Polièdrica

El 23 de juliol es van publicar les subvencions per a projectes culturals i artístics de nova creació i de caràcter innovador als centres educatius de Catalunya. Una convocatòria oberta fins al 16 de setembre que ha estat impulsada pel Programa temporal per a la millora de la presència de les arts i la cultura a l’educació.

Aprofitem l’avinentesa per entrevistar-nos amb el responsable del programa, en Sergi Díaz, i conèixer una mica més de prop aquesta iniciativa i l’encaix amb aquesta nova línia d’ajuts.

Aquest programa és una iniciativa pionera a l’Estat espanyol. Tant pel seu caràcter interdepartamental —involucra el Departament de Cultura en col·laboració amb el Departament d’Educació i Formació Professional— com per la voluntat d’arribar a tot el sistema educatiu públic i concertat de Catalunya. 

Ves al peu de l’entrevista per conèixer els aspectes clau.

Un programa amb aquesta ambició no neix d’un dia per l’altre. Quin és l’origen i per què un programa com aquest?

S.D_ Aquest programa va ser aprovat per ACORD de Govern el 13 de febrer de 2024, a iniciativa dels dos Departaments. I va ser concebut com una eina fonamental per a fer possible el reconeixement i exercici dels drets culturals. Abans, però, ja hi havia municipis a Catalunya que havien començat a incloure a la seva agenda política aquest vincle entre tots dos àmbits.

A més, cal recordar que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (el CoNCA), que també té entre les seves prioritats reforçar aquests vincles entre arts i educació, en el 1r Fòrum de les Arts a l’Educació que va organitzar l’any 2022, va formular un seguit de recomanacions, algunes de les quals les recollim en aquest programa de cultura i educació.

El per què d’un programa com aquest s’explica perquè la vinculació entre cultura i educació és bàsica perquè els infants i adolescents puguin prendre consciència del seu dret a accedir a la cultura i a expressar-se, en societat, a través dels llenguatges artístics.

Per això és important que, com a mínim inicialment, ens centrem en l’educació obligatòria (primària i secundària), amb l’objectiu d’arribar a tota la diversitat de l’alumnat que avui trobem a les aules de Catalunya.

A més, creiem que és molt necessari que les propostes artístiques i culturals que es duguin a terme estiguin ben situades en l’estructura de l’actual currículum educatiu. Les arts i la cultura són, també, una eina per assolir les competències educatives i els aprenentatges fonamentals, ja sigui l’expressió oral i escrita, el càlcul matemàtic o el pensament científic. De fet, els projectes culturals i artístics són fonamentals per a la integració i connexió de sabers diversos, així com per al disseny de situacions reals d’aprenentatge en què es basa l’actual sistema educatiu.

Creiem que és molt necessari que les propostes artístiques i culturals que es duguin a terme estiguin ben situades en l’estructura de l’actual currículum educatiu

A més, aquestes peces que creen, després les exhibim en festivals, en mostres i també amb centres educatius. Així, el projecte es vincula amb el territori, ja que permet la participació de centres educatius del mateix barri, però també obre les portes a centres d’altres zones. Aquesta interacció facilita que altres col·lectius puguin connectar amb les vivències del barri, que sovint són comuns a molts altres llocs, i contribuir a una comprensió més matisada d’un espai sovint estigmatitzat pels mitjans de comunicació.

Darrerament, tant a Catalunya, com a la resta de l’estat espanyol, s’està treballant per desplegar els drets culturals. En son exemple la presentació recent del Pla de Derechos Culturales del Minisiterio de Cultura o l’avantprojecte de la Llei de Drets Culturals de la Generalitat de Catalunya.

Quina seria la connexió entre els drets cultural i el dret a l’educació, quin seria l’horitzó d’una incitativa com aquesta des de la perspectiva d’unes polítiques culturals i educatives de país?

S.D_ Aquest programa va ser concebut com una eina central per fer possible el reconeixement i l’exercici dels drets culturals entre la major part de la ciutadania. Considerem que la vinculació entre cultura i educació és fonamental per a l’exercici d’aquests drets. Els infants i adolescents han de prendre consciència dels seus drets a accedir a la cultura i a expressar-se, en societat, a través dels llenguatges artístics. Poder exercir-los dins l’aula és el primer pas perquè després puguin reivindicar-los i viure’ls també fora d’aquest espai. I precisament aquest és un dels objectius principals del programa.

Els infants i adolescents han de prendre consciència dels seus drets a accedir a la cultura i a expressar-se, en societat, a través dels llenguatges artístics.

I més concretament, quina fita es marca el programa en aquesta primera etapa de tres anys en el marc d’aquest horitzó?

S.D_ La fita més important que ens proposem en aquesta primera etapa és poder justificar la necessitat de donar continuïtat a aquest programa, i fer-ho a partir de diversos nivells de reconeixement. Per una banda, volem que, tant des del propi Departament de Cultura com des de les institucions culturals, el programa sigui valorat com una eina transversal, que permeti que els diferents agents, llenguatges i sectors artístics i culturals es puguin vincular de manera habitual amb el sistema educatiu.

D’altra banda, és clau que el mateix món educatiu reconegui els beneficis de portar les pràctiques artístiques dins l’aula, perquè representen una millora educativa que va més enllà de les competències específiques a nivell artístic que ja estableix el currículum.

L’objectiu és passar de tenir projectes exitosos però aïllats, amb un impacte reduït pel que fa al nombre d’escoles i instituts participants, a poder posar en marxa programes d’abast més gran

I, finalment, allò que també considerem essencial és la capacitat d’establir les bases de programes i metodologies que realment es puguin ampliar i estendre a molts més centres educatius d’arreu del país. L’objectiu és passar de tenir projectes exitosos però aïllats, amb un impacte reduït pel que fa al nombre d’escoles i instituts participants, a poder posar en marxa programes d’abast més gran que, a mig i llarg termini, arribin a la majoria de centres educatius de Catalunya.

Les polítiques, per fer-se realitat han d’anar seguides d’una inversió clara i decidida. Aquest programa compta des dels seus inicis amb un equip de 12 persones, incloent-hi a tu.

Quin paper juga l’equip, quina tasca fan i amb quin objectiu?

S.D_ Des del passat mes de desembre de 2024 el programa compta amb 11 especialistes en la gestió i mediació cultural i amb experiència en projectes educatius. Aquestes 11 persones contractades des de Cultura estan ubicades a cadascun dels 11 Serveis Territorials d’Educació de Catalunya, a banda del Consorci d’Educació de Barcelona.

Les funcions que han de desenvolupar aquestes persones són: detectar i conèixer quins són els projectes que s’estan duent a terme a cada territori; articular i coordinar els diferents agents que intervenen en el desenvolupament de les propostes artístiques als centres educatius; estendre als territoris les bones pràctiques i experiències d’exit; impulsar nous projectes;  fer seguiment dels que s’estiguin portant a terme i avaluar el seu impacte.

En paral·lel a la contractació d’aquests professionals també s’han establert espais de coordinació i seguiment periòdics del Programa a diferents nivells entre tots dos departaments de Cultura i d’Educació i Formació Professional.

Una primera diagnosi després d’aquest primer any i mig de feina…?

S.D_ El primer que hem fet ha estat copsar i conèixer tot el que ja s’està duent a terme actualment. I no només ens hem fixat en què s’està fent i qui ho està tirant endavant, sinó també en com s’estan plantejant aquestes iniciatives.

D’entre les dades més rellevants d’aquesta diagnosi, constatem que hi ha un cert desequilibri territorial segons les zones de Catalunya. Veiem clarament que hi ha territoris amb un nivell de propostes que vinculen cultura i educació molt inferior en comparació amb d’altres.

Veiem clarament que hi ha territoris amb un nivell de propostes que vinculen cultura i educació molt inferior en comparació amb d’altres.

Aquesta situació respon a diversos motius. D’una banda, perquè en aquests territoris la oferta i la densitat d’equipaments i teixit cultural és menor. I d’altra banda, per la major complexitat a l’hora que alumnat d’aquestes zones pugui accedir a projectes artístics i culturals per qüestions de mobilitat.

Una altra qüestió que hem detectat és la importància de la implicació de les institucions locals i el paper que tenen en bona part dels projectes que es duen a terme. És clau la participació d’ajuntaments i equipaments municipals, però també de diputacions, consells comarcals, i entitats o agents privats.

També constatem que hi ha una major presència de determinats llenguatges i pràctiques artístiques, com ara la música, en comparació amb les arts escèniques o les arts visuals i audiovisuals. El fet que als centres educatius hi hagi una figura d’especialista de música facilita que aquest tipus de projectes siguin més habituals, cosa que no passa amb la resta de disciplines artístiques.

Finalment, si ho mirem per etapes educatives, veiem que a primària és molt més habitual la incorporació de propostes de caràcter artístic i cultural. Això és perquè aquest cicle té una flexibilitat inherent i una major capacitat per integrar àmbits, matèries i disciplines diverses. En canvi, a secundària, ens trobem que aquesta integració és més complexa de dur a terme.

Suposo que aquesta diagnosi té relació amb alguns dels requisits i criteris que estan presents a les bases d’aquests ajuts. Penso per exemple en la idea de potenciar la creació de xarxa i impulsar projectes d’art i educació en contextos en què no hi ha tantes iniciatives artístiques i culturals, o si més no, aquestes no han generat prou vincles entre agents educatius i artístic i culturals d’un mateix territori perquè les col·laboracions no siguin puntuals.

S.D_ Sí, efectivament. Considerem que és fonamental generar musculatura, tant pel que fa a agents com a recursos disponibles, especialment en aquells territoris on hi ha menys densitat d’equipaments i entitats culturals que fins ara han estat col·laborant amb els centres educatius.

Per això, volem potenciar el treball en xarxa, l’intercanvi d’experiències i, sobretot, animar aquelles entitats i equipaments culturals que fins ara potser no s’havien plantejat treballar amb centres educatius a que ho comencin a veure com una oportunitat i descobreixin totes les potencialitats que pot tenir aquesta col·laboració.

Els ajuts van adreçats als agents culturals i artístics, però demanem que els projectes que es presentin encaixin amb els currículums de primària o secundària. També considerem essencial que tant els aprenentatges com les metodologies es puguin avaluar tenint en compte els aprenentatges de l’alumnat.

Considerem essencial que tant els aprenentatges com les metodologies es puguin avaluar tenint en compte els aprenentatges de l’alumnat.

És molt important que els projectes que es desenvolupin estiguin realment ben adaptats a l’actual context educatiu: a nivell de currículum, de prioritats i reptes actuals, tenint present la diversitat social que trobem a les aules, etc. Creiem que aquestes propostes han de permetre a l’alumnat adquirir les competències específiques de l’àmbit artístic, però també ajudar-los a assolir competències clau, com pot ser tot el que està relacionat amb les habilitats lingüístiques o altres competències prioritàries per al sistema educatiu.

A més, moltes de les iniciatives que es poden impulsar des d’equipaments, entitats culturals i creadors tenen un gran potencial per generar situacions reals d’aprenentatge, que són bàsiques tant per l’aprenentatge com per mobilitzar i connectar sabers i coneixements dels infants i adolescents.

Moltes de les iniciatives que es poden impulsar des d’equipaments, entitats culturals i creadors tenen un gran potencial per generar situacions reals d’aprenentatge

Per aconseguir que aquestes propostes culturals i artístiques s’adaptin al context educatiu, és imprescindible que els professionals de les arts i la cultura, d’una banda, i els de l’educació, de l’altra, col·laborin estretament en el disseny i desenvolupament dels projectes. Per això, considerem que la figura de la mediació, que facilita aquest treball conjunt i la col·laboració, és absolutament imprescindible.

El programa fa èmfasis en que els projectes que es presentin tinguin un caràcter d’innovació…. 

S.D_ Cal fomentar la innovació, especialment quan parlem de buscar metodologies i maneres d’integrar les pràctiques artístiques dins el sistema educatiu. El repte és veure com aquestes pràctiques encaixen realment dins l’estructura curricular i, sobretot, que no es percebin com un afegit extra, sinó com una eina que pot millorar els resultats educatius a molts nivells.

Cal fomentar la innovació, especialment quan parlem de buscar metodologies i maneres d’integrar les pràctiques artístiques dins el sistema educatiu.

També cal adaptar els processos de creació artística perquè siguin factibles en entorns educatius, ja que sovint les condicions d’una escola o institut són molt diferents de les que es troben en altres espais o contextos habituals de producció artística.

A més, crec que és important trobar noves maneres perquè tot allò que es desenvolupa als centres educatius pugui despertar interès més enllà de l’àmbit escolar i es pugui mostrar en equipaments culturals o altres escenaris fora de l’escola o institut.

El més comú és que una administració atorga un ajut i després demani, en finalitzar el projecte, una memòria i una justificació econòmica.  Això fa que sovint els projectes no aprofitin el coneixement que l’administració pública té sobre el territori i el teixit on es desenvoluparà el projecte. Però també que no hi hagi una transferència dels aprenentatges dels projectes subvencions cap a les institucions. 

En el vostre cas, ho voleu plantejar d’una altra manera? Per què? Què fareu per acompanyar els projectes?

S.D_ Un cop es publiqui la resolució definitiva d’atorgament dels ajuts, des del mateix equip del Programa tenim la voluntat d’acompanyar els agents beneficiaris en el desplegament dels seus projectes, per exemple, facilitant el vincle amb els centres educatius o amb altres entitats i projectes del territori, si fos necessari. Volem que aquest acompanyament sigui real i útil, adaptant-nos a les necessitats concretes que puguin tenir.

A més, buscarem fórmules per socialitzar tot el coneixement que es vagi generant durant el desplegament d’aquests projectes nous i innovadors. Ens interessa molt que l’aprenentatge i l’experiència no es quedin només en cada projecte, sinó que es puguin compartir i aprofitar per part d’altres agents i territoris.

Hi ha una dotació important destinada a aquests ajuts. Es pot arribar a fiançar el 100% del projecte amb un màxim de 40.000 euros. D’on surt la dotació econòmica d’aquest ajut?

S.D_Si, es poden arribar a finançar fins a un 100% del pressupost del projecte.

En quant a l’origen tot i que s’impulsen des del Departament de Cultura de la Generalitat el seu origen és la dotació de fons per al desenvolupament de projectes d’art i educació del Ministerio de Cultura en el  marc del seu Plan de Derechos Culturales. 

Aquest fons es va repartir a partir de criteris territorials i de nombre d’alumnat a cadascuna de les Comunitats Autònomes que, a la seva vegada, havien de decidir com els volien gestionar. En el cas de Catalunya,  des del Programa Temporal de Cultura i Educació del Departament de Cultura, en col·laboració amb el Departament d’Educació i Formació Professional, s’ha optat per obrir una línia d’ajuts, amb caràcter excepcional, adreçada a agents culturals (entitats, fundacions, cooperatives, empreses…) que vulguin desenvolupar projectes artístics als centres educatius. A més a més, des del mateix Departament de Cultura s’ha ampliat la quantitat rebuda del Ministerio de Cultura amb fons propis.

Ves a les preguntes freqüents sobre la subvenció

Consulta les bases específiques de la subvenció

Inicia el tràmit per presentar el projecte