Pla de Drets Culturals | Presentació
El primer Pla de Drets Culturals de l’Estat espanyol es va presentar a principis de juliol al Museu Reina Sofia de Madrid en un acte que va comptar amb la participació del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i la directora general de Drets Culturals, Jazmín Beirak, acompanyats per representants d’institucions i entitats implicades en el seu procés d’elaboració.
El compromís amb la democràcia cultural i la confiança en el potencial transformador de la cultura per afrontar els reptes actuals de la societat són les dues conviccions fonamentals entorn de les quals s’articula aquest Pla, segons s’expressa en la introducció del seu resum executiu.
Participatiu i amb vocació transversal
El fet d’haver estat elaborat a partir d’un procés col·lectiu és un primer aspecte a destacar d’aquest full de ruta que té entre els seus objectius garantir la participació cultural de totes les persones en igualtat de condicions i consolidar els drets culturals com a marc d’acció pública per a totes les administracions i agents implicats. Articular el Pla a través d’un procés participatiu respon a la defensa del principi que la ciutadania té dret a intervenir en la definició de les polítiques culturals, expressat també en el resum executiu del document.
Durant la seva presentació es van remarcar altres aspectes rellevants, com la seva vocació transversal perquè, com va explicar el ministre Urtasun, es tracta d’un “pla pioner” en l’àmbit europeu, que vol superar una visió sectorial de la cultura per incorporar valors com ara la inclusió, la sostenibilitat, la participació i la justícia social. Això implica ampliar els marcs des dels quals s’ha concebut la cultura fins ara i afirmar la participació, la pluralitat i la llibertat com a principis rectors de tota política pública.
Per a Jazmín Beirak, responsable de Drets Culturals, el Pla no és només un full de ruta, sinó també una guia amb compromisos concrets i actuacions efectives per avançar en els drets culturals, així com una aposta a mitjà i llarg termini per consolidar un sistema estatal de drets culturals. En aquest sentit, i malgrat ser un pla impulsat pel Ministeri de Cultura, es presenta com una eina transversal i interadministrativa, que convida a la col·laboració dels governs autonòmics, locals i de la societat civil. A més, es preveu la creació d’un òrgan de seguiment i l’impuls d’espais de participació i avaluació compartida.
Antecedents i referents
En aquest punt, recordar que hi ha altres iniciatives en marxa per al reconeixement dels drets dulturals a nivell nacional, dels quals ja hem parlat a Polièdrica. Entre aquests, la Proposició de Llei de Cultura i Drets Culturals, presentada el setembre del 2022 pel grup municipal Más Madrid a la Comunitat de Madrid; l’Avantprojecte de llei de drets culturals de Catalunya, articulat també a través d’un procés de consulta pública, o el Pla estratègic CULTURA 311+, presentat el desembre del 2024 per la Diputació de Barcelona per tal d’integrar la perspectiva dels drets culturals a les polítiques públiques locals.
A nivell internacional, existeix la Declaració de Càceres, signada el setembre del 2023 i que plasma el compromís dels 27 estats membres de la UE perquè la cultura sigui considerada un bé públic essencial a nivell mundial. Així com els referents en els quals s’emmarca el propi Pla del Ministeri de Cultura, com el compromís assumit pel govern espanyol davant la Unesco, la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005), l’Agenda 21 de la Cultura o l’enfocament de drets propis del sistema internacional de drets humans.
Eixos, mesures i accions
El Pla, que estarà vigent fins el 2028, s’articula a partir de tres eixos estratègics:
> Garantir l’accés i la participació en la vida cultural, abordant desigualtats territorials, socials, econòmiques i digitals.
> Fomentar la diversitat cultural i protegir els drets dels creadors i treballadors culturals, amb una atenció especial a les condicions laborals i la llibertat artística.
> Integrar la cultura en altres polítiques públiques, com l’educació, la salut, la justícia o el desenvolupament sostenible.
El document conté un total de 40 mesures, agrupades en 11 àmbits d’acció, que van des de la formació i l’alfabetització cultural fins a la governança, la innovació, els ecosistemes professionals, la mediació, la recerca o la internacionalització. Entre les actuacions previstes s’hi inclouen el desenvolupament d’indicadors per mesurar l’exercici dels drets culturals, la creació d’un mapa d’equipaments de base comunitària, la promoció de llenguatges artístics diversos o el desplegament d’instruments normatius i fiscals que garanteixin els drets dels treballadors de la cultura.
Dates: 2025
El Pla de Drets Culturals es va presentar el 08/07 al Museu Reina Sofia de Madrid
Impulsa: Direcció General de Drets Culturals (Ministeri de Cultura, Govern d’Espanya)
Més informació i accés al documents: cultura.gob/presentacion-plan-derechos-culturales
Direcció General de Drets Culturals | Ministeri de Cultura
La Direcció General de Drets Culturals és l’òrgan directiu del Ministeri de Cultura responsable del disseny de les polítiques públiques vinculades amb la promoció dels drets culturals, la diversitat cultural i territorial, la promoció de la igualtat i la dinamització cultural, i de la cooperació amb les comunitats autònomes en aquests àmbits.
Té com a finalitat impulsar un nou marc de disseny de polítiques culturals al Ministeri de Cultura, que abordi de manera efectiva l’accés equitatiu a la producció i gaudi de la cultura a tot el territori, promogui l’expressió de la diversitat cultural, protegeixi la llibertat de creació i producció, fomenti el plurilingüisme i enforteixi la interconnexió entre educació i cultura. |
#ArxiuViuPolièdrica: Més notícies relacionades amb els Drets Culturals
Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes i esdeveniments difosos.
