Ser cultura haciendo comunidad
La periodista Rocío Nogales Muriel comença el seu article posant l’accent en el desconeixement que, tot i havent format part d’alguna d’elles, la majoria de la ciutadania té sobre aquestes pràctiques artístiques de caràcter col·laboratiu i transformador reunides sota el nom de cultura comunitària. La seva autora, que també és directora de la xarxa europea de recerca EMES (pionera en l’estudi de l’empresa social i l’Economia Social i Solidària), fa girar el text sobre dos eixos: l’expectació causada per la creació de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) a Espanya i les concomitàncies que aquesta manera de “ser cultura fent comunitat” troba en l’Economia Social i Solidària.
Publicat al bloc Me Cambio (espai de reflexió, anàlisi i actualitat sobre l’Economia Social i Solidària) del mensual El Salto (un mitjà de comunicació autogestionat, horitzontal i assembleari), aquest text aporta dades significatives com que les associacions i cooperatives conformen més del 50% de les iniciatives formalment constituïdes de la cultura comunitària. Pel que fa a les claus del suport a la REACC, s’assenyala la necessitat compartida i urgent de fer un diagnòstic de la cultura comunitària a Espanya, un país que –com també s’apunta– està mancat de mesures de protecció social i laboral per a professionals de l’art i la cultura.
Aquest és el resum que es fa d’aquest apropament, aconseguit gràcies a la REACC, a unes pràctiques la multidisciplinarietat, hibridació i experimentació de les quals, s’afegeix, dificulta la seva inclusió en les polítiques culturals clàssiques (i esforços de documentació i sistematització) que ordenen les pràctiques artístiques per disciplines i sectors:
| Esta primera foto fija de nuestra cultura comunitaria nos la descubre presente y viva en todas las Comunidades Autónomas; de naturaleza híbrida y experimental y de tamaño micro. Además, se rompe la idea de la dependencia exclusiva de lo público al demostrar que es capaz de generar recursos para mantenerse, aunque las alianzas con las administraciones públicas son esenciales para asegurar los derechos culturales así como una cultura crítica y de calidad. Una cultura que es punta de lanza de innovación al combinar de forma accesible distintas áreas de acción que conectan con otros movimientos ciudadanos, cada vez más en pie por una manera de estar en el mundo que nos agota como individuos, sociedades y planeta. |
Per acabar, Rocío Nogales ens recorda que la REACC prepara pel febrer la seva primera assemblea presencial a Toledo, una trobada la necessitat de la qual s’aprecia davant una altra dada rellevant aportada: només el 5% de les persones que es dediquen a la cultura comunitària declaren poder viure d’això.
Data de publicació: 11 de febrer
Publica: Me Cambio (Bloc de Economia Social i Solidària d’El Salto)
A càrrec de: Rocío Nogales Muriel (Xarxa de recerca europea EMES)
Enllaç a l’article: elsaltodiario/mecambio/ser-cultura-haciendo-comunidad
#ArxiuViuPolièdrica: Més lectures on pràctiques comunitaries i economia social es posen en relació
