Tocar y luchar
"Tocar y luchar" és el lema del “Sistema”, un dels projectes orquestrals i socials de més repercussió internacional, nascut a Veneçuela de la mà i visió del mestre José Antonio Abreu amb el propòsit de formar als joves com a futurs ciutadans, oferint-los un projecte de vida, individual i col·lectiu, a través de la cultura musical.
/ DIRECCIÓ / GUIÓ: Alberto Arvelo (guió i direccció); Carlos Díaz (guió)
/ PRODUCCIÓ: César Mora (productor en cap) i Igor Lanz (productor executiu).
/ DISTRIBUCIÓ: Cinevolve
/ FOTOGRAFIA: Cezary Jaworsky, John Márquez
/ SO / BANDA SONORA: Steffano Gramitto Ricci
/ PAÍS: Veneçuela
/ ANY: 2006
/ GÈNERE: Documental
/ DURADA: 80 minuts
/ IDIOMA/ES: Espanyol i anglès
/ URL: Venezuela Documental Tocar y Luchar Fenomeno de las orquestas en Venezuela
Alberto Arvelo, el director del documental Tocar y luchar, va rebre educació musical dins de «El Sistema» quan era petit, de manera que el seu treball cinematogràfic (mereixedor de diferents premis internacionals) sap recollir l’essència i l’esperit del projecte des del rigor professional, sense caure en el sentimentalisme ni la llàgrima fàcil.
La proposta de formació humanística i global de la persona a través del treball col·lectiu documentada per Arvelo parteix de la premissa que, històricament, l’alta cultura ha estat en mans d’uns pocs i dirigida a una minoria. Posteriorment, es va passar per una etapa on la cultura estava feta per uns pocs, però viscuda per un ampli ventall de la població, fins a culminar en un moviment artístic d’educació integral creat i compartit per tothom. De fet, el mateix documental va suposar un fenomen de masses a Veneçuela, ja que va ser el primer en la història del cinema veneçolà en entrenar-se de forma simultània a les sales comercials de tot el país.
/ PREGUNTA:
Quins aspectes narrats en el documental no són transferibles a la realitat de qualsevol de les nostres ciutats europees?
/ CITA:
Declaracions d’Alberto Arvelo, director del documental i ex-alumne de «El Sistema», als mitjans de comunicació amb motiu de l’estrena de la pel·lícula.
“No sabemos que nuestro país probablemente sea la capital de la música clásica del mundo. No sabemos que ha habido más de un millón de venezolanos que hemos pasado por allí y que hoy, solamente hoy, hay más de 240 mil niños tocando en una orquesta… en cada rincón de Venezuela. No nos hemos dado cuenta que los más importantes directores del mundo vienen a Venezuela y se echan a llorar cuando ven las orquestas de nuestros barrios, no sólo por la fuerza con que tocan, sino por la insólita calidad que poseen. La gente no sabe que el director de la Orquesta Filarmónica de Berlín ha estado diciendo en todos los diarios del mundo que el futuro de la música clásica esta en Venezuela; o que el maestro Claudio Abbado no pudo evitar las lágrimas en el núcleo Montalbán al encontrarse con tres mil niños un día cualquiera; no sabemos que Plácido Domingo dijo, “acabo de entrar en el paraíso” al entrar al Teresa Carreño y encontrarse con un ensayo que colmaba el teatro.”
/ VÍDEOS:
Títol: Dudamel. El sonido de los niños (Dudamel. Let the Children Play). Trailer oficial. Autor: Alberto Arvelo. Any: 2010. Lloc: Veneçuela. Durada: 85 minuts (documental sencer). Resum: Protagonitzat pel director d’orquestra veneçolà Gustavo Dudamel, educat en “El Sistema”, el documental recull l’impacte que aquest programa d’educació musical ha tingut no només a Veneçuela, sinó també a llocs tan dispars com Bolívia, Corea, Los Ángeles, Berlín, Escòcia, Londres o Colòmbia.
Títol: El Sistema. Autor: P. SMACZNY i M. STODTMEIER. Any: 2009. Durada: 65/100 minuts. Resum: Un altre documental sobre “El Sistema”.
Títol: The promise of music. Autor: E. SÁNCHEZ LANSCH. Lloc: Caracas. Any: 2008. Resum: Cinta sobre el mateix tema, el projecte «El Sistema».
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Web oficial del “Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela» de la Fundación Musical Simón Bolívar, el projecte que es documenta a “Tocar y Luchar”.
