Polièdrica

En el marc d’una institució cultural amb segles d’història com el Gran Teatre del Liceu, la tasca educativa adquireix una dimensió que va més enllà de la difusió artística. Es tracta d’una aposta per repensar la relació entre l’òpera i la societat, obrint espais on infants, joves i comunitats puguin viure l’art com una experiència transformadora. Des del departament de Serveis Educatius, aquesta tasca es concreta a través del programa LiceuAprèn, que articula projectes pedagògics i socials per fer de l’òpera un llenguatge viu, accessible i connectat amb el present.

Un exemple és El Monstre del Laberint, l’òpera participativa de Jonathan Dove que involucra centenars de joves a l’escenari i reinterpreta el mite de Teseu des d’una mirada contemporània. L’obra esdevé una metàfora compartida sobre el coratge, les fronteres i el desig de futur.

Jordina Orriols lidera aquest projecte des d’una mirada que entén l’educació com un procés col·lectiu, sostingut i profund. Parlem amb ella sobre la dimensió pedagògica de l’òpera, la importància d’acompanyar els processos de recepció artística, i el paper de la mediació dins d’una institució que obre les portes —i l’escenari— a nous públics i narratives.

Quina és la història del departament de serveis educatiu del Liceu?

El projecte educatiu del Gran Teatre del Liceu té els seus orígens en el Petit Liceu, una iniciativa que va néixer fa 25 anys amb la voluntat d’oferir espectacles adreçats a infants i joves. Al voltant d’aquesta programació es van començar a desenvolupar, de manera paral·lela, accions educatives adreçades principalment a les escoles que assistien a les representacions.

Fa cinc anys, partint d’aquest bagatge, la institució va decidir reformular i ampliar tant el projecte educatiu com el social, dotant-los de major pes dins l’estructura interna. Aquesta aposta es va traduir en un increment dels recursos humans i econòmics destinats a aquestes àrees, amb l’objectiu d’augmentar-ne l’impacte i d’integrar-les de manera més orgànica en el funcionament del teatre.

És en aquest context que sorgeix LiceuAprèn, amb la missió d’oferir oportunitats de descoberta de la programació artística del Liceu, entesa com un eix fonamental del projecte educatiu. Es tracta d’una programació pròpia, amb una clara orientació cap al llenguatge operístic, però oberta a altres formes d’expressió artística. Aquests espectacles incorporen valors educatius rellevants i continguts que dialoguen amb les inquietuds del present, tot mantenint l’objectiu d’apropar el món de l’òpera a les noves generacions des d’una mirada contemporània.

El Monstre al Laberint. Fotografia d’Antoni Bofill.

Com definiu l’impacte educatiu i social que voleu generar a través de la vostra activitat?

El pilar fonamental de LiceuAprèn són els projectes i accions que es desenvolupen al seu voltant. L’objectiu principal és generar un impacte que vagi més enllà de l’experiència puntual d’assistir a un espectacle. Es tracta de transformar aquesta vivència en un procés sostingut en el temps, que permeti aprofundir-hi, dotar-la de continuïtat i evitar que esdevingui un simple acte de consum immediat i efímer.

Un producte cultural més…

Exacte. Des de LiceuAprèn, es parteix de la convicció que acompanyar el procés de descoberta —tant en l’àmbit familiar com en l’escolar— permet una aproximació més rica i profunda al fet cultural. Aquesta mediació facilita no només l’accés als llenguatges artístics, sinó també l’aprenentatge i la vivència significativa de l’òpera com a experiència.

L’òpera, com a art total, integra múltiples disciplines i, per tant, requereix una certa preparació prèvia. No es tracta d’un gènere de consum immediat, sinó d’una proposta complexa que demana temps i context. Per aquest motiu, oferir eines abans de l’assistència a l’espectacle —com ara escoltar fragments musicals, conèixer els personatges o treballar-los a l’aula— pot afavorir una experiència més plena i significativa. Al mateix temps, els espectacles poden esdevenir una font d’inspiració per continuar aprenent després de la funció.

L’objectiu de LiceuAprèn és generar un impacte que vagi més enllà de l’experiència puntual d’assistir a un espectacle. Es tracta de transformar aquesta vivència en un procés sostingut en el temps, que permeti aprofundir-hi, dotar-la de continuïtat i evitar que esdevingui un simple acte de consum immediat i efímer.

Valors com l’escolta, l’expressió a través dels llenguatges artístics i la creativitat són fonamentals en aquest plantejament. Quan un infant assisteix a una representació, és receptor d’un contingut cultural que pot activar processos creatius propis. Des del projecte, es treballa precisament per generar les condicions que facin possible i potenciïn aquests processos.

A quin públic us adreceu principalment i com adapteu les propostes a les seves necessitats?

El departament treballa amb diversos col·lectius, principalment amb centres educatius, a través de la programació de funcions escolars i dels projectes i accions que s’articulen al seu voltant. També s’adrecen a les famílies i al professorat, considerant aquests últims com a agents clau en la mediació cultural. La formació i l’acompanyament als docents es conceben com una part fonamental del projecte, amb la voluntat d’establir una mediació compartida que contribueixi a enriquir l’experiència educativa.

Des del Liceu, es defensa el potencial de les arts escèniques i la música com a eines per a la millora educativa, promovent una presència més qualificada d’aquestes disciplines dins del context escolar. A més de les accions específiques per a escoles i famílies, també s’impulsen propostes obertes a tots els públics. Paral·lelament a la programació dels grans títols operístics, s’estan desenvolupant activitats de divulgació que permetin al públic preparar-se i aprofundir en la vivència de les produccions.

L’òpera, com a art total, integra múltiples disciplines i, per tant, requereix una certa preparació prèvia. No es tracta d’un gènere de consum immediat, sinó d’una proposta complexa que demana temps i context.

Quina relació s’estableix entre la programació i el LiceuAprèn.

Des de LiceuAprèn, es desenvolupen accions i projectes vinculats a la programació artística del teatre. Aquesta programació —principalment la del Petit Liceu, adreçada a infants i joves— constitueix la base sobre la qual s’articulen les propostes educatives. No obstant això, cada cop més, també es posa en valor el potencial pedagògic de les produccions de l’Òpera Gran, entenent-les com una oportunitat per conèixer, reflexionar i generar pensament crític a través de l’art.

El Monstre al Laberint. Fotografia d’Antoni Bofill.

El Liceu té dues línies d’acció que encaixen amb els eixos d’interès de Polièdrica: el LiceuAprèn  i el LiceuApropa. Et volia preguntar com és que són dos departaments diferenciats i no un de sol?

Actualment, LiceuAprèn i l’àrea social formen part del mateix departament —el musical, educatiu i social— i comparteixen nombrosos objectius i línies de treball. Tot i així, es tracta de dues àrees diferenciades, cadascuna amb una estructura pròpia, encara que reduïda, per tal de poder desenvolupar-se amb plenitud i profunditat. Aquesta separació respon a la voluntat d’atendre amb cura les especificitats de cada àmbit i de fer créixer els projectes des d’una mirada especialitzada.

En els darrers cinc anys, tant LiceuAprèn com l’àrea social han assumit reptes importants. Des del vessant educatiu, s’ha treballat per arribar a més centres i infants, tot posant l’accent en la qualitat de les propostes. Una de les línies prioritàries és la col·laboració amb centres educatius en projectes de mig i llarg recorregut, que permetin una relació sostinguda i significativa.

Pel que fa a l’àrea social, s’ha ampliat considerablement el seu abast, especialment amb projectes d’òpera de creació comunitària, com Òpera Prima, que es va dur a terme al barri del Raval i que actualment es trasllada al districte de Sant Andreu. Així mateix, s’han consolidat programes orientats a facilitar l’accés a la cultura i a l’òpera a col·lectius diversos, com ara els vinculats a l’àmbit de la salut mental. Malgrat la distinció estructural, les dues àrees mantenen una relació estreta i comparteixen nombrosos espais de col·laboració.

Treballeu transversalment amb altres equipaments culturals o institucions?

Efectivament, el treball en xarxa amb altres institucions culturals ha estat molt enriquidor. Un exemple destacat és La Cultivadora, un projecte impulsat fa dos anys amb el suport del Departament de Cultura i del Ministeri, que respon a la voluntat de generar una dinàmica compartida entre sis equipaments públics nacionals: L’Auditori, el Palau de la Música, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i el Gran Teatre del Liceu.

Les direccions d’aquests equipaments van acordar que el projecte comú havia de tenir una orientació educativa. A partir d’aquí es va constituir un equip integrat pels serveis educatius de cadascuna de les institucions, que ha donat lloc a la creació d’aquesta plataforma compartida.

L’objectiu inicial era millorar l’eficiència en la gestió de les reserves escolars i els processos de pagament, unificant-los en un sistema comú per reduir la càrrega administrativa. No obstant això, el treball conjunt ha generat una sinergia molt positiva entre els equips, permetent avançar amb més força i coordinació. Sense renunciar a la singularitat de cada institució, el projecte facilita una aproximació transversal als centres educatius, a partir de la pluralitat de llenguatges artístics. L’experiència s’està revelant altament estimulant i prometedora.

El treball en xarxa amb altres institucions culturals ha estat molt enriquidor. Un exemple destacat és La Cultivadora, un projecte que respon a la voluntat de generar una dinàmica compartida entre sis equipaments públics culturals nacionals. L’Auditori, el Palau de la Música, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i el Gran Teatre del Liceu.

Feu activitats fora de Barcelona?

Es desenvolupen iniciatives de vinculació territorial amb escoles rurals, amb l’objectiu d’estendre l’accés i l’impacte de l’òpera arreu del territori. Enguany fem la cinquena edició del projecte, que va començar fa quatre anys a les Terres de l’Ebre, després vam continuar a les Garrigues i al Ripollès (on hi van participar totes les escoles)… Durant aquesta edició hem treballat amb escoles rurals de la Catalunya Central i l’any vinent començarem amb l’Urgell.

La proposta es fa en col·laboració amb els serveis territorials d’educació i consisteix en un procés formatiu. Iniciem el treball amb el professorat mitjançant dues sessions de formació: la primera es fa individualment a cada escola (si hi ha 20 escoles, fem 20 sessions), i després es fa una sessió conjunta un dissabte al matí centrada en l’espectacle que es veurà.

La primera formació és més general i gira al voltant de l’audició musical i del paper de la música a l’escola, no només com a assignatura específica, sinó com a llenguatge present a tot l’entorn educatiu. Defensem que la música hauria de tenir la mateixa presència que la lectura o l’escriptura.

L’objectiu és integrar la música a les aules i també a les famílies. La segona formació se centra específicament en l’espectacle. Aquestes formacions es fan a l’inici de curs perquè les escoles puguin treballar-hi durant l’any.

Finalment, totes les escoles participants assisteixen a una funció al Liceu. L’experiència es complementa amb tallers de descoberta del teatre i activitats interdisciplinàries inspirades en l’òpera (per exemple, cuina relacionada amb Rossini o la creació d’una revista). El projecte acaba amb tallers artístics a les escoles, centrats en la creativitat i la participació activa en relació amb l’espectacle. A més, els mestres assisteixen posteriorment a una òpera com a públic.

Quins són els referents de l’Estat o de fora en els quals us emmiralleu per la feina del departament d’educació?

Durant aquests cinc anys —des que hi sóc, coincidint amb la creació d’una estructura més consolidada del projecte educatiu— crec que hem estat establint les nostres bases. No hem treballat de manera tancada; al contrari, hem après i ens hem anat adaptant gràcies a la interacció amb moltes persones i entitats amb qui hem col·laborat. Tot i així, fins ara no havíem tingut la voluntat d’explicar o difondre el que estàvem fent. Un cop establertes aquestes bases, ens sentim més preparats per començar a compartir la nostra experiència.

Formem part d’associacions com ROCE (Red de Organizadores de Conciertos Educativos), impulsada fa uns 25 anys des de l’Auditori per l’Assumpció Malagarriga, una figura pionera en la conceptualització dels serveis educatius. En aquest context, veiem que tots els membres, des de la seva singularitat, ofereixen programació cultural i espectacles, principalment concerts. Però la mirada ha anat evolucionant: ja no és suficient oferir espectacles de qualitat musical —cosa que es dona per descomptada—, sinó que s’hi afegeix la voluntat de transformar a través de l’art i la música.

Ens preocupa especialment el vessant social i educatiu: millorar l’accessibilitat i donar una dimensió transformadora a l’experiència cultural. Per a nosaltres, aquest enfocament és fonamental, tot i que potser no és compartit per tothom.

La mirada ha anat evolucionant: ja no és suficient oferir espectacles de qualitat musical —cosa que es dona per descomptada—, sinó que s’hi afegeix la voluntat de transformar a través de l’art i la música.

L’objectiu principal és que els infants assisteixin a concerts, perquè veure un espectacle ja és, per si sol, una experiència educativa. Però hem comprovat que, quan hi ha un recorregut previ, la vivència s’enriqueix i es transforma. Per això creiem que no n’hi ha prou amb oferir cultura: cal promoure processos, afavorir l’accessibilitat i fomentar una aproximació participativa, creativa i activa. En aquest sentit, creiem que el sector està avançant en aquesta direcció.

El Monstre al Laberint. Fotografia d’Antoni Bofill.

Com sorgeix la idea de produccions participatives com el Monstre del Laberint?

Es tracta de veure com podem establir una connexió amb l’òpera a partir de l’experiència directa. Quan participes activament en una manifestació artística —sigui l’òpera o qualsevol altra—, t’hi relaciones des d’un pla diferent que quan simplement la reps com a espectador. Aquesta implicació directa transforma la vivència.

En el cas dels joves, a qui s’adreça aquest projecte, considerem que aquest enfocament és fonamental. Quan viuen l’òpera a través d’un procés artístic compartit amb professionals de primer nivell, que els demanen compromís i qualitat, entren en un procés rigorós que els impacta profundament.

L’objectiu és apropar-los a l’art a través de la participació activa, perquè considerem que és clau, especialment amb un públic tan sensible i exigent com el juvenil.

A part del Monstre del Laberint teniu altres programes referents o altres projectes en aquesta línia?

En l’àmbit educatiu, estem desenvolupant aquest projecte, i també treballem en iniciatives futures per replicar aquest model —que considerem exitós— amb altres col·lectius. Paral·lelament, des del programa social, s’impulsa la línia de creació comunitària coneguda com Òpera Prima, on la partitura i el llibret es construeixen a partir del diàleg amb la comunitat.

En el cas del projecte participatiu, partim d’una obra ja existent. És important per a nosaltres limitar el nombre de participants per garantir la qualitat artística. S’hi inclouen joves des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat. Hi trobem alumnes amb un clar interès i aptituds per a les arts escèniques, com és habitual en els batxillerats escènics, però també joves de 1r d’ESO que hi arriben gràcies al compromís dels seus docents.

El projecte acull nois i noies amb perfils diversos: alguns canten molt bé, d’altres no tant; alguns gaudeixen movent-se a l’escenari, d’altres no. Però volem que hi pugui participar tothom. L’equilibri que busquem és entre l’exigència artística —que considerem essencial— i la voluntat d’accessibilitat, perquè qualsevol jove hi pugui trobar el seu lloc.

Quines estratègies, en aquest sentit, utilitzeu per a apropar el món de l’òpera als joves i als infants?

L’objectiu és oferir propostes artístiques que, en primer lloc, resultin atractives per als joves. És fonamental que l’espectacle els sedueixi, que sigui interessant, cuidat artísticament i de qualitat. També considerem important apropar-los a l’òpera a través de narratives contemporànies, trencant amb la idea que es tracta d’un gènere antic i allunyat de la seva realitat.

L’equilibri que busquem és entre l’exigència artística —que considerem essencial— i la voluntat d’accessibilitat, perquè qualsevol jove hi pugui trobar el seu lloc.

Aquest és el repte que assumim amb la programació d’espectacles de nova creació: trobar l’equilibri entre la divulgació dels compositors clàssics —com Rossini, per exemple— i la creació d’històries actuals que els puguin resultar properes. Escolten música de Rossini, però integrada en una nova dramaturgia.

Es tracta de produccions ambicioses, com El Monstre del Laberint, que tenen tots els elements propis d’una òpera de gran format. Això genera un impacte real en els joves: no només pel valor artístic de l’experiència, sinó perquè les temàtiques tractades els interpel·len directament i connecten amb el seu món.

Com mesureu l’impacte dels programes educatius en els participants?

Sí, per exemple, el programa que veureu avui (El Monstre del Laberint) està sotmès a un procés d’avaluació de dos anys, ja que hi participen 24 instituts amb els quals venim treballant des de fa temps. L’any passat es va dur a terme una formació intensiva amb el professorat, amb l’objectiu d’impulsar un procés creatiu inspirat en La torre dels somnis, un espectacle per a joves basat en música de Puccini, circ i poesia.

Enguany, hem desenvolupat tot el procés que culmina amb la interpretació de El Monstre del Laberint. Aquest treball està avaluat mitjançant diferents fonts: recollim les aportacions dels participants, dels docents, de les famílies i dels centres educatius, a través de qüestionaris, grups focals i observacions realitzades per l’equip d’avaluació.

Considerem fonamental avaluar els processos per millorar i consolidar la qualitat del projecte.

El Monstre al Laberint. Fotografia d’Antoni Bofill.

Ens podries explicar algun exemple concret on un projecte educatiu hagi tingut un impacte transformador?

Considerem que el projecte més impactant és El Monstre del Laberint, perquè situa els joves al centre de l’experiència artística i operística: la interpretació. Participen en un procés rigorós, guiats per un equip artístic de gran qualitat, que els permet viure de primera mà què significa fer una òpera. El Liceu posa al servei d’aquests joves tot el seu potencial artístic, humà i tècnic. És, per tant, un projecte molt potent i també molt visible.

Considerem que el projecte més impactant és El Monstre del Laberint, perquè situa els joves al centre de l’experiència artística i operística: la interpretació. Participen en un procés rigorós, guiats per un equip artístic de qualitat, que els permet viure de primera mà què significa fer una òpera.

Tanmateix, sovint hi ha iniciatives molt més petites que poden tenir un impacte igualment transformador. Fa poc, per exemple, vam dur a terme un projecte de quatre o cinc dies amb una llar d’infants del Raval. Una de les nostres companyes va treballar amb les educadores i el procés va culminar amb una visita al Liceu i un taller amb els infants. Tot i que no tindrà visibilitat pública, el canvi i la vivència de les educadores han estat profunds i emocionants.

Creiem que aquest tipus de contacte transforma tothom qui hi participa, també a nosaltres. Aquest projecte petit ha estat tractat amb la mateixa cura i dedicació que el gran projecte on participen mil alumnes. Per a nosaltres, aquesta és la clau: actuar des del compromís, la humilitat i l’honestedat, oferint sempre el millor, tant si es tracta d’una iniciativa de gran abast com d’una acció petita i local.

Quins són els propers projectes o iniciatives que teniu previstos?

L’any vinent serà el 25è aniversari del Petit Liceu, un any especial no només per commemorar aquests vint-i-cinc anys, sinó també perquè coincideix amb una nova manera d’entendre què ha de ser un programa educatiu en una casa d’òpera. És un moment per mirar enrere amb perspectiva, però amb la voluntat clara d’avançar.

Hi haurà diverses iniciatives per celebrar-ho. Una de les més significatives, especialment pel vincle amb el territori, és que, per primera vegada, es crearà un espectacle que no s’estrenarà al Liceu, sinó en diferents teatres del país. Aquest projecte neix amb la voluntat de compartir i reforçar la idea que el Liceu és de tothom.

Aquesta proposta sorgeix d’una aliança amb la Fundació Òpera Catalunya, una entitat amb una llarga trajectòria en la producció i gira d’òperes arreu del territori. Amb ells, hem impulsat un projecte educatiu itinerant que es representarà en diversos teatres de Catalunya. Creiem que és una iniciativa molt valuosa i, alhora, una declaració d’intencions sobre l’obertura i la descentralització que volem impulsar.

Per primera vegada, es crearà un espectacle que no s’estrenarà al Liceu, sinó en diferents teatres del país. Aquest projecte neix amb la voluntat de compartir i reforçar la idea que el Liceu és de tothom. Creiem que és una iniciativa molt valuosa i, alhora, una declaració d’intencions sobre l’obertura i la descentralització que volem impulsar.

Pel que fa a la línia dels projectes participatius, estem treballant per aplicar la metodologia que hem vist que funciona amb joves a altres col·lectius. Considerem que té un impacte molt positiu i volem explorar com fer-la extensiva a nous contextos i públics.

Com veus el futur del Servei Educatiu del Liceu en els propers anys?

La voluntat de la institució és que el projecte continuï creixent. Ara bé, també és cert que comptem amb una nova programació i que aquesta sala està altament demandada: s’hi concentra molta activitat, tant per a públic adult com infantil, i cada cop volem impulsar més iniciatives. Projectes com el Monstre del Laberint requereixen molta ocupació d’escenari, temps de muntatge i recursos tècnics, cosa que limita la disponibilitat.

Per aquest motiu, un dels reptes actuals de la direcció del teatre és la creació d’una nova seu, el Liceu Mar, un espai que ja ha començat a plantejar-se. L’objectiu és poder donar resposta a tot el potencial d’impacte educatiu que tenim i que, ara mateix, es veu limitat per la manca d’espais.

Actualment oferim aproximadament 33.000 places escolars l’any, amb una programació de 9 o 10 espectacles diferents. Podríem ampliar l’oferta, ja que la demanda hi és, però no disposem de prou capacitat.

Tot i així, l’objectiu no és només créixer en volum. Ens interessa, sobretot, créixer en qualitat. La prioritat és aprofundir en la vinculació pedagògica i garantir que l’experiència escènica sigui realment significativa des del punt de vista educatiu. No es tracta només de quantificar l’alumnat participant, sinó de valorar com ens hi aproximem. Ens importa, especialment, que qualsevol projecte estigui impregnat dels valors i la metodologia que defineixen la nostra manera de fer.

El Monstre al Laberint. Fotografia d’Antoni Bofill.

Creus que l’òpera pot ser un vehicle potent per treballar valors socials com la inclusió, la sostenibilitat o la igualtat? Com ho esteu incorporant?

Exactament. El Monstre del Laberint, n’és un clar exemple. No es tracta només d’un espectacle d’entreteniment, sinó d’una proposta amb un missatge de denúncia molt potent, que aborda temàtiques d’actualitat com les migracions. L’òpera parteix del mite de Teseu i el Minotaure, però la producció estableix un paral·lelisme entre el mar que travessen els joves d’Atenes per enfrontar-se al Minotaure i el mar Mediterrani, que avui creuen milers de persones arriscant-hi la vida.

Aquest component social es treballa als instituts a partir de tallers i xerrades amb persones que han viscut processos migratoris. Així, els joves no només fan un procés artístic, sinó també un procés humà de reflexió.

Pel que fa als espectacles que s’ofereixen al públic escolar, la temàtica es defineix des de l’inici del procés creatiu, quan encarreguem una nova producció a un equip artístic. Sempre hi ha una intencionalitat clara: volem parlar sobre els hàbits alimentaris, sobre els somnis i les utopies, sobre la frontera entre realitat i ficció en un context en què els joves viuen immersos en les xarxes socials i el món virtual.

Per a nosaltres, és fonamental que l’art sigui una eina crítica i un espai de reflexió.