / Actuació conjunta / Decisió conjunta / Consulta / Informació
L’estadi superior implica que els tècnics o l’Administració pública donen suport tècnic o d’infraestructures a una comunitat que s’autogestiona. Els dos següents suposen formes cocreatives per arribar a un consens, i els dos darrers són formes d’entesa molt menys substancials on només es té en compte l’opinió de l’usuari.
Així mateix, Arnstein introduïa més variables definint la següent escala de vuit nivells:
Control per part del ciutadà / Delegació del poder / Associació / Conciliació / Consulta / Informació / Terapia / Manipulació
Segons Arnhein, els nivells més baixos de participació (manipulació i teràpia) responen a la jerarquia i estructures de poder existents entre autors o promotors d’un projecte i els seus usuaris, que reben el projecte com a producte mercantilitzat. Els graus d’informació i consulta són els estadis més habituals actualment en les legislacions de l’Administració pública a l’hora d’aprovar un projecte. Tot i així, continua tractant-se d’una participació d’intensitat molt baixa (pseudo-participació), que pretén assegurar el consens per evitar situacions de conflicte i poder agilitzar, així, l’execució dels projectes.
Tanmateix, diversos autors (Colin, Ward) apunten la necessitat de superar aquests graons bàsics per fer emergir situacions de conflicte amb l’objectiu de situar les necessitats i capacitats reals dels ciutadans. El potencial de la participació, per tant, recau en la capacitat d’associació i impuls d’iniciatives ciutadanes, en la delegació de poder i cessió del control al ciutadà per tal que, a través de l’acció directa pugui projectar el seu espai amb l’assessorament o no d’un tècnic, tendint a un grau d’emancipació i autogestió.
Reconsiderar els nivells de participació per a qualsevol projecte de pràctica comunitària, ja sigui des dels criteris de l’urbanisme informal i utilitzant eines de la investigació-acció participativa, permet ampliar el ventall metodològic i treballar en la superació dels factors que acostumen a estructurar, guiar i condicionar el projecte per damunt fins hi tot del seu propi objectiu.
/ PREGUNTA:
Segons el protocol, un projecte urbanístic acostuma a situar el seu nivell de participació en la consulta. Quins són els factors que dificulten que aquests projectes puguin assolir un nivell més alt? Quins canals existeixen que permetin la realització de projectes intensament participats?
/ PREGUNTA:
Us animem a citar exemples basats en l’associació, la delegació de poder o el control total per part del ciutadà. Quines conseqüències o efectes derivats produeixen els nivells alts de participació més enllà de la configuració del propi projecte?
/ CITA:
Colin Ward, 1982 [1973]. Esa anarquía nuestra de cada día. Tusquets Editores, pàg. 82.
“La planificación, el dispositivo esencial de una sociedad ordenada que, según se dice, hace de la anarquía ‘un sueño imposible’, se convierte en una forma más de opresión de ricos y poderosos sobre débiles y pobres.”
/ CITA:
Colin Ward, 1982 [1973]. Esa anarquía nuestra de cada día. Tusquets Editores, pàg. 85
“Lo que, en realidad, ocurre es que los planificadores consideran de antemano su plan, o su proyecto, como más ‘verdadero’, sin tener en cuenta los cambios históricos, los movimientos imprevistos en el tiempo real de las vidas humanas.”
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Guide to effective participation és una guia que, tant a nivell reflexiu com en clau d’aplicació pràctica, permet l’ampliació de coneixement, eines i metodologies de suport als projectes que vulguin assolir un grau de participació elevat. A través dels diferents apartats és possible descarregar-se el contingut desitjat (en anglès).
partnerships.org.uk/guide/index
A Ladder of Citizen Participation és el text original de Sherry R.Arnstein, publicat originalment l’any 1969. L’autor hi descriu, amb detall, les característiques dels vuit nivells de participació (en anglès).
issuu.com/sinapsisdocuments/docs/ladder-of-citizen-participation
