La Declaració de Friburg sobre els drets culturals
El document va ser presentat l'any 2007 però, des del 1998, l'anomenat “grup d’experts de Friburg” havia estat treballant amb la UNESCO i el Consell d’Europa per a l’aprovació d’un document normatiu sobre els drets culturals. La "Declaració de Friburg" és el text més clar que existeix sobre els drets culturals, una categoria estranyament desconeguda per als activistes i agents del món de la cultura, molts dels quals encara creuen que la cultura és un dret social.
/ AUTOR@(S) O COORDINADOR@(S): Grup de Friburg
/ ANY DE PUBLICACIÓ: 2007
/ CIUTAT DE PUBLICACIÓ: Friburg (Suïssa)
/ EDITORIAL O ENTITAT FINANÇADORA: Institut interdisciplinari sobre l’Ètica i els Drets Humans (IIEDH) de la Universitat de Friburg (Suïssa)
/ DISPONIBILITAT: Publicat
/ URL: droitsculturels.org/observatoire/la-declaration-de-fribourg (s’hi pot consultar el text en 13 idiomes, entre ells, el castellà)
Les polítiques culturals són febles perquè els seus principals actors (institucions públiques, però també la societat civil) no han invertit prou temps en l’anàlisi dels drets culturals, ni acostumen tampoc a referir-s’hi per legitimar les seves accions.
Per què? Per dir-ho d’una manera potser no massa políticament correcte, però simple, perquè les polítiques culturals han estat un dels instruments per construir estats o nacions i no per construir persones lliures. Avui sabem que ambdós objectius no són irreconciliables. I sabem, també, que les polítiques culturals només es podran legitimar si parteixen de les persones, dels seus drets, de la seva dignitat, és a dir, dels drets culturals.
La Declaració de Friburg, el text més clar que existeix sobre els drets culturals, consta d’una introducció (amb diverses “consideracions”) i 12 articles. Les seves pàgines ens recorden que:
– Els drets humans són individuals i indivisibles, és a dir, que el dret a participar en la vida cultural (article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans) no es pot aplicar al marge de la resta de drets (llibertat d’expressió, educació, salut, habitatge…).
– Els drets culturals són expressió i exigència de la dignitat humana: tens uns drets pel fet de ser un home, pel fet de ser una dona, pel fet d’existir com a persona.
– Els drets culturals ja estan reconeguts de manera dispersa en moltes declaracions, pactes, tractats i convencions internacionals, però és important reunir-los en un document per tal de garantir-ne la visibilitat i la coherència, i per afavorir-ne l’eficàcia.
El document va ser desenvolupat per un grup d’experts compromesos amb l’ètica i els drets humans, unes persones que representaven a la societat civil. La seva presentació es va fer al maig de 2007 a Friburg (seu de la Universitat) i al Palau de les Nacions de Ginebra, apadrinada per l’Organització Internacional de la Francofonia i per la UNESCO.
Els seus promotors apel·len als tres sectors: l’Estat i les seves institucions; la societat civil (amb les organitzacions no-governamentals i altres associacions sense ànim de lucre) i el sector privat (les empreses).
S’hi assenyala que els drets culturals es poden agrupar en aquests epígrafs: (a) Identitat i patrimoni culturals; (b) referències a comunitats culturals; (c) accés i participació en la vida cultural; (d) educació i formació; (e) informació i comunicació; (f) cooperació cultural.
Es recomana la lectura atenta de la “Declaració de Friburg” a totes les persones que treballen en l’àmbit de les polítiques culturals i de les pràctiques col·laboratives i de mediació.
/ PREGUNTA:
Per què hi ha una relació tensa entre cultura i drets humans?
/ PREGUNTA:
Utilitzes els drets culturals o la “Declaració de Friburg” per legitimar el teu projecte?
/ CITA:
Article 4 de la “Declaració de Friburg”.
“Les persones tenen la llibertat d’escollir si volen identificar-se, o no, amb una o amb diverses comunitats culturals, sense consideració de les fronteres, i de modificar aquesta elecció.”
/ CITA:
Article 9 de la “Declaració de Friburg”.
“El respecte, la protecció i la posada en pràctica dels drets enunciats en aquesta declaració impliquen obligacions per a les persones i les col·lectivitats.”
