Polièdrica

El circ comunitari no només desplaça el circ fora dels escenaris convencionals: també qüestiona qui hi pot entrar, de quina manera i amb quins suports. Des d’aquesta mirada, el circ deixa de ser únicament una pràctica artística per esdevenir un espai de relació, aprenentatge i participació, capaç d’obrir possibilitats allà on sovint hi ha hagut barreres. Les experiències recollides en el marc de la mesura Circ Comunitari II del Pla d’Impuls del Circ 2023-2026 han posat sobre la taula precisament aquest potencial: el d’un llenguatge escènic divers, adaptable i comunitari, que pot treballar amb els cossos, els vincles i els territoris des d’una perspectiva de drets culturals. 

En aquest context, la jornada “Un circ per a tothom. Experiències i recursos per a l’accessibilitat”, que tindrà lloc el 20 de maig al Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida, proposa pensar el circ en clau d’accessibilitat i inclusió. La trobada vol facilitar l’intercanvi entre professionals del circ i agents dels àmbits cultural, educatiu i social, amb l’objectiu d’activar noves aliances i projectes que ampliïn l’abast del circ social des d’una perspectiva inclusiva i comunitària. 

La trajectòria recent de Gabriela Leandra Cuadros Ibargüen permet posar nom i cos a aquest repte. Interiorista, assessora en decoració i activista pels drets de les persones sordes, Cuadros es va apropar al circ a través d’un laboratori de recerca sobre circ i disseny universal impulsat per l’Ateneu Popular 9 Barris. Des d’aleshores, ha participat en experiències com LSC.Circ, orientades a obrir la pràctica del circ a persones sordes i a crear lèxic específic en llengua de signes catalana. Parlem amb ella sobre el seu descobriment del circ com a espai d’expressió i aprenentatge, sobre la importància de l’accessibilitat i la llengua de signes per a obrir la pràctica circense a més persones, i sobre el potencial del circ per a qüestionar mirades normatives sobre els cossos i les capacitats.

A finals de 2024 vas rebre una invitació per participar en una recerca de l’Ateneu Popular 9 Barris sobre circ i accessibilitat. Recordes com va ser aquest primer contacte? Sense haver fet circ abans, què et va cridar l’atenció i què et va fer voler continuar?

Gràcies a la Laifari, un contacte molt proper em va proposar apuntar-me al laboratori de recerca per valorar-ne l’accessibilitat i, alhora, guanyar experiència. Em va cridar molt l’atenció perquè es treballava des del disseny universal, pensant en les necessitats de persones amb diversitat funcional.

A partir d’aquí vaig començar a sentir curiositat pel circ, a descobrir-lo des de dins, i això em va motivar a continuar amb moltes ganes. També em va néixer el desig que algun dia el circ pugui arribar a ser completament accessible per a tothom.

Després has passat per altres experiències com LSC.Circ, projecte de l’Associació Cultural PolArt que té per objectiu obrir la pràctica de circ a persones sordes i crear lèxic de circ en llengua de signes catalana. També has participat en contextos de formació en mediació comunicativa a través del circ.
Com han estat aquestes experiències des del punt de vista de la comunicació i de fer el circ més accessible?

Les experiències han estat fabuloses. Compartir moments amb un grup de persones sordes i crear lèxic específic de circ ha estat molt enriquidor i necessari.

La comunicació és clau, i la llengua de signes, en ser visual, facilita molt la transmissió d’informació i l’accés als continguts. A més, en l’àmbit del circ, moltes persones sordes se senten atretes per l’art i el moviment físic, així que és un espai molt adequat per a la seva participació.

Tot això contribueix a fer el circ més accessible i inclusiu.

©Ricard Novella. Jornada, Un circ per a tothom.

El circ sovint s’imagina des d’un lloc molt normatiu pel que fa als cossos i les capacitats. Des de la teva experiència, quines esquerdes hi veus? Què fa el circ, o el pot fer, un espai més obert?

Des de la meva experiència, crec que el circ té molt potencial per trencar amb aquesta mirada normativa dels cossos i les capacitats. Ja hi ha esquerdes: cada vegada hi ha més projectes que aposten per la diversitat i la inclusió.

El circ pot ser un espai més obert perquè permet explorar el cos des de moltes possibilitats, sense un únic model correcte. Si s’aposta per l’accessibilitat, l’acompanyament i el respecte als diferents ritmes i capacitats, el circ pot esdevenir un espai realment inclusiu, on tothom hi tingui cabuda.

El 2025 arribes a presentar un número de trapezi en el Dia Internacional de les Persones Sordes, en un acte organitzat per FESOCA a Sitges. Què va significar per a tu posar el cos en escena d’aquesta manera? Què t’ha aportat aquest procés?

És molt difícil explicar amb paraules com em vaig sentir en aquell moment. Va ser una barreja molt intensa d’emocions, alegria, nervis, emoció, fins i tot llàgrimes. Va ser un repte molt gran per a mi, posar-me davant del públic i fer aquest pas endavant.

Estic molt agraïda a les persones que m’han ajudat i als artistes professionals que m’han acompanyat durant tot el procés per preparar-me i donar el millor de mi. Va ser una experiència inoblidable, que ha deixat una empremta molt profunda al meu cor.

El 20 de maig se celebrarà a Lleida la jornada “Un circ per a tothom. Experiències i recursos per a l’accessibilitat”, en el marc del Pla d’Impuls del Circ de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és posar en relació professionals del circ amb organitzacions d’altres àmbits (social, educatiu, cultural, etc.) per generar col·laboracions i activar projectes de circ i inclusió. Per què creus que és important generar espais de trobada entre circ i accessibilitat? Què li diries a persones o col·lectius que encara no s’han apropat al circ perquè no se senten interpel·lats o perquè no el veuen accessible?

Crec que és molt important generar espais de trobada entre el circ i l’accessibilitat perquè permeten compartir experiències, crear xarxa i impulsar projectes més inclusius. Aquestes trobades ajuden a entendre millor les necessitats de diferents col·lectius i a construir un circ pensat per a tothom.

A les persones o col·lectius que encara no s’han apropat al circ perquè no el veuen accessible, els diria que el circ està canviant i que hi ha iniciatives que treballen per obrir-lo cada vegada més. La seva participació també és important, perquè ajuda a continuar transformant-lo.

El circ pot ser un espai d’expressió, d’aprenentatge i de comunitat, i tothom hauria de tenir l’oportunitat de viure’l.

Publicitat