Conferencia y taller organizada por el Museo Reina Sofía de Madrid con la comisaria, escritora e investigadora guatemalteca Maya Juracán sobre la curaduría como herramienta crítica y comunitaria.
10ª edición del Programa de Estudios Independientes (PEI) del Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) para profundizar en el arte como práctica solidaria y contra–hegemónica.
Ha pasado un año desde que María Acaso cesó en el cargo de jefa del Área de Educación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. En este texto comparte con lxs lectorxs de Poliédrica un conjunto de reflexiones en primera persona en torno a su paso por el museo y las circunstancias que motivaron su salida de la institución.
Congreso del proyecto “Museu habitat” (Generalitat de Catalunya) para abrir espacios de pensamiento y trabajo para repensar los marcos sistémicos de la institución museo, proyectando otras posibles formas de institucionalidad.
“Habitar los márgenes: programa de mediación comunitaria y prácticas situadas” en torno a los barrios de la montaña de Montjuïc de Barcelona es la propuesta de Transductores para 2024 del proyecto “Museu habitat” (Generalitat de Catalunya).
Curs "MEDIACIÓN CULTURAL: MULTIPLICIDAD DE CONTEXTOS" (ENTREsijos amb PlataformaC) i seminari "CURADORÍA Y MUSEOGRAFÍA EDUCATIVA" (Taller Multinacional), ambdós online. Dos cursos més: "PERO...¿ESTO ES ARTE?" (CA2M) i "MEDIACIÓ ARTÍSTICA: ACCIÓ SOCIAL A TRAVÉS DE L’ART" (Fundació General. Universitat de València). Una taula rodona "APRENDRE A TRAVÉS DE L’ACCIÓ" (ACVic) i dues propostes formatives: EXPERTS EN ACCESIBILITAT EN ARTS ESCÈNIQUES (UAB) i DANSA (Apropa Cultura)
Aquest article de Montse Romaní fa un recorregut per alguns projectes expositius realitzats entre 1980 i 2000 on es plantegen reflexions a l’entorn de les estratègies de mediació i recepció. Els projectes estan relacionats amb perspectives de pensament vinculades amb la crítica institucional, els processos d’investigació i el comissariat col·laboratiu.
S’hi analitzen els següents projectes expositius: AIDS Timeline (Group Material, 1989), If You Lived Here (Martha Rosler, 1989), Never Look Back (Shedhalle, Zuric, 2001), Ecosofías (Marcelo Expósito, INJUVE, 1999), Services (Andrea Fraser, Helmut Draxler, 1994), Atelier Europa i Kamera läuf (Kunstverein Munich, 2004), Archivo móvil-transfronterizo (InSite, 2005) i Roseware (Chris Marker i Laurence Rassel, Fundació Antoni Tàpies, 2000).
EXPOSICIÓ HOW TO DO THINGS WITH DOCUMENTS (Fundació Antoni Tàpies) i PERFORMANCE TERZO PARADISO (Blueproject Foundation)
Antologia de textos on diferents autors relacionats amb la pràctica i la investigació del comissariat, l’art i l’educació reflexionen a l’entorn de la incorporació de la pedagogia en l’art i en la pràctica comissarial duta a terme en els darrers anys. Inclou, principalment, textos per encàrrec, algunes converses i també compila algun text de referència publicat prèviament, com és el cas de "Turning", l'article sobre el gir educatiu de la escriptora, curadora i professora d'arts visuals Irit Rogoff.
El llibre inclou textos dels següents autors: 16 Beaver Group; Peio Aguirre; Dave Beech; Dave Blamey & Alex Coles; Daniel Buren & Wounter Davidts; Cornford & Cross; Charles Esche; Annie Flechter & Sarah Pierce; Liam Gillick; Janna Graham; Tom Hoert; William Kaizen; Hassan Khan; Annette Krauss, Emily Pethick & Marina Vishmidt; Stewart Martin; Ute Meta Bauer; Marion von Osten & Eva Egermann; Andrea Phillips; Raqs Media Collective; Irit Rogoff; Edgar Schmitz; Simon Seikh; Sally Tallant; Jan Verwoert; Anton Vidokle; i Tirdad Zolghadr.
Presentación y debate "CONTRADICCIONES Y POTENCIALES EN COMÚN: INSTITUCIONALIDADES, CIUDADES Y PEDAGOGÍAS OTRAS" (Intermediae) en relación con las entrevistas a MARÍA ACASO y LILIANA LÓPEZ BORBÓN en antimuseo
"¿Quién vigila al vigilante?" és un projecte educatiu iniciat l'any 2010 pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid i que tracta la qüestió de la vigilància en institucions com el museu per, després, ampliar la discussió a les formes més generals de vigilància social.
És un exemple de com l’educació en museus recull alguns dels elements de la crítica institucional, orientada a l’anàlisi de com les institucions (entre elles l’escola, el museu o l’art mateix) produeixen inclusions i exclusions i, en definitiva, reprodueixen les relacions de poder dominants.
Es tracta d'una activitat adreçada a estudiants d’ensenyament secundari i batxillerat, que implica la realització d’activitats tant a l’escola com al museu.
La colaborativo y participativo se da, sobre todo, como zona de contacto e intercambio entre personas involucradas en el seno de un procesos de trabajo. Cómo se organizan las relaciones de poder en el marco de ese proyecto en “común” es un claro indicio de sí una práctica artística orienta su trabajo para socavar el estatus quo que define su posición respecto a la institución o, por el contrario, para generar el capital simbólico necesario para apuntalarlo.
El “comissariat col·laboratiu” és una proposta de treball en mediació cultural on s'obre la possibilitat que les relacions entre els agents participants del procés del comissariat (artistes, educadors, comissaris, experts, públics, responsables d’institucions) es resolguin a partir de col·laboracions basades en la reciprocitat, l’horitzontalitat i el reconeixement de les diferències mútues.
No es tracta d’una metodologia de treball estandarditzada, sinó més aviat d'una reivindicació cap a formes de gestió i de treball institucional més obertes, poroses, igualitàries i transdisciplinars. Les reflexions que apunten cap a aquesta perspectiva procedeixen d’àmbits com la crítica institucional, l’art col·laboratiu, les pedagogies crítiques, la museologia crítica i el treball cultural immaterial.
La crítica institucional és una tendència de la pràctica artística i cultural contemporànies que focalitza l'interès en l’anàlisi dels mateixos espais on té lloc la producció, gestió i difusió de la cultura.
Influenciada per les perspectives d'anàlisi de la sociologia crítica i el postestructuralisme, la crítica institucional rebutja el formalisme dels conceptes totalitzadors i essencialistes en favor de la relativitat dels esdeveniments i els seus contextos.
